Un enzim ens pot ajudar a eliminar el plàstic dels oceans


El conjunt de mars i oceans ocupen el 71% de la superfície del planeta, per això els primers astronautes des de l'espai el van batejar com planeta blau.


A part de l'escalfament global que també els afecta de forma important, els oceans i les espècies que hi viuen s'enfronten a un perill que podríem dir d'última generació, com són els milions de tones de deixalles de tota mena que les activitats humanes aboquem al mar cada dia, especialment plàstics i altres productes i derivats químics que no es degraden i són altament tòxics per moltes espècies.
 


Aquest problema, junt amb l'acidificació pel CO2 i l'increment de la temperatura,  ja és molt present en aquesta última frontera que representen els nostres oceans, i està afectant, molts dels animals, plantes i entorns naturals submarins. Un got o una ampolla de plàstic al mar, aparentment no és important, però un milió és un desastre ecològic. Es calcula que cada any s'aboquen al mar més de 8 milions de tones de plàstic.
 


Aquests dies ha saltat la notícia a la premsa, però fa temps que des de diverses organitzacions s’investiga l’ús dels bacteris i altres microorganismes pel tractament de residus. L’enzim, mutat per un equip d’investigadors encapçalat per John McGeean de la Universitat de Porsthmouth (GB), a partir del bacteri “Ideonella sakaiensis” desenvolupat al Japó el 2016, té  la capacitat per degradar completament i de forma ràpida l’estructura dels PET (polietilens), de manera que comença a “menjar-se” el plàstic en pocs dies, quan les ampolles i plàstics dels abocadors o els que flotant en els oceans poden tardar centenars d’anys en degradar-se.

Els científics esperen optimitzar l’enzim perquè sigui més ràpid i capaç de trencar la cadena cristal·lina d’aquests plàstics fins a descompondre’l en els seus elements bàsics.
 


Una gran part de les ciutats especialment en els països en desenvolupament, encara incineren el 100% dels residus, inclòs el plàstic a cel obert amb les greus conseqüències que això comporta per la salut, el medi ambient i el canvi climàtic.

Aquestes investigacions amb enzims, poden representar si progressen, un pas endavant en el reciclatge dels envasos de plàstics que utilitzem (es calcula que cada minut a prop d’un milió d’envasos són comercialitzats a tot el Món), tanmateix el que cal de manera urgent són canvis en els nostres hàbits de consum i mesures que obliguin els fabricants a reduir l’ús d’aquests envasos que estan essent ja un perill per la salut del Planeta Blau.
 


https://acc-aturemelcanviclimatic.com/