Notícies

Enquesta de Percepció Social de la Ciència 2018


La setmana passada, Pedro Duque, va presentar els resultats de la «Encuesta de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología 2018». Segons el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, les dades  revelen la confusió d’una part considerable de la població espanyola a l’hora de diferenciar teràpies i pseudoteràpies, ja què un 20% dels enquestats reconeix haver fet servir tractaments no testats científicament i un 5% els ha emprat en substitució de tractaments convencionals. L’enquesta també mostra que un 6,4% de la població creu que els riscos de les vacunes infantils supera els beneficis.

Perspectives en Ciencia, Tecnología e Innovación 2018


I l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) acaba de publicar també la 12a edició de l’informe que cada dos anys revisa les principals tendències en matèria de polítiques de ciència, tecnologia i innovació (CTI). En aquesta edició es destaquen l’envelliment, el canvi climàtic i la globalització i el creixement de les economies emergents com a factors de canvi disruptius que afectaran a les activitats de CTI. Els avenços en àrees com la intel·ligència artificial o l’edició genètica poden oferir grans oportunitats, tot i que també poden comportar mols riscos. I es remarca el fet que els governs han de ser més àgils, més receptius i més oberts a la participació de tots els agents involucrats, així com estar millor informats. 

Arguments en contra del ‘Pla S’ europeu d'Accés Obert


Al mes de setembre us informàvem del ‘Pla S’, una iniciativa de la denominada ‘cOAlition S’ promoguda per signat per 11 organitzacions europees, que pretén que el 2020 totes els articles científics resultat d'investigacions finançades amb fons públics es publiquin en revistes o plataformes d’accés obert. L’objectiu del ‘Pla S’, que compta amb el suport de la Comissió Europea i el Consell Europeu d’Investigació, és millorar el lliure intercanvi intel·lectual i científic. Ara però, s’ha publicat una carta oberta, signada ja per més de 1400 investigadors dels països signants (entre els quals no figura ni Alemanya, ni Suïssa, ni Espanya) que qualifica aquesta iniciativa com a injusta, que atempta contra la llibertat acadèmica i massa arriscada per a la ciència.

Implementació de projectes STEAM en organitzacions d’educació no formal


Us presentem una guia d'acompanyament per a la implementació d'activitats i projectes educatius STEAM en organitzacions i entitats de l'àmbit de l'educació no formal. La guia té un caràcter molt didàctic, explica què és l'educació STEAM, inclou recomanacions, indicacions i bones pràctiques, aclareix dubtes i estimula l'impuls de projectes STEAM que serveixin per al desenvolupament de les persones. Aquest manual és resultat del treball col·laboratiu desenvolupat entre Innobasque i EDE Fundazioa en el context del projecte Espacio STEAM.

S’obren inscripcions per participar en el concurs de monòlegs científics Famelab


Es presenta la sèptima edició de FameLab España, certamen que té com a objectiu fer arribar al públic general el coneixement científic a través de monòlegs de tres minuts que combinen rigor i entreteniment. Els seleccionats competiran en una semifinal pública que se celebrarà la primavera de 2019. Un jurat, expert en comunicació de la ciència, valorarà el contingut i claredat del monòleg així com el carisma del monologuista i triarà els candidats per disputar el mes de maig la final a Madrid. Es poden enviar els monòlegs científics en vídeo abans del 31 de enero de 2019.

150 anys de la taula periòdica


El 2019 serà l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics. La celebració marcarà 150 anys des que la taula ideada pel químic rus Dmitri Mendeleev contribuí en gran mesura al desenvolupament de la química moderna i la física nuclear i atòmica. Aquesta setmana, el programa televisiu Dewatts li ha volgut retre un homenatge que podeu recuperar aquí.

 

La paradoxa de la igualtat de gènere


I fem referència a un estudi publicat fa pocs mesos on es demostra que a mesura que les societats es fan més riques i més igualitàries, les dones tenen menys probabilitats d'obtenir títols STEM. Pot semblar una paradoxa, de fet així qualifiquen els autors de la investigació a aquest fenomen segons el qual països elogiats pels seus alts nivells d'igualtat de gènere com Finlàndia, Noruega o Suècia, tenen relativament poques dones entre els seus graduats en ciències, tecnologies, enginyeria o matemàtiques. Mentre que països més conservadors com Turquia o Algèria tenen un percentatge molt més gran de dones entre els seus graduats STEM.

#MujeresDivulgadoras: ciència amb veu de dona


Malauradament, l'escletxa de gènere és un problema que també es detecta en el nombre d'investigadores que participen com a ponents en les activitats de divulgació científica, tal i com afirma Lydia Gil en el seu blog Social Media en Investigación. I precisament per donar a conèixer la tasca i la biografia de desenes de dones divulgadores científiques de diferents àrees com la física, les matemàtiques, la biologia, l'arqueologia o l'antropologia, Lydia Gil va engegar el novembre de 2017 la iniciativa «#MujeresDivulgadoras» que us convidem a visitar. 

Micro-MOOC sobre excel·lència científica


Heu participat mai en un micro-MOOC, curs impartit íntegrament per Twitter? Si la resposta es no, teniu l’oportunitat de recuperar els tweets i els materials del curs que el Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) va impartir en aquest format per difondre conceptes i nocions bàsiques sobre excel·lència científica. El passat divendres 16 de novembre, entre les 10 i les 13h, el compte del CCS-UPF (@ccupf) va publicar una sèrie de tweets i materials on s’hi abordaven diversos aspectes al voltant del concepte d’excel·lència científica. 

«Earth Challenge 2020», ciència ciutadana a escala global


El proper 22 d'abril de 2020 se celebrarà el 50è aniversari del dia de la Terra, una data d’aniversari que encara queda molt lluny però que els científics ja han començat a preparar.  I és que s’ha engegat la iniciativa «Earth Challenge 2020» que vol ser la major campanya de ciència ciutadana desenvolupada fins ara a escala mundial. L’experiència, que es desenvoluparà en diverses fases, pretén involucrar a milions de ciutadans de tot el món per recopilar i obtenir dades relatives a qualitat de l'aire, qualitat de l'aigua, biodiversitat, contaminació i salut humana.  Ja s’ha obert el termini perquè qualsevol persona pugui plantejar les qüestions de recerca que consideri oportunes. Aquest període finalitza el proper 15 de desembre.