Notícies

«Empiezo a estar harto de esforzarme a ir a hablar con científicos, que te cuenten cosas novedosas e interesantísimas, y no poder publicarlas. Luego se quejan del periodismo científico ‘de papers’, piden que se cuente ‘la ciencia en acción’, que contemos historias y que lo hagamos con emoción. Pero el propio encorsetamiento de la ciencia, y su prudencia, que entiendo perfectamente, no lo facilita. Asumámoslo de una vez.» 

L’interès pel compromís públic amb la recerca és cada vegada més gran. El Higher Education Funding Council for England ha definit aquest concepte com a «Specialists in higher education listening to, developing their understanding of, and interacting with non-specialists. The ‘public’ includes individuals and groups who do not currently have a formal relationship with an HEI [higher education institution] through teaching, research or knowledge transfer» (HEFCE, 2016). Cada cop més països consideren que el compromís públic amb la recerca és un mitjà per garantir que la investigació científica contribueixi al bé comú i tingui un impacte positiu per a la societat. La Comissió Europea identifica el compromís públic amb la recerca com un dels sis eixos clau per a una recerca i innovació responsable, i s’està plantejant com millorar l’avaluació de l’impacte de la recerca que finança. Us presentem aquest article que proposa un marc conceptual i metodològic que serveixi d’estàndard comú d’avaluació per a projectes de compromís públic amb la recerca aplicable a un ampli ventall de possibles contextos i propòsits.

Con objetivo de preparar las evidencias científicas y a las personas participantes en los debates y reuniones bilaterales de noviembre, #CienciaenelParlamento va a celebrar unas jornadas preparatorias donde las personas del sector de la ciencia seleccionadas para realizar las labores de técnic@s de asesoramiento científico recibirán una serie de seminarios por profesionales del asesoramiento científico nacionales e internacionales, participarán en talleres de desarrollo de habilidades diversas y se expondrán a los actuales mecanismos de asesoramiento científico de las Cortes Generales. Si deseas participar en las jornadas preparatorias puedes presentar tu candidatura. El plazo de solicitud para participar en las Jornadas preparatorias de Ciencia en el Parlamento está abierto hasta el jueves 31 de mayo.  

«El CRISPR permet modificar, actualment a un cost sense precedents, fins a una lletra especifica de l’ADN, per aquest motiu és anomenada eina d’edició genètica... Avui dia, fins i tot ho pots fer a casa, pots comprar per internet kits que et permeten adquirir una bactèria i modificar el seu ADN».

Michele Catanzaro (Roma, 1979) és doctor en física i periodista freelance per a mitjans com El Periódico, Nature, The Guardian, Le Scienze, Physicsworld, Chemistry World, Science i col·laborador d'aquesta plataforma, 'BCN Science Corner'. És co-autor del llibre «Networks. A Very Short Introduction» i del documental 'Injustícia Exprés. El Caso Óscar Sánchez'. El seu treball ha estat reconegut, entre d’altres, pel premi Prismas, European Science Writer of the Year, Nimfa d’Or i Rei d’Espanya.