Notícies

Un científic que volia explicar a tothom els conceptes més complexos de l’univers


Els articles i opinions publicats aquests darrers dies sobre Stephen Hawking destaquen l'excel·lència de les seves investigacions, la seva personalitat carismàtica i el seu esperit de superació. Ens trobem sens dubte davant d'una figura icònica global, una ment brillant i un dels científics més rellevants del segle XX. Hem vist alguns matisos entre les opinions dels experts a l'hora de calibrar la veritable transcendència de les seves descobertes. Hawking va ser reconegut amb els guardons científics més prestigiosos però no va aconseguir el Nobel perquè algunes de les seves teories encara no s'han pogut certificar. Però hi ha un consens unànime i aclaparador a l'hora de reconèixer la importància de la seva faceta divulgadora i el mèrit d'haver fet arribar al gran públic una producció científica de primer nivell i tan complexa.

6 coses que no sabies sobre els forats negres


Què passa dins d'un forat negre? Com sabem que existeixen? Per als qui estiguin encuriosits pels forats negres i pels misteris de l'Univers, però trobin els llibres de Stephen Hawking un pel massa feixucs, una bona alternativa pot ser visitar el canal YouTube de l'Instituto de Física Teórica (UAM-CSIC) que conté una amplia col·lecció de vídeos que en pocs minuts expliquen conceptes fonamentals de la física. Comencem per aquest titulat «6 cosas que no sabías sobre los agujeros negros». 
 

See video
     

Informe del Observatorio de la ciencia ciutadana en España


Informe que reporta el segon any d’activitat del Observatorio de la Ciencia Ciudadana en España, un projecte que va iniciar l’any 2016 la Fundación Ibercivis amb l'objectiu de crear un catàleg de pràctiques per conèixer i donar més visibilitat a les iniciatives en matèria de ciència ciutadana que es desenvolupen a l’estat espanyol. El document informa dels projectes introduïts en el catàleg de pràctiques, dels impactes de la ciutadana en les publicacions científiques i dels recursos (guies, metodologies, indicadors d’avaluació i recursos docents) més rellevants en matèria de ciència ciutadana. L’informe fa una comparativa dels programes de finançament i dels models organitzatius de les associacions o xarxes de ciència ciutadana. I inclou també els articles de divulgació de la ciència ciutadana publicats per l’observatori.

1

Stephen Hawking ens deixa el mateix dia que va néixer Albert Einstein


Capricis del destí, el mateix dia que acomiadem a Stephen Hawking, un 14 de març, però de 1879, va néixer Albert Einstein, un dels científics més famosos de tots els temps. Va desenvolupar la teoria de la relativitat, un dels pilars fonamentals de la física moderna. L’any 1923 el premi Nobel de Física va visitar Catalunya en un viatge per donar a conèixer les seves teories. Un viatge que va tenir un important ressò a la premsa de l’època i una gran influència en el món intel·lectual. L’any 2015, coincidint amb el centenari de la teoria de la relativitat general la Fundació Catalana per a la Recerca va presentar una pàgina web commemorativa de la visita d’Einstein a Catalunya. Aprofitem l’efemèride per recuperar aquesta web on podeu trobar la cronologia de la visita, fotografies, articles, recursos didàctics i el vídeo del reportatge ‘La visita d'Einstein a Barcelona’.

Stephen Hawking (1942-2018) [Resum de premsa]



Hawking, una Teoría del Todo para todos

Con justicia, la sociedad, el mundo, ha apreciado, admirado y se ha conmovido con el esfuerzo de un magnífico y original científico severamente incapacitado
José Manuel Sánchez Ron
(El Cultural)
Llegir


Informe de la Fundación Alternativas sobre la ciència i la tecnologia a Espanya


A la comunitat virtual Interacció trobareu una ressenya del primer informe de la Fundación Alternativas sobre la ciència i la tecnologia a Espanya. La Fundació destaca la importància estratègica de la inversió en ciència per al progrés general del país en uns moments d’acceleració científica i tecnològica i de canvi de paradigma equiparable al que va suposar la revolució industrial. En aquest context, la Fundació presenta aquest informe amb un doble propòsit: analitzar la situació actual del sector científic i tecnològic a l’estat espanyol i plantejar una sèrie de propostes per intentar millorar-la. Podeu llegir la ressenya de l’informe a la comunitat virtual Interacció.

1

¿Quins temes s'haurien d'abordar d'una manera científica en el Congrés i en el Senat?


La iniciativa #CienciaenelParlamento obre la primera convocatòria per identificar temes a debatre i les persones per desenvolupar el primer esdeveniment de #CienciaenelParlamento que tindrà lloc a finals de 2018. Aquesta convocatòria restarà oberta fins l'1 d'abril de 2018. Es tracta d'una convocatòria oberta a tota la societat que vol identificar temes de rellevància social amb suficient evidència científica i puguin ser d'utilitat per al disseny de la gestió pública. El projecte #CienciaenelParlamento és una iniciativa ciutadana independent que preten que la ciència i el coneixement científic siguin cada vegada més importants en la formulació de propostes polítiques.

L’Observatori PerCientEx presenta una base de dades amb exemples de periodisme científic de qualitat


El passat 22 de febrer va tenir lloc a CosmoCaixa Barcelona la Primera Jornada de l'Observatori PerCientEx sobre periodisme científic d'excel·lència. En el marc de la jornada s’hi va presentar una base de dades amb 56 exemples de periodisme de qualitat en matèria de ciència, tecnologia, salut i medi ambient publicats entre 2015 i 2017 a l’estat espanyol i a Llatinoamèrica. La jornada va comptar amb la participació de sis periodistes de referència (Fabiola Torres, Esther Marín, Jesús Méndez, Ángela Bernardo, Angelo Attanasio, Laura Aragó) que van presentar els seus treballs i van debatre sobre innovació en el periodisme científic en època de crisi i postveritat.

Jorge Wagensberg, físic i gran divulgador científic


Científic, intel·lectual, animador del debat d’idees i renovador de la museologia científica. Un humanista apassionat per la música, l'art, la literatura i la ciència. Va morir el dissabte 3 de març al seu domicili per una malaltia que es va precipitar en els últims dies. Com a figura cabdal de la divulgació científica a casa nostra i com a referent de prestigi internacional, la seva absència deixa un gran buit que sense dubte serà molt difícil d’omplir. Fem un breu repàs a la seva trajectòria i a la seva obra.

El camí obert per a la igualtat de gènere en la recerca


«La institucionalització de polítiques d’igualtat en el camp científic, tant en el marc general com en l’europeu, hauria d’afavorir el progrés cap a la igualtat en un espai que es vol veure a si mateix marcat per la capacitat i el mèrit. Però les pràctiques discriminatòries, conscients o inconscients, directes o indirectes, deixen les dones fora de molts llocs en què per la seua vàlua haurien d’estar. Bona part de les institucions científiques i dels seus professionals encara no han entès que si no vigilen el compliment real, no sols formal, de la igualtat de gènere, perdran part del talent que aquestes mateixes institucions ajuden a crear