BCN SCIENCE CORNER

«Volem contribuir a estimular el coneixement científic i que es trobi cada cop més orientat a respondre a les necessitats de la ciutadania i més vinculat a la millora de les polítiques públiques que ho han de fer possible»

Oriol Estela és coordinador general del PEMB i professor en diversos màsters i postgraus vinculats a l'àmbit de la planificació estratègica i el desenvolupament local. Llicenciat en Economia per la UB i en Geografia per la UAB, amb formació de postgrau en diverses especialitats per la UPF, la UOC i ESADE. Ha estat Cap de l'Oficina Tècnica d'Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local a la Diputació de Barcelona. Fou Responsable de l'Àrea d'Estratègies Territorials al Grup D'Aleph. 

Enguany és el trentè aniversari de la creació del PEMB. Amb quin objectiu va néixer?

El PEMB va néixer l’any 1988 com a Pla Estratègic Econòmic i Social de la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu fonamental de definir, de manera concertada entre l’ajuntament, la resta d’administracions i els principals actors econòmics i socials, quins haurien de ser els eixos prioritaris, i els projectes clau corresponents, per a la transformació de Barcelona aprofitant l’empenta de l’organització dels Jocs Olímpics del 1992 i amb l’horitzó de l’any 2000.

Com a Coordinador General d’aquesta Associació sense ànim de lucre, quina valoració en fa d’aquestes tres dècades d’activitat?

Bé, la primera valoració és que el PEMB va ser, especialment en l’etapa que va del 1988 al 2003 un espai de trobada que ocupava un lloc central en el desenvolupament de la ciutat, integrant i impulsant projectes com el Pla Delta o el 22@, per citar-ne un de cada extrem d’aquesta etapa.

Posteriorment, la complexitat de la governança metropolitana, la multiplicació de plataformes de concertació més específiques a nivell local i sectorial i el fet que es mantingués l’empenta de la ciutat post-olímpica gairebé fins l’arribada de la crisi ha desdibuixat en certa manera el paper del PEMB. En tot cas, el que compta és que s’ha arribat a aquest trentè aniversari i que, malgrat les lògiques anades i vingudes en un recorregut tan llarg, la necessitat de pensar en el futur es manté i el PEMB està preparat per fer-ho. I ens trobem en un moment especialment clau en aquest sentit.

Actualment hi ha un pla estratègic vigent (Visió 2020), però ens consta que s’està treballant en la seva renovació amb la idea que derivi en un nou pla estratègic per al 2030. Què es vol aconseguir amb aquest canvi de pla?

Els objectius fonamentals de la renovació del pla són tres: en primer lloc, el 2020 és a tocar i cal anar preparant la nova estratègia, més quan el pla Visió 2020 es va posar en marxa just en esclatar la crisi i, per tant, el seu desplegament ha estat molt complex. En segon lloc, actualment trobem que la major part dels exercicis de prospectiva i de tendències de futur es focalitzen en l’any 2030 que, a més, és l’any de referència per als Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides o la Nova Agenda Urbana, de manera que cal incorporar-los a la mirada estratègica de la Barcelona metropolitana. Finalment, en aquest pla es vol posar en el centre la reducció de les desigualtats i la segregació urbana, mantenint com a eixos clau el desenvolupament econòmic, la innovació, la projecció de la metròpoli, però posant-los aquesta vegada al servei d’aquest altre gran objectiu, que entenc que compartim amb la resta de metròpolis del món.

Els aspectes que incideixen en el desenvolupament d’una metròpoli són molts; en quin enfocament estan pensant? Com establiran l’ordre de prioritats?

Aquesta és precisament la tasca d’un pla estratègic: definir un procés participatiu en el que s’identifiquin els reptes principals per al desenvolupament de la metròpoli i donar prioritat a aquells sobre els que quan actuem tinguem major capacitat de canviar les coses.

Com he comentat abans, el fet de posar el combat de les desigualtats i l’impuls del progrés econòmic i social al centre, fa que algunes qüestions fonamentals a tractar ens vinguin gairebé donades. Per exemple, és evident que les desigualtats es forgen en el desigual accés a la satisfacció de les necessitats bàsiques de la ciutadania, i és per això que en la base del pla s’han de situar les estratègies que es focalitzin en resoldre aquestes necessitats, en particular les que tenen a veure amb la qualitat de l’aire, l’aigua i els aliments, així com el canvi del model energètic i l’accés a l’habitatge.

Aquest nou enfocament passa per treballar en la línia de les ciutats del futur, les “Smart Cities” o “Social Smart Cities”?

Sens dubte. Ara bé, com sabem hi ha diferents interpretacions del que significa el model d’Smart Cities, en funció de quin pes se li atorgui a la tecnologia i quin al coneixement de la ciutadania. I nosaltres apostem per una ciutat en la que la tecnologia estigui al servei del coneixement ciutadà, que ha de ser l’enginy principal que aporti les solucions als reptes que se’ns plantegen.

Un pla estratègic adopta una mirada a llarg termini, però hi ha aspectes més sensibles a tractar segons el mandat polític en el que es trobin?

Un pla estratègic reflecteix un pacte a llarg termini que tracta d’incloure amplis segments de la societat, en el nostre cas metropolitana, precisament per assegurar que el rumb se segueix durant tota la seva vigència, independentment dels canvis polítics. No obstant això, el més important del pla estratègic és cap a on ens dirigim, i és veritat que hi pot haver camins alternatius per arribar-hi. Aquí és on entra el marge de maniobra dels diversos colors polítics, que sempre hi han de ser, perquè en cas  contrari, significaria que és irrellevant qui governa. Cosa que no tindria gaire sentit.

Com treballen amb els diferents agents involucrats? Municipis, associacions, col·legis professionals, escoles d’empresa... i una ciutadania cada vegada més pro-activa.

Doncs de moltes maneres. Una de les nostres premisses és que tot el que fem s’ha de fer en col·laboració amb alguna altra entitat pública, privada o ciutadana, i si poden ser dels tres tipus alhora, millor encara.

La relació també varia en funció de la fase del pla en la què ens trobem. Ara mateix, que tot just n’estem posant les bases, es tracta de donar a conèixer el PEMB al màxim nombre d’agents possible, organitzant activitats que siguin del seu interès i captant les seves opinions i punts de vista sobre els reptes que tenim per davant. En una segona fase, haurem de tractar de manera més especialitzada les qüestions que apareguin com més rellevants i prioritàries; llavors serà el moment d’anar a buscar de manera específica als agents que més hi puguin aportar. I finalment caldrà obrir el procés a tothom per tal que sigui la ciutadania la que contribueixi a construir col·lectivament les respostes a aquests reptes, sigui des dels espais des d’on ja es mobilitza de manera organitzada, sigui mitjançant alguns nous instruments de participació que calgui crear expressament.

Des del PEMB com recolzen els projectes de divulgació científica, cada vegada més sol·licitats per una ciutadania preocupada per absorbir aquest coneixement, conscient de la importància que té la innovació científica en la seva vida diària?

Aquesta és una de les nostres prioritats. Volem contribuir a estimular el coneixement científic i que es trobi cada cop més orientat a respondre a les necessitats de la ciutadania i més vinculat a la millora de les polítiques públiques que ho han de fer possible. En aquest sentit, ens felicitem per la iniciativa de la Diputació de Barcelona (membre del Consell Rector del PEMB) amb el projecte BCN Science Corner; el seguirem amb interès i ens oferim a col·laborar-hi en tot allò que es trobi a la nostra mà.

Més en particular, enguany, coincidint amb la celebració del 30è aniversari, posarem en marxa les beques Francesc Santacana per a projectes de recerca que contribueixin a aportar solucions als principals reptes metropolitans. En Francesc Santacana va ser el Coordinador General del PEMB durant 25 anys i era una persona molt vinculada al món de la recerca, i creiem que aquest és el millor homenatge que li podem oferir. Així mateix, aquest mes de febrer lliurarem un premi a un treball de recerca sobre “innovació en l’àmbit metropolità” que és la categoria que apadrinem dels premis IND+I, iniciativa que compartim amb l’Ajuntament de Viladecans (que n’és l’impulsor), l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. A això hi podem afegir la nostra relació amb la recentment creada Càtedra Barcelona de Política Econòmica Local (Ajuntament de Barcelona – UPF), les col·laboracions freqüents amb grups de recerca de les diferents universitats, etc.