Un científic que volia explicar a tothom els conceptes més complexos de l’univers

Els articles i opinions publicats aquests darrers dies sobre Stephen Hawking destaquen l'excel·lència de les seves investigacions, la seva personalitat carismàtica i el seu esperit de superació. Ens trobem sens dubte davant d'una figura icònica global, una ment brillant i un dels científics més rellevants del segle XX. Hem vist alguns matisos entre les opinions dels experts a l'hora de calibrar la veritable transcendència de les seves descobertes. Hawking va ser reconegut amb els guardons científics més prestigiosos però no va aconseguir el Nobel perquè algunes de les seves teories encara no s'han pogut certificar. Però hi ha un consens unànime i aclaparador a l'hora de reconèixer la importància de la seva faceta divulgadora i el mèrit d'haver fet arribar al gran públic una producció científica de primer nivell i tan complexa.

Un dels seus  deixebles, el matemàtic i físic Christophe Galfard, en una entrevista [3] publicada aquest mateix mes de març, parla de la necessitat que sempre va tenir Hawking de compartir els seus coneixements amb el gran públic a través dels seus llibres i  les seves conferències a tots els continents. Segons Galfard, Hawking sempre deia que «si la gente no sabe qué hacen los científicos, no apoyará a la ciencia y eso será un desastre para la humanidad».
 

Com a llegat científic, Hawking ens deixa els seus estudis sobre els forats negres i sobre l’origen de l’Univers que han revolucionat la cosmologia moderna, però també reflexions sobre l’existència de Déu, la perillositat de la intel·ligència artificial, el futur de la humanitat o la necessitat d’abandonar el planeta per buscar altres mons on establir colònies.
 

L’any 1988 Hawking publica el llibre que el catapultar a la fama, Breu història del temps [4]. Un llibre que va vendre 10 milions de copies, es va traduir a quaranta idiomes i va entrar en el llibre Guiness dels Rècords. Hawking però, conscient de la dificultat del llibre i coneixedor del fet que molta gent abandonava la seva lectura per la complexitat tècnica dels conceptes que introduïa, va decidir publicar l’any 2005, juntament amb el físic i divulgador de l'Institut de Tecnologia de California, Leonard Mlodinow, el llibre Brevíssima història del temps [5] (2005).

Es tracta d’una revisió més breu, llegible i amena on analitza la teoria de la relativitat, l’univers en expansió, el big bang, els forats negres i els viatges en el temps. En aquest llibre Hawking dedica tres apartats específics a Albert Einstein, Galileo Galilei i Isaac Newton, els tres científics que considerava més influents per a la física i l’estudi de l’univers. I a les conclusions, afirma que si es descobreix una teoria completa del l’Univers, haurà de ser comprensible per a tothom i no només per als científics. «Entonces todos, filósofos, científicos y público general seremos capaces de participar en la discusión de la pregunta de por qué existimos nosotros y el universo. Si encontramos respuesta para eso, será el último triunfo de la razón humana, puesto que entonces comprenderíamos la mente de Dios.»
 

A part dels seus articles i llibres científics, Hawking va publicar altres títols destacats en matèria de divulgació científica: Forats negres i universos primitius i altres assajos [6] (1993), La teoría del todo [7] (2002), L'univers en una closca de nou [8] (2001) o El gran disseny [9] (2010), entre d’altres.

Us convidem a visitar el recull de premsa [10] que hem elaborat amb notícies, articles i opinions publicades aquests últims dies a la premsa generalista sobre la figura icònica i el llegat científic de Hawking.  

Us suggerim també visitar el post que la comunitat virtual Interacció dedica al científic anglès, titulat «’Be curius’ deia Stephen Hawking» [11]. 
 

I recordem nomes algunes de les seves frases més cèlebres:  

 

Crec que l'explicació més simple és que no hi ha Déu. Ningú va crear l'univers i ningú dirigeix els nostres destins. Això em porta a adonar-me que probablement no hi ha cel ni vida després de la mort. Tenim aquesta vida per apreciar la grandesa de l'univers i per això em sento profundament agraït.
 

La vida seria tràgica si no fos graciosa.
 

La raça humana necessita un desafiament intel·lectual. Deu ser avorrit ser Déu i no tenir res per descobrir.
 

Només som una raça de micos avançats en un planeta més petit que una estrella mitjana. Però podem entendre l'univers. Això ens fa molt especials.
 

El perill radica que el nostre poder per perjudicar o destruir el medi ambient o els nostres iguals augmenta a molta més velocitat que la nostra saviesa en l'ús d'aquest poder.
 

La nostra única possibilitat de sobreviure a llarg termini és expandir-nos cap a l'espai. Les respostes a aquestes preguntes demostren que hem fet un gran progrés en els últims cent anys, però si volem seguir més enllà dels pròxims 1.000 anys, el futur està en l'espai. És per això que estic a favor dels vols espacials.
 

Limitar la nostra atenció a qüestions terrestres seria limitar l'esperit humà. L'enemic més gran del coneixement no és la ignorància, sinó la il·lusió del coneixement.