Com interactuen els/les investigadors/es amb actors no acadèmics?

L'Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (Ingenio) CSIC-UPV publica l’informe ‘Interacciones con actores no académicos’ que analitza com s’impliquen els investigadors en els processos de producció de coneixement i com interactuen amb altres actors no acadèmics. L’estudi observa tres tipologies d’interaccions externes (formals, informals i comercials) i assenyala els principals obstacles (burocràtics i cognitius) que dificulten aquestes interaccions. L’informe es fixa també en en quin tipus d’activitats de difusió per a usuaris finals realitzen els investigadors i en quines eines fan servir. També fa una valoració de l’ús de les xarxes socials per part dels investigadors.

Aquest informe presenta els principals resultats descriptius d’una enquesta realitzada el 2016 a investigadors/es de diferents disciplines acadèmiques del sistema públic d’investigació espanyol amb, com a mínim, un article publicat en alguna revista científica recollida en les bases de dades de Web of Science (WoS). Van respondre a l’enquesta 11.992 investigadors/es, un 21% dels 57.406 investigadors que conformaven la mostra.

Tres tipologies d’interaccions externes

Segons els resultats de l’enquesta, els/les investigadors/es han participat en interaccions externes informals (80%), formals (63%) i comercials (12%) durant els tres anys precedents a l’enquesta (2013-2015) en els següents percentatges:

Interaccions informals

Entre les interaccions no formalitzades mitjançant acords institucionals, el 65% dels enquestats ha realitzat assessorament en resposta a consultes puntuals d'actors socials. Un 41% dels/es investigadors/es ha proporcionat formació pràctica (sessions, demostracions,...) i un 44% ha incorporat actors no acadèmics en activitats docents.

Interaccions formals

S’han identificat interaccions formals amb actors socials diversos (pymes, grans empreses, entitats de l’administració pública, institucions privades sense finalitat de lucre, hospitals, associacions i organismes internacionals). Les empreses són l’actor no acadèmic amb el que més han interactuen els investigadors/es formalment durant el període estudiat.

Les quatre tipologies d’interaccions formals més freqüents són la consultoria, la investigació contractada, la investigació conjunta i la impartició de formació especialitzada.

Comercialització

El 12% dels investigadors/es ha participat, com a mínim una vegada al llarg del període 2013-2015, en alguna modalitat de comercialització, ja sigui llicència de títols de propietat (intel·lectual o industrial) o creació d'empreses.

El 50% declara que la seva activitat científica genera resultats susceptibles de comercialització i el 12% ha participat, com a mínim un cop entre 2013 i 2015, en algun tipus de comercialització, ja sigui llicència de títols de propietat (intel·lectual o industrial) o creació d’empreses. Un 3% ha estat involucrat en la creació d’una empresa (spinoff o start-up) basada en resultats de la seva investigació i en el ‘know how’ dels/es investigadors/es.

Barreres associades a les interaccions

L’estudi detecta dos grans tipologies de barreres: cognitives (per a l’autonomia i la credibilitat científiques) i institucionals (burocràcia i rigidesa administrativa, capacitats gestores deficients, manca de recolzament tècnic, conflictes o expectatives no realistes).

I la percepció varia en funció de l’experiència en interaccions externes de qui respon: les persones que no han tingut experiència externa perceben proporcionalment més els riscos cognitius i menys els institucionals que les persones que ja han interactuat.

Les barreres de caràcter institucional són percebudes com a més importants per els/les investigadors/es de centres d’investigació que d’altres organitzacions (hospitals i universitats).

Resultats de les interaccions

Entre el 34% i el 47% dels enquestats va valorar com a bastant o molt important per a la seva investigació diferents resultats de les interaccions externes que van mantenir entre 2013 i 2015. En especial, la seva utilitat per a la identificació de nous enfocaments i perspectives i possibles idees per a preguntes d’investigació.

Per als actors no acadèmics, entre un 20% i un 33% d’enquestats/des considera que diversos resultats de les interaccions van ser bastants o molt importants per als seus interlocutors no acadèmics. Principalment, per a la validació científica d’idees, opcions o propostes procedents d’aquests actors.

Activitats de difusió a usuaris finals

Un 22% dels/es enquestats/des ha realitzat moltes vegades o sempre, al llarg de la seva trajectòria professional, alguna activitat per difondre els resultats de les seves investigacions.

Eines per a la divulgació

Els/les investigadors/es fan servir (bastants o moltes vegades) diferents tipus d’eines per difondre els continguts o resultats de la seva investigació a actors no acadèmics. El recurs més emprat són les webs divulgatives, seguit dels articles en premsa o revistes no acadèmiques. Les eines tradicionals són més emprades pels investigadors/es de més categoria professionals. En canvi, l’ús de noves eines i xarxes socials és més freqüent entre els/les enquestats/des de grau D (doctorand/a).

Contribució a les xarxes socials

És superior el percentatge d’investigadors/es que consideren que l’ús de les xarxes socials és positiu per a la seva activitat científica. La valoració és més positiva entre els/les doctorands/es i va en detriment a mesura que augmenta el grau professional. Dins de cada grau, les dones en fan una valoració més positiva que els homes. Aquestes diferències no s’aprecien en la valoració negativa dins de cada grau.
 

Interacciones con actores no académicos: encuesta a investigadores/as del sistema público español 
Irene Ramos-Vielba, Elena Castro-Martínez y Pablo D’Este. Valencia: INGENIO (CSIC-UPV), 2018

PDF Resum executiu [4]

PDF Informe complet [5]

PDF Nota d’investigació. Mujer investigadora e interacciones con actores no académicos [6]

L’enquesta i l’informe formen part del projecte ‘Excelencia científica y transferencia de conocimiento, ¿van de la mano? Factores organizativos, antecedentes individuales e impacto social’ (Projecto EXTRA [7]) finançat pel Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad).

Font: Ingenio (CSIC-UPV) [8]