L'espai televisiu «Sense ficció» dedica una nit a l'Alzheimer

El passat dimarts 8 de maig el programa de TV3 «Sense ficció» va estrenar dos documentals molt recomanables que aprofundeixen en la malaltia de l’Alzheimer. El primer, La música és vida, mostra l'esclat d'emocions i sentiments que surt de la barreja d'un grup d'adolescents, un grup de pacients d'Alzheimer i la música. Al segon, Un monstre al cap (Monster in the mind), la periodista mèdica Jean Carper, amb una llarga carrera a la CNN i a la premsa escrita, i que passats els vuitanta anys, descobreix que és portadora d'un gen que la predisposa a patir la malaltia d'Alzheimer. En aquest documental, la periodista mostra com es proposa conèixer a fons aquest trastorn consultant els especialistes capdavanters d'arreu del món. El que descobreix trenca amb tot el que creiem comunament sobre l'Alzheimer.

La música és vida

Podeu visionar el documental aquí [3].

Dirigit per Santiago Torres i realitzat per Ramon Vallès, aquesta producció de TV3 recull l'experiència de mesos d'uns estudiants de batxillerat de Sabadell que fan el seu treball de recerca sobre quins efectes pot tenir la música en els pacients d'Alzheimer. Els estudiants han estat assessorats i supervisats en el seu treball per la Fundació Pasqual Maragall [4], dedicada a la investigació de la malaltia d'Alzheimer.

Les càmeres de «Sense ficció» han estat testimoni de les sessions entre els estudiants i els pacients -desenvolupades a la fundació Avan de Sabadell- des del començament. Per a molts dels joves, aquest ha estat el primer contacte amb la malaltia.

El projecte ‘Life Soundtrack, la banda sonora de la meva vida [5]’ s'ha basat  en la confecció d'una banda sonora per a cada pacient amb aquelles cançons que han pogut tenir un significat especial al llarg de la seva vida. Un cop elaborada la ‘llista d'èxits’ de cada pacient, amb tota naturalitat, oblidant les càmeres, estudiants i malalts han anat interactuant -rient, cantant, ballant, explicant històries- i els joves han anat observant l'efecte de la música en els pacients.

Els resultats han estat molt evidents:  els estudiants han pres nota de com la música millorava de manera immediata l'estat d'ànim dels pacients, de com els estimulava una sèrie de records i, encara millor, de com els transportava a l'estat emocional del moment del record. Estaven recuperant emocions i sentiments. Com resumeix un dels estudiants, ‘és que després de fer aquest projecte, veus que realment la música és vida’.

Però per als estudiants l'experiència ha anat més enllà de fer un treball de recerca i això es constata al llarg del documental: "hem d'agrair aquesta experiència, que ens ha fet créixer com a persones i ens ha mostrat un costat més humà... que no ens pensàvem que teníem", conclou amb humor una de les estudiants.  Els joves també han descobert emocions i sentiments.

Diuen de l'Alzheimer que és una malaltia familiar. No només afecta el malalt, implica a tots els que l'envolten. El documental també recull els testimonis d'alguns dels familiars més propers dels pacients que participen en el projecte.

A La vida és música també participen José Luís  Molinuevo i Nina Gramunt, director científic i neuropsicòloga, respectivament, de la Fundació Maragall i Anna Morera, neuropsicòloga de la fundació Avan (Associació Vallès Amics de la Neurologia), tots tres directament implicats en el projecte de recerca.

Un monstre al cap (Monster in the mind)
 

Podeu visionar el documental aquí [6].
 

Jean Carper és una veterana periodista de la CNN especialista en temes mèdics, guardonada per una sèrie sobre el càncer cerebral i autora de més de vint llibres sobre salut, nutrició envelliment i sobre el cervell. Quan als any 80 va tractar el tema de l'Alzheimer a la CNN no era una malaltia coneguda com avui. Trenta anys després descobreix que té l'apoE4. Aquest al·lel associat al gen de l'apoE és el principal factor genètic de risc d'Alzheimer.

La periodista nord-americana s'enfronta als seus pitjors malsons: tenir una de les malalties més temudes a la societat. Emprèn un viatge en què s'entrevistarà amb els millors investigadors internacionals en la matèria, farà de conillet d'Índies per confirmar si pot desenvolupar Alzheimer, i descobrirà tot el que pot ajudar a contraure-la.

El documental arrenca amb unes estimacions científiques alarmants: es calcula que l'any 2050 hi haurà 135 milions de pacients d'Alzheimer. Un apocalipsis que fa sentir la Jean com si visqués en una pel·lícula de ciència-ficció i terror. Per aquest motiu, la seva història es va teixint amb velles pel·lícules d'aquests gèneres, amb una mirada audaç, honesta, desenfada i sorprenentment optimista.

Jean Carper anirà formulant les preguntes clau per entendre què és l'Alzheimer, com s'investiga, com es tracta o si es pot prevenir. El doctor Alois Alzheimer va identificar la malaltia el 1906, però, per què fins a finals dels 70 no es va posar al mapa científic? Es diagnostica correctament? El factor genètic és determinant per desenvolupar la malaltia, o també hi pot incidir l'estil de vida?

Durant la seva recerca, la Jean s'entrevista amb experts dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Alemanya, Hawaii i Austràlia per esbrinar, finalment, si té un monstre al cap.

El treball, dirigit per la mateixa Jean Carper, és una producció de Jean Carper Productions.

Font: CCMA [7]