Als consellers de Cultura i d’Ensenyament

Aquest cap de setmana passat el divulgador científic Xavier Duran va publicar al diari Ara l’article «Als consellers de Cultura i d’Ensenyament» on insta a la consellera de Cultura, Laura Borràs, i al conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, a promoure la cultura científica des de les seves conselleries.

I en Duran no es refereix només "als coneixements, sinó a la cultura, que va més enllà d’aquests i de les aplicacions pràctiques que se’n deriven. Es tracta d’una visió del món i del cosmos construïda al llarg de segles d’assaig i error, d’hipòtesis, refutacions i demostracions. I també d’una rica interrelació amb altres camps de la cultura, com la literatura, l’art o el pensament en general." Segons Duran, "no tothom ha rebut uns mínims de coneixement científic i, a més, els progressos constants obliguen a actualitzar-los cada pocs anys. Per això, promoure la cultura científica la faria arribar a la majoria de la ciutadania. I les maneres de fer-ho són múltiples, sobretot si es relaciona la ciència amb altres branques del saber". Podeu llegir l'article sencer aquí [3].

I aprofitem l’ocasió per recuperar tres documents significatius i que han reivindicat aquests últimes dècades una major promoció de la cultura científica.  

Un de més recent, el «Manifest per la cultura científica i tecnològica» [4] publicat el desembre de 2016 per la Societat Catalana de Biologia (SCB), l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) que, preocupats per la manca d’atenció que es presta a la cultura científica i tècnica i als seus efectes sobre l’evolució de la societat, reivindiquen el paper de les matèries científiques i tècniques en la formació integral de les persones.

I dos més antics, la declaració programàtica «La ciencia es cultura [5]», publicada la tardor de 1989 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on la Comisión Asesora para el Estímulo de la Cultura Científica (integrada per Josep M. Casasús, Ricard Guerrero, Jaume Josa, David Jou, Jordi Martí, Josep Montserrat, Ramon Parés, Salvador Reguant, Vladimir de Semir i Jorge Wagensberg) formula una sèrie de reflexions al voltant de la seva activitat i propòsit.

I la «Declaración de Granada [6]» sorgida del Primer Congreso de Comunicación Social de la Ciencia el març de 1999.