Destacats

Inspiraciència 2018 ja té relats guanyadors


El passat 29 de juny es van entregar  els premis del concurs de relats d’inspiració científica Inspiraciència, organitzat pel CSIC a través de la seva delegació a Catalunya. Es van concedir vuit premis i vuit finalistes, en les categories d’adult i juvenil dels quatre idiomes (castellà, català, gallec i euskera), i dos accésits Feynman, convocats aquest any en el marc de la commemoració dels 100 anys del naixement del físic. S’hi van entregar els dos premis del públic, concedits per votació popular a través del web.
 

LES ONADES DE CALOR. Uns fenòmens climàtics que cada cop son més freqüents.

Aquesta primavera que hem deixat enrere, plujosa i fins i tot fresca ha donat peu a molts negacionistes del canvi climàtic a afirmar com deia el Sr.Trump que aquest  és un "conta xines”. Convé però recordar que de la mateixa manera que no podem confondre Temps Atmosfèric amb Clima no podem ignorar la tendència general que ens marquen les dades climatològiques de cents d'anys (escalfament global) amb el fet puntual d’ haver tingut una primavera menys calorosa.

Resum de premsa Juny 2018


Barcelona se postula como capital europea de la ciencia
El Ayuntamiento incrementa la inversión en investigación y elabora un plan con la comunidad científica para posicionarse internacionalment
David Guerrero
(La Vanguardia)
Llegir

Hacia una política basada en la evidencia: de la ciencia al Parlamento


Son dos mundos que apenas parecen tocarse: la ciencia y la política. No mucho más allá, al menos, de las constantes reivindicaciones de la primera tratando de conseguir una mejor financiación por parte de la segunda. Sin embargo, hay una multitud de puentes potenciales entre una y otra, puentes aún por construir y que no tienen tanto que ver con políticas científicas como con el camino inverso, con la ciencia ayudando a hacer mejores políticas y en multitud de ámbitos. Una política que, sin negar las ideologías, trabaje más cercana a la evidencia. Una ciencia que, sin negar su propio funcionamiento, se mezcle con las decisiones en sociedad.
 

Ese es el propósito último de Ciencia en el Parlamento, una iniciativa surgida de un grupo de científicos que pretende mejorar ese diálogo a nivel del Estado español. “Muchos de nosotros hemos estado en el extranjero y veíamos cómo funcionaba en otros países”, comenta Andreu Climent, investigador postdoctoral en el Hospital Gregorio Marañón y uno de los principales impulsores del proyecto. “Es obvio que tenemos un problema de política científica, pero también en el modo en que empleamos la ciencia en la sociedad. Y ese problema muchas veces está en los propios científicos, porque nos cuesta salir de nuestra zona de confort, de nuestros propios laboratorios”.

'Evidence synthesis' un programa de la Royal Society per una política basada en l'evidència


Aquest programa conjunt de la Royal Society i de la Academy of Medical Sciences explica com elaborar informes de síntesi rigorosos, concisos i imparcials per informar els debats i les decisions sobre qüestions específiques. Segons els responsables del projecte 'Evidence synthesis', uns bons informes de síntesi amb evidències procedents de diverses fonts i disciplines per informar els debats i les decisions sobre qüestions específiques és una de les contribucions més valuoses que la comunitat científica por aportar als polítics.

Dossier d'articles «Scientific advice to governments»


I qui vulgui ampliar coneixements sobre l’assessorament científic als governs, pot consultar un complet dossier publicat per «Palgrave Communications amb un vintena d’articles publicats entre 2016 i 2018 sobre qüestions teòriques, pràctiques i polítiques relatives a l’assessorament científic, sorgides de les conclusions de la conferència celebrada a Auckland l’agost de 2014 que va donar lloc a la creació del International Network for Government Science Advice (INGSA).

Als consellers de Cultura i d’Ensenyament


Aquest cap de setmana passat el divulgador científic Xavier Duran va publicar al diari Ara l’article «Als consellers de Cultura i d’Ensenyament» on insta a la consellera de Cultura, Laura Borràs, i al conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, a promoure la cultura científica des de les seves conselleries.

European Innovation Scoreboard 2018


Com cada any, s'ha publicat el quadre europeu d'indicadors de la innovació de 2018 i els resultats obtinguts per la Unió Europea en matèria d'innovació continuen millorant, tot i que són necessaris més esforços per garantir la competitivitat d'Europa a escala mundial. Segons les principals conclusions de l'informe, Suècia és, un cop més líder de la UE en innovació, seguida de Dinamarca, Finlàndia, Paisos Baixos i el Regne Unit, més Luxemburg, que s'incorpora aquest any al grup dels països líders en innovació. Alemània passa al grup d'innovadors forts. Espanya està en el grup d'innovadors moderats que han millorat resultats, juntament amb Lituania o Malta.

Un portal identifica els clústers més innovadors en Indústria 4.0


El nou portal Bond Spain Clúster, impulsat pel Ministeri d’Economia i Empresa,  identifica des d’aquest mes de maig els principals clústers espanyols d’empreses innovadores en diversos sectors digitals i industrials, una iniciativa que pretén acostar la innovació a les pimes i fomentar la competitivitat, a través de la innovació de proximitat amb tecnologies facilitadores de l’anomenada Indústria 4.0.

«Immortals?» serà possible allargar la vida més enllà dels límits actuals?


Allargar la vida més enllà dels límits actuals és possible. Com? Fins quan es podrà viure? D'aquí 30 anys serem immortals, com ja anuncien alguns agosarats? Serà només per a rics? Si no vàreu veure el reportatge del 30 minuts «Immortals?» emès diumenge passat on es planteja si serà possible allargar la vida més enllà dels límits actuals, alentint o detenint l'envelliment com si fos una malaltia, el podeu recuperar aquí.