Destacats

Entrevista a Valentina Raffio, periodista especialitzada en ciència, investigadora i escriptora


«El sistema educatiu actual t’obliga a escollir entre ciències i lletres... és absurda aquesta divisió, és impossible viure sense l’una o l’altre. Un plantejament molt intel·lectual s’ha acabat implementant de forma molt preocupant.»

«L’Associació Catalana de Comunicació Científica vol aconseguir connectar la societat amb la cultura científica, prenent la figura d’aquesta espècie de pont entre ambdues.»



Valentina Raffio és una jove periodista, Italiana de naixement i catalana d’adopció, amb interessos en les humanitats i màster en història de la ciència i divulgació científica (UAB-UB). Actualment és Responsable de Relacions Internacionals a l’Associació Catalana de Comunicació Científica, periodista especialitzada en ciència en El Periódico, col·laboradora d’Il·lustraciència  i redactora per a BCN Science Corner. Ha estat periodista en l’Observatori de la Comunicació Científica i investigadora en el Grup de Recerca en Comunicació Científica. Es defineix com periodista, investigadora i escriptora. Especialitzada en els darrers anys en comunicació científica, amb la voluntat de contribuir a apropar la ciència a la societat.

Feminisme i ciència : conflictes, convergències i compatibilitats


La ciència i el feminisme enfronten obstacles similars, provinents tant de la manca de rigor com de la dificultat per respondre a les crítiques externes i incorporar-les de manera raonable. «Mètode» la revista de divulgació científica de Universitat de València publica aquest interessant article sobre el desplegament històric dels projectes científics i feministes que ha fet patent la complexitat de les relacions entre aquestes dues dimensions.

Els efectes del Brexit sobre la ciència europea


A només six mesos que es faci efectiu el Brexit i el Regne Unit deixi la Unió Europea, la revista Nature analitza en quin estat es troben les negociacions i com aquest ruptura pot afectar a la recerca tant del Regne Unit com de tota la Unió Europea.

Les putes urnes i la teoria de grafs


Daniel Closa, doctor en biologia i investigador a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona parteix d'un dels vídeos que han sortit a la llum on es veu l'actuació de la policia cercant les urnes el dia 1 d'octubre de fa un any, per explicar en el seu blog «Centpeus» que potser, amb un millor domini de les matemàtiques i si s'hi hagués aplicat la teoria de grafs potser s'haguessin trobat les urnes.

Creació del Premi Europeu de Ciència Hipàtia


L’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’Academia Europaea llença la primera edició del Premi Europeu de Ciència Hipàtia. Aquest guardó, que s’inscriu en el programa “Barcelona Ciutat de Ciència” i que compta amb una dotació econòmica de 30.000 euros, té com a principal objectiu contribuir a la visibilitat de la ciència, així com promoure, reforçar i maximitzar a escala europea el valor de la recerca de l’excel·lència i del seu impacte sobre la societat. El termini de presentació de candidatures ja està obert i es tancarà el proper 31 d’octubre.

Mostra el millor en ciència i tecnologia per a joves


YoMo Barcelona (Festival del Mòbil Ciència+tecnologia per a joves) que se celebrarà del 26 febrer a l'1 de març de 2019 a la Farga de L’Hospitalet (Barcelona) busca activitats per motivar joves a seguir la seva educació i formació en les disciplines STEAM i que aportin contingut emocionant i interessant, que convidin a la interacció pràctica i, sobretot, que eduquin els joves. La recepció de propostes finalitzarà el divendres 5 d’octubre.

dissabte
29
17:30h
Setembre 2018

Exposició paleontològica «Osona, 50 milions d’anys enrere»


Sí, la zona que actualment ocupa Osona estava banyada per un mar d’influència Atlàntica.
Qui no ha trobat mai un fòssil marí a Osona i als seus voltants? En efecte, tot i que sembli increïble, la depressió central catalana va estar ocupada per un mar durant uns 20 milions d’anys (des dels 55 milions d’anys fins als 35 milions d’anys).

1
dijous
04
11:00h
Octubre 2018

Expo i cicle de debats «Transiciones. Hormonas en el cruce entre el arte y la ciencia»

 
«Transicions» és una mostra de videoart que aplega peces audiovisuals de catorze artistes i col·lectius que treballen temes vinculats amb les hormones. Planteja preguntes clau al voltant de com la societat regula la identitat de gènere i hi influeix, i examina de quina manera els avenços de la medicina han impactat en la nostra vida. La podreu visitar del 4 al 28 d'octubre, de dimarts a diumenge, al CCCB. 

divendres
05
00:00h
Octubre 2018

Inscripcions obertes per participar al Rail Map Challenge


L’ATM i SmartCatalonia organitzen aquest repte en format Hackathó que durant 24h acollirà els millors experts en usabilitat, disseny i programació per fer del mapa del transport ferroviari de Barcelona un dels més competitius. Els participants podran assistir a un workshop gratuït previ i tindran a la seva disposició un  servei de Mentoring durant tota la competició. Hi ha 10.000 euros en premis.

Nuevos modelos de periodismo científico: hacia la esperanza


La crisis económica avanzó pareja a lo que muchos llamaron la crisis del periodismo. La falta de recursos obligó al cierre de cabeceras, al recorte de salarios y de trabajadores y a la sensación de estar perdiendo un valor nuclear. El periodismo científico no fue ni mucho menos ajeno a ello. Acostumbrado a ocupar un papel lateral, fue de los primeros en acusar el golpe y sus secciones acabaron por ser de las más castigadas.

Pero también, y paralelamente, fueron surgiendo nuevos medios. En general digitales, en general haciendo de la necesidad virtud. Por varias razones hubo muchos que no sobrevivieron. Otros, como Materia, especializados en periodismo científico, se reconvirtieron y acabaron siendo responsables de la sección de ciencia de un medio tradicional como El País. Nacieron fundaciones como Civio, que se mantienen con éxito bajo una estructura colaborativa, o un poco antes la Agencia Sinc, una apuesta pública ya consolidada. Y, en medio de ese paisaje, han aparecido iniciativas como Percientex, que pretende servir como un escaparate de buenas prácticas; de un periodismo científico que, desde una u otra trinchera, desde medios más novedosos o más tradicionales (sea lo que sea que eso signifique) lucha por mostrar que siguen apareciendo ejemplos de calidad. Que la esperanza está fundada.