Destacats

«Manual de Frascati» per a la medició de les activitats científiques, tecnològiques i d'innovació


La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) acaba de traduir i publicar l’última edició del Manual de Frascati, un estàndard internacional per a la recopilació i presentació d’estadístiques comparables sobre els recursos econòmics i humans destinats a la investigació i el desenvolupament experimental.

La guia proporciona els principis i consells pràctics bàsics sobre com abastar el panorama de la investigació i el desenvolupament cada vegada més complex en les economies actuals i els elements distintius dels diferents sectors. Aquesta última edició presenta moltes novetats i presta especial atenció al creixent procés de globalització de la I+D, així com a la creixent varietat d’acords mitjançant els quals es finança i es posa en pràctica la I+D dins i a través de les fronteres sectorials.

La Universitat Pompeu Fabra aposta pel Planetary Wellbeing


Els estudis més recents sobre l’evolució del canvi climàtic i la degradació dels recursos mediambientals ens mostren que ens trobem davant d’una situació d’emergència global, en què calen accions transformadores de naturalesa diversa. En aquest sentit, la UPF ha presentat un ambiciós programa internacional de generació i transmissió de nou coneixement al voltant del concepte de Benestar Planetari.

L’objectiu de la universitat és focalitzar les seves energies a donar resposta a aquesta situació que planteja reptes als diversos àmbits del coneixement i l’ensenyament: des del de la salut, la biologia, la política, l’economia, les humanitats, l’enginyeria, el dret o la comunicació.

LiquenCity. Un projecte de ciència ciutadana


LiquenCity és un projecte de ciència ciutadana per descobrir quina és la diversitat de líquens que viuen als arbres de Barcelona i Madrid i relacionar-ho amb la qualitat del aire. El projecte busca la participació dels habitants d’ambdues ciutats que, juntament amb la col·laboració d’un equip expert en líquens, trobaran i identificaran els líquens que viuen en ambdues capitals.

I per què els líquens? Perquè son bons bioindicadors. Els líquens són molt sensibles als canvis ambientals en general i als nivells de contaminació atmosfèrica en particular. Això els fa adequats per a què la ciència els utilitzi per mesurar aquest tipus de contaminació.

Convocatòria oberta tercera edició de Recerkids


Ja s'ha obert la inscripció (del 28 de setembre al 16 de novembre) de la tercera edició de Recerkids, el programa educatiu promogut per la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya i Eduxarxa que té per objectiu apropar la recerca científica a l'alumnat de 5è i 6è de Primària. Enguany té com a eix temàtic la llum.

El CREAF busca preguntes sobre ecologia per celebrar el seu 30 aniversari amb humor


Aquest any el CREAF en fa 30. L‘acte de celebració serà una gal·la on la ciència es transformarà en monòlegs d’humor. Un acte oficial i solemne, però gens avorrit, un festival on tothom podrà preguntar el que vulgui i el CREAF respondrà el que pugui. L’acte, que se celebrarà el proper 11 de desembre sota el nom ‘Tu sí que em mous’, serà presentat per en Dani Jiménez i comptarà amb un equip de coachs que hauran d’ajudar els participants a comunicar amb humor.

THE ZONE OF HOPE. Fes un viatge al futur i viu les conseqüències del canvi climàtic.

Si encara no l’heu vist, us aconsello que aneu a veure l’exposició The Zone of Hope, que Aigües de Barcelona ha instal·lat al Reial Cercle Artístic de Barcelona. Es podrà visitar fins al 20 de gener del 2019.

 

EL CANVI CLIMÀTIC, ON SOM I CAP ON ANEM . No tot són males notícies.

CATASTROFISME O REALITAT

La realitat es tossuda i contínuament els esdeveniments i les dades s’encarreguen  de mostra-la, de manera que malgrat els esforços d’alguns en negar-ho, el canvi climàtic es perfila com un problema global que ja és present, però que té una clara tendència a empitjorar en un futur no massa llunyà.

Síndromes literàries, una eina d’introspecció en la ment humana


La Madame Bovary de Gustave Flaubert patia una insatisfacció sentimental crònica. L’Anna Karenina de Lev Tolstoi, un ímpetu amorós desmesurat i destructiu. L’Otel·lo de Shakespeare, una gelosia malaltissa. Si alguna cosa tenen en comú aquests personatges icònics de la literatura universal, més enllà de les seves peripècies amoroses, és que han esdevingut models per descriure el comportament humà davant una determinada situació. La caracterització d'aquests personatges ficticis ha servit per delimitar un conjunt de quadres clínics on, la suma de diversos símptomes, defineix un estat patològic. D'aquí la creació de trastorns, símptomes i complexos amb el seu nom.

Moltes d’aquestes alteracions de la salut mental es presenten com a plantejaments intel·lectuals. És a dir, es formulen per descriure determinades conductes o trets psicològics d'una persona i, només en alguns casos, compten amb un rerefons científic suficientment sòlid que permeti consolidar el terme en l’àmbit acadèmic. Per això mateix, la majoria d’aquests trastorns, síndromes i complexos amb base literària compten amb més acceptació en l'esfera social. Així i tot, la creació d'aquestes categories per explicar determinats comportaments de la conducta humana ens permet establir un clar vincle entre literatura i psicologia, dues disciplines aparentment incompatibles que però comparteixen un mateix propòsit: la voluntat d'introspecció en la ment humana.

Arrenca Ciència Ciutadana en Acció, per incorporar els ciutadans en els processos científics


L’Espai Francesca Bonnemaison ha acollit el 4 d’octubre la presentació a les biblioteques de Ciència Ciutadana en Acció, un dels tres projectes d’innovació social, juntament amb Ateneu de Dades i Read-On, que enguany fa realitat el programa BiblioLab, liderat per la Diputació de Barcelona.

El programa BiblioLab proposa “un canvi sistèmic de les biblioteques tot preservant la seva essència, és a dir, el foment de la lectura, la cohesió social i l’accés al coneixement”, ha definit la gerent de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Marta Cano, durant la presentació. Dins d’aquesta voluntat de canviar les maneres de fer de les biblioteques preservant el que són, el BiblioLab ha desenvolupat tres estratègies: un catàleg d’activitats a les biblioteques, un programa de subvencions a les entitats locals que treballen en innovació social i la posada en marxa de tres projectes d’innovació local.

Conveni per a la creació i desenvolupament de l'Observatori de la Ciència Ciutadana a Saragossa


El passat 26 de setembre va tenir lloc l’acte de signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Saragossa i la Fundació Ibercivis per a la posada en marxa i desenvolupament de l’Observatorio de la Ciencia Ciudadana a Saragossa, a les instal·lacions d’Etopia, el Centro de Arte y Tecnología de Zaragoza. L’acte va acollir també una sèrie d’activitats relacionades amb la ciència ciutadana.

El director executiu d’Ibercivis, Francisco Sanz, va presentar la I Convocatòria Ibercivis per a projectes de ciència ciutadana que té per finalitat seleccionar projectes impulsats per la ciutadania per al desenvolupament de projectes de Ciència Ciutadana. La finalitat d’aquest programa és impulsar la investigació ciutadana.