Apunts

La ciencia no facilita el periodismo científico


«Empiezo a estar harto de esforzarme a ir a hablar con científicos, que te cuenten cosas novedosas e interesantísimas, y no poder publicarlas. Luego se quejan del periodismo científico ‘de papers’, piden que se cuente ‘la ciencia en acción’, que contemos historias y que lo hagamos con emoción. Pero el propio encorsetamiento de la ciencia, y su prudencia, que entiendo perfectamente, no lo facilita. Asumámoslo de una vez.» 

La ‘app’ Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats


El Punt d’Informació Aerobiològica (PIA), en col·laboració amb el Centre de Visió per Computador de la UAB, han posat en marxa l'aplicació per a dispositius mòbils Planttes, com a eina de ciència ciutadana. L’aplicació Planttes mostra als usuaris imatges de les diferents plantes al·lergògenes més importants, i els ofereix informació de com són les seves flors i els seus fruits. El sistema permet a l’usuari assenyalar en el mapa el punt on es troba (geolocalització), quina planta està veient, i si aquesta es troba sense flor, en fase de formació de flor, si té la flor oberta o si ja té fruit. L’objectiu de l’'app' Planttes és engrescar els ciutadans a que col·laborin en la configuració del mapa de les possibles al·lèrgies als carrers de les nostres ciutats i pobles

Un estàndard comú per a l’avaluació del compromís públic amb la recerca


L’interès pel compromís públic amb la recerca és cada vegada més gran. El Higher Education Funding Council for England ha definit aquest concepte com a «Specialists in higher education listening to, developing their understanding of, and interacting with non-specialists. The ‘public’ includes individuals and groups who do not currently have a formal relationship with an HEI [higher education institution] through teaching, research or knowledge transfer» (HEFCE, 2016). Cada cop més països consideren que el compromís públic amb la recerca és un mitjà per garantir que la investigació científica contribueixi al bé comú i tingui un impacte positiu per a la societat. La Comissió Europea identifica el compromís públic amb la recerca com un dels sis eixos clau per a una recerca i innovació responsable, i s’està plantejant com millorar l’avaluació de l’impacte de la recerca que finança. Us presentem aquest article que proposa un marc conceptual i metodològic que serveixi d’estàndard comú d’avaluació per a projectes de compromís públic amb la recerca aplicable a un ampli ventall de possibles contextos i propòsits.

Conclusions de la conferència B-Debate sobre epigenètica i càncer


La informació genètica es troba codificada en l'ADN, al qual metafòricament es coneix com un llibre d'instruccions. Encara es desconeixen bona part d'aquests mecanismes, però la seva importància és tan radical que alteracions del sistema donen lloc a nombrosos i greus problemes. Ja es troba disponible la sinopsi amb les conclusions de la 5a conferència de B-Debate sobre epigenètica i càncer que es va celebrar a Barcelona el passat mes d’octubre i que va reunir a experts mundials per discutir alguns dels més recents i importants avenços. B-Debate impulsa trobades internacionals d’alt nivell científic per promoure la col·laboració i l’intercanvi d’iniciatives i coneixements entre experts de reconegut prestigi i la comunitat científica de Catalunya, generant debat avançat tranversal en l’àmbit de les ciències de la vida i la seva repercussió a la societat.

Convocatoria participantes en las jornadas de preparación Ciencia en el Parlamento 2018


Con objetivo de preparar las evidencias científicas y a las personas participantes en los debates y reuniones bilaterales de noviembre, #CienciaenelParlamento va a celebrar unas jornadas preparatorias donde las personas del sector de la ciencia seleccionadas para realizar las labores de técnic@s de asesoramiento científico recibirán una serie de seminarios por profesionales del asesoramiento científico nacionales e internacionales, participarán en talleres de desarrollo de habilidades diversas y se expondrán a los actuales mecanismos de asesoramiento científico de las Cortes Generales. Si deseas participar en las jornadas preparatorias puedes presentar tu candidatura. El plazo de solicitud para participar en las Jornadas preparatorias de Ciencia en el Parlamento está abierto hasta el jueves 31 de mayo.  

JRC opens call for parliaments, regions and cities


The JRC invites national parliaments, regional bodies and local authorities to express their interest in a new pilot project: 'Science meets Parliaments / Science meets Regions'. The project will support events bringing together scientists, policymakers and citizens to explore locally-relevant issues with the help of scientific evidence. Organisations are invited to submit their ideas for one-day workshops and conferences, or multi-day innovation camps aimed at finding innovative solutions to societal challenges. Events can be local, regional or national in scope. Organisations can express their interest in participating in the project up until June 1.

Michele Catanzaro, doctor en física i periodista científic freelance


«El CRISPR permet modificar, actualment a un cost sense precedents, fins a una lletra especifica de l’ADN, per aquest motiu és anomenada eina d’edició genètica... Avui dia, fins i tot ho pots fer a casa, pots comprar per internet kits que et permeten adquirir una bactèria i modificar el seu ADN».


Michele Catanzaro (Roma, 1979) és doctor en física i periodista freelance per a mitjans com El Periódico, Nature, The Guardian, Le Scienze, Physicsworld, Chemistry World, Science i col·laborador d'aquesta plataforma, 'BCN Science Corner'. És co-autor del llibre «Networks. A Very Short Introduction» i del documental 'Injustícia Exprés. El Caso Óscar Sánchez'. El seu treball ha estat reconegut, entre d’altres, pel premi Prismas, European Science Writer of the Year, Nimfa d’Or i Rei d’Espanya.

Resum de premsa Maig 2018


Inesperada esperanza para la ciencia
Modificaciones administrativas modestas y una voluntad de ejecución presupuestaria permitirían contener rápidamente la fuga de cerebros y acabar con la paralización de la actividad de los Organismos Públicos de Investigación
Joaquín Hortal, Luis Santamaría, Fernando Valladares
(eldiario.es / Ciencia crítica)
Llegir



Contaminación urbana: la ciencia detecta un problema de todos los sistemas


“Al principio se pensaba que la contaminación sólo afectaba a los pulmones, y únicamente cuando había picos muy altos”, comenta Bénédicte Jacquemin, investigadora en el Instituto de Salud Global de Barcelona (ISGlobal). “Ahora sabemos que nos afecta a todos incluso desde antes de nacer, que lo hace de manera aguda y crónica y que repercute en nuestra calidad de vida, en todos nuestros órganos y sistemas”.

Barcelona no solo no se libra de este problema, sino que en ella es especialmente acuciante. Por su gran densidad, por su trazado dispuesto en auténticas autopistas urbanas y por su particular disposición geográfica, tiene el dudoso honor de ser una de las ciudades más contaminadas de Europa, superando permanentemente los límites exigidos tanto por la Organización Mundial de la Salud (OMS) como por la Unión Europea. Un estudio del año 2009 estimó que, si se cumplieran las normativas de la OMS, habría cada año 3.500 muertes prematuras menos, se aumentaría la esperanza media de vida en más de un año y se ahorrarían hasta 6.400 millones de euros, entre otras innumerables ventajas. ¿Por qué no acaba de llegar este mensaje con toda su crudeza?

Los estudios científicos están mostrando la magnitud del problema, con consecuencias hace poco insospechadas como la repercusión de la contaminación en el desarrollo cerebral y el aprendizaje de los niños. Están apuntando también muchas de las soluciones, con indicaciones concretas de las medidas más necesarias y eficaces a adoptar. De alguna manera está señalando y guiando la importancia y la salida a un problema enorme pero de apariencia invisible. Sin embargo, las medidas están siendo lentas y tímidas, y casi ninguna se libra de críticas de uno u otro sector. Este es un resumen de la situación: el problema, su repercusión, las acciones necesarias, los responsables.

Pla Clima 2018-2030 de la ciutat de Barcelona


L’article del Jesús Méndez que acabem de llegir fa referència a algunes de les accions que les ciutats poden fer per lluitar contra la contaminació. Com a exemple de visió estratègica a nivell local, recuperem el Pla Clima (2018-2030) de la ciutat de Barcelona per fer front al canvi climàtic i que es va presentar el passat 24 d'abril, fa només dues setmanes. El Pla Clima és un programa estratègic que neix de la necessitat de lluitar i adaptar-nos al canvi climàtic i que beu del Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat (2012-2022) i del Compromís de Barcelona pel Clima, pacte previ entre entitats de la Xarxa Barcelona+Sostenible i l’Ajuntament que estableix dos objectius de gran importància de cara al 2030: reduir un 40% el nivell d’emissions de CO2 equivalent per càpita respecte el 2005 i incrementar el verd urbà 1m2 per cada habitant.