Apunts

#MujeresDivulgadoras: ciència amb veu de dona


Malauradament, l'escletxa de gènere és un problema que també es detecta en el nombre d'investigadores que participen com a ponents en les activitats de divulgació científica, tal i com afirma Lydia Gil en el seu blog Social Media en Investigación. I precisament per donar a conèixer la tasca i la biografia de desenes de dones divulgadores científiques de diferents àrees com la física, les matemàtiques, la biologia, l'arqueologia o l'antropologia, Lydia Gil va engegar el novembre de 2017 la iniciativa «#MujeresDivulgadoras» que us convidem a visitar. 

Micro-MOOC sobre excel·lència científica


Heu participat mai en un micro-MOOC, curs impartit íntegrament per Twitter? Si la resposta es no, teniu l’oportunitat de recuperar els tweets i els materials del curs que el Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) va impartir en aquest format per difondre conceptes i nocions bàsiques sobre excel·lència científica. El passat divendres 16 de novembre, entre les 10 i les 13h, el compte del CCS-UPF (@ccupf) va publicar una sèrie de tweets i materials on s’hi abordaven diversos aspectes al voltant del concepte d’excel·lència científica. 

«Earth Challenge 2020», ciència ciutadana a escala global


El proper 22 d'abril de 2020 se celebrarà el 50è aniversari del dia de la Terra, una data d’aniversari que encara queda molt lluny però que els científics ja han començat a preparar.  I és que s’ha engegat la iniciativa «Earth Challenge 2020» que vol ser la major campanya de ciència ciutadana desenvolupada fins ara a escala mundial. L’experiència, que es desenvoluparà en diverses fases, pretén involucrar a milions de ciutadans de tot el món per recopilar i obtenir dades relatives a qualitat de l'aire, qualitat de l'aigua, biodiversitat, contaminació i salut humana.  Ja s’ha obert el termini perquè qualsevol persona pugui plantejar les qüestions de recerca que consideri oportunes. Aquest període finalitza el proper 15 de desembre.

Sense divulgació científica no hi ha democràcia. Sense l'art tampoc


I per acabar, us convidem a llegir un article Déborah García Bello, química i divulgadora científica, on aborda i planteja una qüestió crucial: ¿Per què hi ha molta gent que vol que s'inverteixin els diners dels seus impostos en ciència i, en canvi, rebutja que s'inverteixin en art?. La raó d'aquesta realitat, segons l’autora, és que des del coneixement científic es fa divulgació i en canvi, des de l'art contemporani, encara no se’n fa.

EL MEDITERRANI. El canvi climàtic ens està passant factura?

El Mediterrani amb una superfície de 2,5 milions de Km2 és un mar petit comparat amb les grans masses oceàniques com són el Pacífic o l’Atlàntic, malgrat això els que vivim a les seves ribes sabem que en certes èpoques de l’any pot causar tragèdies com les que estem veient aquesta tardor.

Recerca als instituts, una eina per fomentar vocacions


"Estem investigant si seria possible viure a Mart". Aquesta és la premissa o, millor dit, la pregunta d'investigació que es van plantejar l'Adrián Reyes Delgado i l'Adrià Aguilera Sarrià, dos joves de setze anys de l'Institut Thos i Codina de Mataró. "Per esbrinar-ho, ens hem plantejat simular una biosfera amb tots els elements que consideraríem necessaris per a la vida i analitzar si l'ecosistema que en resulta és sostenible per si sol".

En el cas d'aquests joves, la tasca d'investigació es canalitza dins de l’anomenat Projecte de recerca: un treball d'investigació obligatori per a tots els alumnes de quart curs de l’ESO o, en la seva modalitat més avançada, per als alumnes de Batxillerat de Catalunya. "Fa tot just una setmana que hem enllestit la biosfera. Hi hem inclòs aigua de mar, sorra, una gamba, una cloïssa, un cranc i un grapat d'algues. L’idea és crear un ecosistema sostenible, com el que s’està plantejant de cara a una futura colonització a Mart ", expliquen els joves.

Tant l’Adrián com l’Adrià es confessen apassionats del món de l’espai. Per això, quan se’ls va plantejar l’oportunitat d’investigar sobre qualsevol tema del seu interès, no van deixar passar l’oportunitat. Els joves expliquen que el seu treball, com tots els projectes d’investigació, va començar per una extensa recerca sobre el que s’havia fet fins al moment. Projectes, iniciatives i teories recollides, analitzades i estudiades per entendre cap a on anava el futur de l’exploració espacial. Després de l’elaboració del marc teòric, el plantejament de preguntes és el que va portar a aquests dos alumnes a seguir investigant i crear la seva pròpia recerca.

Ciència de dades, intel·ligència artificial i els futurs del treball


Aquest informe ofereix una revisió de la literatura recent sobre el futur del treball. Es tracta d'una revisió encarregada per The Alan Turing Institute amb la finalitat d'informar sobre l'estratègia de recerca de l'institut amb l'objectiu de promoure la investigació en matèria de ciència de dades i intel·ligència artificial per poder abordar els problemes del món real. L’informe posa en relleu que la naturalesa canviant de l'organització del treball, així com els seus diversos impactes en les societats obliguen a aplicar nous enfocaments de recerca i investigació per comprendre la nova realitat i anar cap a un nou mercat de treball sostenible, equitatiu i just.

Vídeos de les primeres jornades Ciencia en el Parlamento


Ja podeu visionar totes les jornades de Ciencia en el Parlamento (CeeP) celebrades el passat 6 de novembre en el Congrés dels Diputats. La iniciativa, que reivindica la incorporació de l'evidència científica en la presa de decisions polítiques, tal i com ja passa a d'altres països com el Regne Unit, va aconseguir el compromís de la presidenta del Congrés Ana Pastor de crear una oficina d'assessoria científica abans del final de la legislatura. Durant la jornada, els tècnics voluntaris de CeeP van compartir amb els diputats les evidències recollides durant tres mesos en una primera prova pilot.

Enquesta INGSA sobre ús de les evidències científiques en les polítiques públiques


L’INGSA (International Network for Government Science Advice), com a fòrum d’intercanvi, recerca i capacitació en matèria d’assessorament científic governamental, convida a investigadors,  polítics, acadèmies i societats científiques a participar en una breu enquesta sobre els conceptes i metodologies emprades per a la promoció de l’ús de l’evidència científica en la formulació de polítiques públiques. El termini per omplir el formulari (de només 5 minuts) finalitza el proper 21 de desembre.

Aliança per protegir els drets digitals dels ciutadans i ciutadanes

Aquesta setmana s'ha donat a conèixer, en el marc de l’Smart City Expo World Congress, l'Aliança de les ciutats de Barcelona, Nova York i Amsterdam per protegir els drets digitals, una iniciativa conjunta per protegir, promoure i controlar els drets digitals dels ciutadans a escala global. Aquesta coalició de ciutats generarà polítiques, eines i recursos en concordança amb la Carta dels drets humans i els principis per a internet, establerta en el marc del Fòrum de Governança d’Internet de l’ONU.