Apunts

¿Quins temes s'haurien d'abordar d'una manera científica en el Congrés i en el Senat?


La iniciativa #CienciaenelParlamento obre la primera convocatòria per identificar temes a debatre i les persones per desenvolupar el primer esdeveniment de #CienciaenelParlamento que tindrà lloc a finals de 2018. Aquesta convocatòria restarà oberta fins l'1 d'abril de 2018. Es tracta d'una convocatòria oberta a tota la societat que vol identificar temes de rellevància social amb suficient evidència científica i puguin ser d'utilitat per al disseny de la gestió pública. El projecte #CienciaenelParlamento és una iniciativa ciutadana independent que preten que la ciència i el coneixement científic siguin cada vegada més importants en la formulació de propostes polítiques.

L’Observatori PerCientEx presenta una base de dades amb exemples de periodisme científic de qualitat


El passat 22 de febrer va tenir lloc a CosmoCaixa Barcelona la Primera Jornada de l'Observatori PerCientEx sobre periodisme científic d'excel·lència. En el marc de la jornada s’hi va presentar una base de dades amb 56 exemples de periodisme de qualitat en matèria de ciència, tecnologia, salut i medi ambient publicats entre 2015 i 2017 a l’estat espanyol i a Llatinoamèrica. La jornada va comptar amb la participació de sis periodistes de referència (Fabiola Torres, Esther Marín, Jesús Méndez, Ángela Bernardo, Angelo Attanasio, Laura Aragó) que van presentar els seus treballs i van debatre sobre innovació en el periodisme científic en època de crisi i postveritat.

Investigació, innovació i divulgació


Divulgar per assegurar la pervivència del coneixement
 

Narra la llegenda que entre les parets de la biblioteca d'Alexandria es concentrava tot el saber de la humanitat. Cap a principis del segle III aC., s'estima que aquest centre cultural de l'antiguitat comptava amb un total de 900.000 manuscrits arribats de tot el món. Tot el que mereixia ser conegut, estudiat o analitzat, tenia un lloc entre lleixes de la biblioteca més prestigiosa del món antic. Innumerables savis acudien a la ciutat egípcia per entrar en contacte amb aquestes fonts de coneixement. Aleshores, Alexandria representava un dels epicentres intel·lectuals més importants de l'antiguitat. Tanmateix, el mite de la gran biblioteca universal va arribar a la seva fi uns segles després del seu apogeu. Un gran incendi, atribuït popularment a Juli Cèsar, va destruir gran part del patrimoni intel·lectual de la ciutat egípcia. Segons algunes estimacions, es podrien haver perdut fins a 400.000 volums després d'una sèrie de catastròfiques dissorts ocasionades per l’incendi.
 

Aleshores, la pèrdua de llibres va equivaldre a una incommensurable pèrdua de coneixement. El contingut dels manuscrits es va perdre entre les flames i el fum. Ningú, més enllà dels savis, s'havia preocupat per entendre què deien aquelles obres enigmàtiques arribades de qualsevol racó del món. Ningú, més enllà dels experts, s'havia interessat per entendre el nou coneixement albergat entre les parets de la gran biblioteca universal. Paradoxalment, el centre cultural d’Alexandria havia reclòs, mantingut i deixat morir una gran font de saviesa. La llegenda de la biblioteca universal ha perviscut fins als nostres dies, en part, com a moralina. L'apogeu i decadència d'aquest centre cultural representa la demostració perfecta de perquè, més enllà de la investigació, cal fomentar projectes de divulgació: per assegurar la supervivència del coneixement.

Jorge Wagensberg, físic i gran divulgador científic


Científic, intel·lectual, animador del debat d’idees i renovador de la museologia científica. Un humanista apassionat per la música, l'art, la literatura i la ciència. Va morir el dissabte 3 de març al seu domicili per una malaltia que es va precipitar en els últims dies. Com a figura cabdal de la divulgació científica a casa nostra i com a referent de prestigi internacional, la seva absència deixa un gran buit que sense dubte serà molt difícil d’omplir. Fem un breu repàs a la seva trajectòria i a la seva obra.

El camí obert per a la igualtat de gènere en la recerca


«La institucionalització de polítiques d’igualtat en el camp científic, tant en el marc general com en l’europeu, hauria d’afavorir el progrés cap a la igualtat en un espai que es vol veure a si mateix marcat per la capacitat i el mèrit. Però les pràctiques discriminatòries, conscients o inconscients, directes o indirectes, deixen les dones fora de molts llocs en què per la seua vàlua haurien d’estar. Bona part de les institucions científiques i dels seus professionals encara no han entès que si no vigilen el compliment real, no sols formal, de la igualtat de gènere, perdran part del talent que aquestes mateixes institucions ajuden a crear

Ciutats i territoris que fan florir la ciència


L’illa de Roosevelt, a Nova York, és el més gran experiment de transformació d’una ciutat en un pol global d’investigació científica. Els motors de la ciutat han sigut des de sempre les finances, la construcció, els serveis, però no la ciència. Al contrari de Boston, Nova York no té cap de les universitats més famoses dels Estats Units. Comparat amb Silicon Valley, està a anys llum en quant a innovació.

Fa una dècada, l’alcalde Michael Bloomberg es va plantejar donar-li la volta a aquesta situació. Per raons històriques, Nova York té més competències que la majoria de les ciutats del país; té un termini municipal molt gran; i té molts diners. L’administració va destinar el sol de l’Illa de Roosevelt a la creació d’un pol de recerca i innovació.

Per a qui volgués fer-ne aquell ús, hi ha un bon tros de terra a baix preu al costat de Manhattan. Al cap de poc, la Universitat de Cornell i l’israelià Technion van comprometre’s a construir-hi un campus i Google va expressar el seu interès en obrir-hi una seu.

L’èxit o el fracàs d’aquest experiment urbanístic es coneixerà només d’aquí uns anys. Tanmateix, el projecte resumeix bona part de les accions que les administracions locals poden fer per fer florir la ciència al seu territori: accions que tenen a veure amb l’urbanisme, els usos del sol, la creació d’infraestructures, l’atracció de talent, etcètera.

Informe ‘Science, research and innovation performance of the EU 2018’


Informe de la Comissió Europea on s'analitza el paper d'Europa en matèria de ciència, recerca i innovació en l’actual context global. Segons l'informe, Europa té una oportunitat única per liderar la innovació més puntera en àrees com la fabricació digital, la genòmica, la intel·ligència artificial o la internet de les coses. I ofereix dades i anàlisis empíriques que demostren que Europa té molts punts forts però s’enfronta també a debilitats que cal abordar. El propòsit de l’informe és proporcionar una millor comprensió de les dinàmiques canviants en matèria de ciència, recerca i innovació i del seu impacte a Europa.

1

En memòria de Jorge Wagensberg (1948-2018)


El científic, escriptor, assagista, conferenciant, museògraf i gran divulgador de la ciència Jorge Wagensberg, creador del CosmoCaixa i actualment director artístic del projecte del Museu Hermitage a Barcelona, mor als 69 anys d'edat. Com a homenatge, recordem la seva brillant intervenció a les últimes jornades Interacció17: Ciència i cultura: restablim la connexió. Va impartir la conferència plenària titulada 'Teoria de la creativitat: eclosió, grandesa i misèria de les idees', moderada per Josep Ramoneda.
 

See video

Resum de premsa Març 2018


En ciencia, quedarse quieto es retroceder
Barcelona se encuentra ante la oportunidad de consolidarse como gran capital científica del sur de Europa. Pero no podrá conseguirlo sin un compromiso político a favor de la investigación
(La Vanguardia)
Josep Corbella
Llegir

Sabies que a la teva ciutat també hi ha papallones?


És la pregunta que formula a la ciutadania l’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS per presentar aquesta iniciativa que neix com una xarxa col·laborativa de voluntaris que uneixen esforços per obtenir dades sobre les poblacions de papallones a les ciutats de Barcelona i Madrid. L’objectiu de l’observatori és obtenir dades rellevants per avaluar i entendre la biodiversitat urbana, i poder aplicar eines de gestió que fomentin el seu augment a les nostres ciutats.  L’observatori uBMS és una iniciativa del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Autònoma de Madrid.