Apunts

Nou butlletí electrònic Bcn Science Corner

A partir del mes de febrer de 2019 el butlletí electrònic Bcn Science Corner serà el nostre vehicle de comunicació quinzenal on hi trobareu notícies, informacions i recursos per tractar aspectes diferents de la cultura científica a les ciutats i al territori, així com per fer seguiment d’esdeveniments, projectes de divulgació, premis científics i congressos de comunicació científica i social.
Trobareu tots els números del butlletí en aquest enllaç.
 

Un primer corpus pràctic i teòric sobre Ciència, Ciutat i Territori


Acomiadem aquesta primera sèrie de col·laboracions per a Bcn Science Corner. Volem agrair al Jesús Méndez, a la Valentina Raffio, al Michele Catanzaro i a la Cristina les seves valuoses contribucions. Cada nou article ens ha aportat reflexions, coneixements, projectes, idees, i ens ha ampliat la visió en un àrea de les polítiques culturals encara poc explorada com és la divulgació científica i la relació entre ciència, ciutat i territori. 

Interacció 18 : Sobre la Humanitat dels Humans


El 2017 la Gerència de Serveis de Cultura de la Diputació de Barcelona va decidir restablir la connexió entre ciència i cultura des de les polítiques culturals i, de la mà de l’Eduard Miralles, va dedicar les Jornades Interacció17 a aquest propòsit. Aquest 2018, les jornades Interacció han explorat la relació entre cultura i educació.  Si no vau poder assistir-hi, us recomanem dues sessions que van abordar específicament el binomi entre ciència i art, són les següents: «Les ciències i les arts: històries  compartides», amb Marina Vegué i Cesc Gelabert i «La repercussió de la recerca científica en la creació artística» amb Josep Perelló. I, si teniu temps, val molt la pena recuperar i visionar les jornades completes.

Un any intens en matèria de cultura científica


El 2018 ha estat un any intens i farcit de notícies i activitats de ciència i divulgació científica. De totes les novetats que s’han produït remarquem un fet que pot suposar un canvi profund a l’hora de fer i comunicar ciència, i és l’intent de fer realitat la implementació de l’Accés Obert al coneixement científic. A principis de setembre es va presentar una proposta signada per 11 organitzacions nacionals europees d’investigació que pretén que la Ciència Oberta sigui una realitat el 2020 i que ja ha generat algunes reaccions contràries.
 

El poder dels museus per impulsar la cultura científica


El món no està canviant, ja ha canviat. En bona part, pel desenvolupament de la ciència i la tecnologia, que durant les darreres dècades ha anat vinculat a canvis en l’economia global. Els governs han impulsat polítiques basades en el coneixement finançant polítiques científiques; construint grans infraestructures per a la recerca; afavorint l’accés a l’educació superior i introduint noves regulacions. Tres factors caracteritzen l’actual economia basada en la ciència: la inversió pública en recerca, desenvolupament i innovació; la inversió privada, i un canvi en la geografia de la recerca: ha esdevingut multipolar, per comptes d’estar pràcticament circumscrita a Europa i Estats Units.

El coneixement científic i tecnològic és la principal via de progrés social i el motor de la societat. L’augment de coneixement provoca de nou el creixement tecnològic; fins al punt que vivim en una època de «revolució científica i tecnològica» en què una alimenta l’altra. Gràcies als descobriments de la termodinàmica, l’electromagnetisme i la ciència de materials, una segona revolució industrial va crear maquinària per als sectors manufacturers; la revolució electrònica posterior va millorar la capacitat productiva de la maquinària. Per tot plegat, l’esperança de vida ha pujat i la nostra quotidianitat ha canviat radicalment: la forma de treballar, de comunicar-nos i de moure’ns. Les famílies han accedit a cotxe propi, nevera, ràdio i televisió...

La situació ha provocat canvis tant en la societat industrial, com en la societat rural; ens afecta visquem on visquem. Des dels habilis, els humans incorporem coneixement; la diferència rau en la velocitat amb què s’incorpora i en l’aspecte global que ha adquirit. Però béns, eines i serveis capaços de proporcionar millores en la qualitat de vida també poden generar riscos si es fan servir sense discerniment; donar-ne bon ús passa per difondre el coneixement i el pensament crític, tant per defensar-nos de la manipulació, com d’acarar un desenvolupament sostenible, si és que volem que la nostra societat perduri –no pas el planeta, que donarà voltes al Sol encara uns milions d’anys més.

Resum de premsa setmanal

Financiación de la investigación y avances científicos
Los especialistas y la sociedad en general deben 'controlar' que eventos como 'La Marató' no fomenten restricciones por el sector público
Judit Vall Castelló
(El Periódico)
Llegir

Actes d’homenatge a l’Eduard Miralles


I encara consternats per la desaparició del nostre company Eduard Miralles el passat mes d’agost, volem recollir dos dels homenatges que institucions, amics i companys li han dedicat a Barcelona. El primer, promogut per la Gerència de Serveis de Cultura, una sessió dins d’Interacció18 i el segon, una iniciativa d’Interarts. Podeu recuperar els vídeos i les cròniques dels dos actes. Sense dubte, una mostra d’afecte, de record i un bon repàs a la història recent de les polítiques culturals locals i de la cooperació cultural internacional, en els quals l’Eduard hi va jugar un paper destacat.

La ciencia y la lectura: historia de dos sentidos


“La lectura es un gimnasio para la mente”, dice Ignacio Morgado, catedrático de psicobiología y director del Instituto de Neurociencias en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Para que unos (¿simples?) símbolos lleguen a contener vidas, ideas y mundos, para que puedan ser primero almacenados y luego compartidos, algo tiene que suceder en nuestros cerebros que permita ese torrente. “Cuando estás leyendo”, prosigue Morgado, “tiene que activarse la corteza occipital, la responsable de la visión, pero también la auditiva, que permite rememorar los sonidos. O las áreas relacionadas con la memoria. ¿Cómo si no vas a poder evocar episodios y emociones que se relacionan con tu propia vida?”.

Alejada durante mucho tiempo de estos procesos, la investigación científica ha tratado de acercarse en los últimos años a ellos. (Y, como veremos, también ciertos proyectos han tratado de acercar ciencia y lectura desde las humanidades). Muchos de ellos han tratado de ver qué sucede en el cerebro mientras leemos. Para ello se usan pruebas de resonancia magnética funcional, una suerte de escáner que detecta en directo el consumo de azúcar en cada zona del cerebro. En una relación lógica y, en general, bastante consistente: cuanto más funciona un área, mayor es la demanda de energía y mayor su consumo.

Algunos de esos estudios han visto que cuando leemos palabras asociadas a olores intensos se activan las áreas cerebrales relacionadas con el olfato. Que cuando un personaje realiza alguna acción, nuestro cerebro la remeda en la región responsable. Que cuando leemos palabras como chupar, agarrar o pegar una patada, se activan respectivamente las áreas de la corteza premotora relacionadas con la cara, con los brazos, con las piernas.

(Que no hay un espíritu de la lectura; que todo lo que es comunicado, interpretado o revivido tiene forzosamente su neuronal correlato).

Els quatre nivells de comunicació científica i el català


I recuperem un article publicat recentment del conegut científic i divulgador i articulista Salvador Macip on assenyala que, donat que una part molt important de la feina dels científics és comunicar la seva feina a la resta de científics, als organismes finançadors i a la societat, és imprescindible que la comunitat científica tingui un domini mínim de les arts narratives, l’oral i l’escrita. I afirma, «els científics som, al cap i a la fi, homes de lletres, per contradictori que pugui semblar». I tot i admetre que l’anglès és la llengua de la ciència, defensa la idoneïtat i la necessitat de fer servir les llengües pròpies com el català per a la comunicació i la divulgació científica.

Primer intent per avaluar l’activitat divulgadora dels investigadors


Ja podeu consultar la «Guía de Valoración de la Actividad de Divulgación Científica del Personal Académico e Investigador»,​ una eina que  vol ser d’utilitat en els processos d’avaluació del personal docent i investigador universitari que reconeguin les activitats de divulgació i difusió social del coneixement. La guia, dissenyada per la CRUE Universidades Españolas i la FECYT, descriu fins a 17 tipologies d’activitats de divulgació científica i proposa una sèrie d’indicadors de qualitat per ajudar els avaluadors a puntuar els currículums.