Apunts

Entrevista a Miguel Abrajam, especialista en proyectos de 'Gamification & Serious Game' aplicado al desarrollo de personas


Nos presenta el proyecto Pintando historias, un movimiento para una Smart Social City en colaboración con el Ayuntamiento del Hospitalet del Llobregat.
Le pedimos también  que nos dé una visión global sobre  los  efectos de la tecnología hoy en día.


Miguel Abrajam. Licenciado en Ciencias de la Comunicación y Relaciones Publicas. Colabora en el departamento de innovación social del Ayuntamiento de Hospitalet para construcción de Social Smart Cities. Ejerce también como docente en diferentes universidades en el área de post-grados y master como Universitat de Vic, Universitat de Catalunya, La Salle Ramon-Llull y la Universidad de Barcelona, y es colaborador externo para el Tecnológico de Monterrey en México. Desde hace más de 10 años ayuda a los departamentos de Recursos Humanos (RRHH), Comunicación y Marketing a definir e implantar estrategias creativas e innovadoras utilizando la tecnología como medio y al usuario como principal protagonista.

Informe sobre el progrés dels ODS a 100 ciutats espanyoles


La Red española de Desarrollo Sostenible (REDS) ha publicat l’informe que analitza el progrés de les principals ciutats de la península en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en total 100 ciutats que representen aproximadament el 50% de la població de l’Estat Espanyol. En el cas de la demarcació de Barcelona, apareixen les ciutats de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa.

Oslo Manual 2018 : com recollir, utilitzar i comunicar dades sobre innovació


Què és la innovació i com s’ha de mesurar? Comprendre l’escala de les activitats d’innovació, les característiques de les empreses innovadores i els factors interns i sistèmics que poden influir en la innovació és un requisit previ per a la recerca i l’anàlisi de polítiques orientades a fomentar-la. Publicat per primera vegada el 1992, el Manual d’Oslo és una de les guies internacionals de referència per recollir i utilitzar dades sobre innovació. En aquesta quarta edició la guia s’ha actualitzat per tenir en compte un rang més ampli de fenòmens relacionats amb la innovació. 

En marxa un procés participatiu per crear nous espais 'maker' a Sabadell


En el marc del projecte d'assessorament sobre nous espais maker a Sabadell, el passat dia 23 d'octubre va tenir lloc, a la fàbrica de creació L'Estruch d'aquesta ciutat, un procés participatiu entre la ciutadania coorganitzat per la UAB per mitjà de la CORE d'Smart Cities. L'objectiu de la jornada era decidir, de forma col·laborativa, com hauria de ser l'espai maker idoni per a Sabadell.

Videojoc on els jugadors lideren un grup humà que viu a la Sierra de Atapuerca


Com vivien els nostres avantpassats fa un milió d'anys? Quin paisatge els acollia? Eren molts semblants a la nostra pròpia espècie? Aquestes preguntes són el punt de partida de «Ancestors: Historias de Atapuerca», un videojoc per a dispositius Android i iOS en el qual els jugadors lideren un grup humà que viu a la Sierra de Atapuerca (Burgos). Cada nivell del joc és una història sobre els nostres avantpassats que una anciana explica a un clan d'Homo Sapiens a la nit al costat del foc. En cadascuna d'aquestes històries el jugador coneixerà a herois, experimentarà llegendes i explorarà mites sobre l'origen de la nostra espècie.

Incubadores al campus, les empreses científiques i tecnològiques del futur


Les start-ups científiques del futur neixen, en gran part, entre les parets de la universitat. Per això mateix, cada vegada són més els centres educatius que creen programes per fomentar la investigació, el desenvolupament i la innovació entre els seus alumnes. D'aquest esperit neixen les conegudes com a incubadores: un recurs per a fomentar la creació de nous projectes científics, tècnics i empresarials més enllà de les aules.

Quan es parla d’innovació, recerca i desenvolupament, el nom de Barcelona es posiciona com un dels primers referents del sector. Però més enllà dels llindars de la ciutat comtal, l’àrea metropolitana que la rodeja també esdevé un entorn ideal per desenvolupar aquestes iniciatives. Exemple d’això, els dos grans pols d’innovació empresarial que rodegen la metròpolis: 30 km cap al nord, les instal·lacions del Tecnocampus de Mataró; 20 km cap al sud, el Business Incubation Center de l’Agència Espacial Europea a Castelldefels. Ambdós, grans referents de com el desenvolupament científic pot ser canalitzat cap a grans iniciatives d’alt impacte social. 

Innovació i noves tendències en Ciència Ciutadana


Us presentem un nou document de lectura obligada per a tothom qui estigui interessat en la ciència ciutadana i en la participació activa de la ciutadania en els projectes de recerca científica.  El volum aborda el paper de la ciència ciutadana en el context més ampli de la ciència i de la innovació oberta i planteja noves mesures per adaptar-la dins una estratègia de recerca i innovació més responsable. El document destaca també que, com a fenomen global en clara expansió, la ciència ciutadana pot ser un valuós instrument per ajudar la ciutadania a jugar un paper més actiu en el desenvolupament sostenible.  

Projectes i casos d’èxit en projectes de Ciència amb i per a la Societat


Recuperem aquest document publicat recentment que recull nou casos d’èxit en matèria de Ciència amb i per a la Societat (SwafS) del programa Horizon 2020. Editat per la xarxa SiS.net (Network of National Contact Points for Science with and for Society),  el document té per objectiu mostrar la riquesa i varietat dels temes abordats pels projectes SwafS (compromís públic, integritat de la recerca, educació científica, etc.) i destacar el seu impacte en l’enfortiment de la relació entre ciència i societat. La iniciativa també vol remarcar la necessitat de garantir-ne el finançament, donar a conèixer bones pràctiques i fomentar la formació i la cooperació entre els diversos agents que desenvolupen i participen en els projectes SwafS.

Explicar coses al públic general pot ajudar els científics a millorar la seva feina


Recuperem un interessant article que fa referència a un estudi que demostra als investigadors i estudiants de ciències que escriure sobre el seu treball per a una audiència no acadèmica els ajudar a descobrir i replantejar diferents idees de la seva tesi o investigació. I també els ajuda a prendre consciència de la importància i impacte social de la seva feina.

«Dones en la ciència. Tantes contribucions silenciades del patriarcat 'científic'»


L'Associació de Dones Periodistes (ADPC) dedica el seu últim monogràfic Dones Dossier a, més enllà de lamentar l’exclusió flagrant de les dones en la ciència, donar a conèixer científiques que duen a terme diàriament la lluita per sobreposar-se al model imposat. I es pregunta com són les dones que fan ciència; quines possibilitats i entorn laboral tenen; com és la ciència que experimenten; com és el món que avui aborda la ciència, o què ha aportat el feminisme al coneixement científic. El monogràfic també presenta algunes iniciatives de divulgació científica amb perspectiva de gènere.