Apunts

Explicar coses al públic general pot ajudar els científics a millorar la seva feina


Recuperem un interessant article que fa referència a un estudi que demostra als investigadors i estudiants de ciències que escriure sobre el seu treball per a una audiència no acadèmica els ajudar a descobrir i replantejar diferents idees de la seva tesi o investigació. I també els ajuda a prendre consciència de la importància i impacte social de la seva feina.

«Dones en la ciència. Tantes contribucions silenciades del patriarcat 'científic'»


L'Associació de Dones Periodistes (ADPC) dedica el seu últim monogràfic Dones Dossier a, més enllà de lamentar l’exclusió flagrant de les dones en la ciència, donar a conèixer científiques que duen a terme diàriament la lluita per sobreposar-se al model imposat. I es pregunta com són les dones que fan ciència; quines possibilitats i entorn laboral tenen; com és la ciència que experimenten; com és el món que avui aborda la ciència, o què ha aportat el feminisme al coneixement científic. El monogràfic també presenta algunes iniciatives de divulgació científica amb perspectiva de gènere.

Arriba a les televisions locals Àmbit B30 sobre investigació, recerca i innovació al territori


Vallès Visió ha iniciat l’emissió del programa setmanal de divulgació Àmbit B30, una sèrie de 13 capítols de 50 minuts de durada on s’inclouen reportatges i entrevistes amb protagonistes de les diferents àrees d’innovació, recerca, innovació, emprenedoria i empresa que conformen l’Associació Àmbit B30.

Ciència i política: l’evidència i l’impacte


La major part dels gestors que apliquen una acció política tenen intenció de millorar les condicions dels beneficiaris; però no és freqüent que es dediqui una partida pressupostària a avaluar si realment s’han assolit els resultats. Segons Daniel Levy, professor de polítiques públiques a la universitat de Harvard, habitualment només s’estudien esforços i recursos esmerçats en el programa. Ara bé, estudis del Banc Mundial detecten una tendència global creixent que, per a prendre decisions i valorar si els programes realitzats han assolit els seus resultats, se n’avaluï l’impacte.

L’avaluació d’impacte forma part d’un programa més ampli que promou polítiques basades en l’evidència; però aquest mètode d’anàlisi canvia el focus: d’estudiar les inversions emprades, passa a analitzar els resultats obtinguts pels beneficiaris. Tant per confirmar si s’assoleixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides 2030, signats pels estats membres el 2015, com per a valorar les accions més locals, aquesta tendència mundial està canviant la manera que es planifiquen les polítiques públiques.

Estudiar els resultats d’un programa no només s’empra per transparència, rendiment de comptes o l’orientació de les accions públiques; sinó que les conclusions dels programes d’avaluació ofereixen la capacitat de prendre millors decisions d’utilització dels recursos i millorar els programes per, si s’escau, redireccionar-los.

Polítiques d’innovació en governs locals


La Cristina Junyent fa referencia en el seu text a l’article de Marçal Farré «Els governs locals: de la innovació a les polítiques informades en l’evidència» que forma part del monogràfic «Polítiques d’innovació en governs locals» publicat a la revista Àmbits de Política i Societat que publica el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. Us convidem a llegir també aquest monogràfic explora la capacitat d’innovació dels governs locals per fer front als nous reptes, tant locals com globals.

El laboratoris ciutadans en els nous ecosistemes d'innovació


Us convidem també a llegir un text de Artur Serra, director de l'i2cat Foundation i vicepresident de l'European Network of Living Labs (ENoLL) on analitza cap a on s’han de dirigir les institucions de participació científica de cara a esdevenir veritables laboratoris vius i espais amb un paper actiu en la democratització d’internet i de les tecnologies digitals i en el nou model d’innovació i ciència oberta. L'autor parteix de l'exemple concret del Citilab de Cornellà i opina també sobre la necessitat d'afegir un quart pilar (la societat civil i la ciutadania) a l'anomenat model de la Triple Hèlix de la innovació (institucions acadèmiques, corporacions privades i governs).

Ciència inclusiva per a tots els públics


PDICIENCIA és un projecte de divulgació científica que apropa la cultura i el coneixement científic a la ciutadania des d'una perspectiva inclusiva, a través d'un programa audiovisual i de l'art, l'humor, les xarxes socials i les TIC com a eines de comunicació. L'equip està integrat per un grup paritari de persones de capacitats intel·lectuals i físiques diverses que treballen en un ambient d'integració i inclusió on es fomenten i recolzen les seves capacitats.

Convocatòria oberta Premi Internacional a la Innovació Cultural


El Premi Internacional a la Innovació Cultural és un certamen temàtic biennal organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb l’objectiu d’estimular projectes que explorin possibles escenaris culturals dels pròxims anys. El tema corresponent a la tercera edició del Premi (2018-2019) és Internet. 

Què es pot fer, des de la cultura, per una Internet més lliure, igualitària i oberta? Aquesta edició del Premi està oberta a projectes culturals innovadors que proposin actuacions en àmbits com l’accessibilitat i la representació, la seguretat i la privacitat, la tecnopolítica i la transformació social, l’impacte ecològic, l’ètica i l’alfabetització digital, o en qualsevol altre tema clau que contribueixi a l’apoderament de la ciutadania i a la millora de la xarxa.

Nova edició de l'iFest, esdeveniment de joves, tecnologia i ciència


Tret de sortida a una nova edició de l’iFest, esdeveniment que s’ha concebut com una gran festa de la innovació, la ciència i la tecnologia, dirigida a aquells qui representen el futur del país: estudiants d’últims anys de batxillerat, FP, graus universitaris, màsters i doctorats. Crea un equip, inscriu-te, tria dels reptes, desenvolupa el teu prototip i presenta la teva demo a l'iFEST2019.

Wildlife Photographer of the Year 2018


Ja podeu veure les fotografies guanyadores d’aquest certamen fotogràfic que organitza cada any el Museo d’Història Natural de Londres amb la voluntat de mostrar la natura en el seu estat més pur i conscienciar sobre la importància de la conservació del nostre entorn natural.