Les ciutats són cada vegada més grans i més intel·ligents però, s’hi podrà viure?

Després de llegir l’interessant article del Michele Catanzaro ens hem volgut fixar en quins són els eixos d’investigació prioritaris a Europa en matèria de planificació urbana, enginyeria civil, informàtica, sociologia i altres disciplines que han de donar solució als grans reptes que es plantegen a les ciutats i als entorns urbans en el futur més immediat. Recuperem el dossier «Wanted: The Human City» on diversos investigadors finançats per l’Europan Research Council (ERC), un dels principals organismes que finança recerca de frontera a Europa, expliquen els seus projectes de recerca urbana.

Els temes que estan investigant els/les investigadors/es que participen en el dossier per tal de poder dissenyar unes ciutats i uns entorns urbans més habitables són els següents: sistemes de gestió del trànsit rodat que anticipin la congestió; una policia predictiva que, a partir de l’anàlisi de dades recopilades puguin evitar delictes; taulers virtuals amb tota la informació proporcionada pels sensor instal·lats a les ciutats com, per exemple, el DublinDashboard City Intelligence [3], que dona informació actualitzada sobre condicions climatològiques, nivells fluvials, nivells d’aire i contaminació, soroll ambiental, trànsit rodat, espais d’estacionament i, fins i tot, bicicletes disponibles a la ciutat de Dublin.

Els investigadores i investigadores plantegen també els problemes ètics, legals i de privadesa que comporten aquests nous sistemes de gestió. I es qüestionen si tot aquest torrent de dades i informació serà veritablement útil per a les administracions i ajudarà a solucionar els problemes de la gent.


Pel que fa al medi ambient, s’està treballant en projectes com el Citizen Sense [4], per democratitzar la informació ambiental i involucrar a la ciutadania en la recollida de dades i en el coneixement dels sensors i de les estacions de monitorització de qualitat de l’aire. La idea és proporcionar evidències científiques perquè la gent sigui més conscient i coneixedora dels nivells de contaminació a la seva ciutat. Els investigadors creuen que, d'aquesta manera, serà més fàcil canviar les polítiques de qualitat de l’aire. I la ciutadania començarà a associar determinats nivells de mesura amb algunes males experiències: mals de cap, nàusees, ulls irritats, etc.
 

En matèria d’ecologia, es fa referència al projecte Rethinking Urban Nature (RUN) [5], que té com a objectiu desenvolupar mètodes innovadors per a comprendre com la naturalesa també es desenvolupa i creix a les ciutats. L’objectiu és que tinguem en compte no només les natures dissenyades (parcs, jardins,...), sinó també l’extraordinària biodiversitat que creix en espais marginals (una vorera, un aparacament,...) i que la gent s’hi fixi i en parli.

El dossier «Wanted: The Human City» [6] es publica en el marc de ERC=Science2 [7], una campanya de comunicació de l'ERC per fer arribar els projectes més innovadors finançats per l'ERC a un public d'especialistes i no especialistes i explicar l'impacte potencial que trindran a les nostres vides.

Font: ERC [8]