Apunts

Implementació de projectes STEAM en organitzacions d’educació no formal


Us presentem una guia d'acompanyament per a la implementació d'activitats i projectes educatius STEAM en organitzacions i entitats de l'àmbit de l'educació no formal. La guia té un caràcter molt didàctic, explica què és l'educació STEAM, inclou recomanacions, indicacions i bones pràctiques, aclareix dubtes i estimula l'impuls de projectes STEAM que serveixin per al desenvolupament de les persones. Aquest manual és resultat del treball col·laboratiu desenvolupat entre Innobasque i EDE Fundazioa en el context del projecte Espacio STEAM.

150 anys de la taula periòdica


El 2019 serà l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics. La celebració marcarà 150 anys des que la taula ideada pel químic rus Dmitri Mendeleev contribuí en gran mesura al desenvolupament de la química moderna i la física nuclear i atòmica. Aquesta setmana, el programa televisiu Dewatts li ha volgut retre un homenatge que podeu recuperar aquí.

 

Las mujeres en la ciencia: una distopía en directo


«¿Qué pasa con la ciencia y las mujeres? Hay una diferencia abismal por género en la elección de estudios: las chicas parecen huir de las ciencias consideradas duras, como la física o la ingeniería. Aunque es posible que existan diferencias entre los cerebros masculino y femenino, estas parecen mínimas en comparación con la disparidad de elecciones. Los motivos son múltiples y poderosos: al techo de cristal se le unen un techo de papel —la falta de referentes femeninos en los medios— y una cultura de la brillantez eminentemente masculina, entre muchos otros. Los datos llevan a pensar que estamos viviendo una distopía en directo. Pero hay formas de revertirla».
 

La paradoxa de la igualtat de gènere


I fem referència a un estudi publicat fa pocs mesos on es demostra que a mesura que les societats es fan més riques i més igualitàries, les dones tenen menys probabilitats d'obtenir títols STEM. Pot semblar una paradoxa, de fet així qualifiquen els autors de la investigació a aquest fenomen segons el qual països elogiats pels seus alts nivells d'igualtat de gènere com Finlàndia, Noruega o Suècia, tenen relativament poques dones entre els seus graduats en ciències, tecnologies, enginyeria o matemàtiques. Mentre que països més conservadors com Turquia o Algèria tenen un percentatge molt més gran de dones entre els seus graduats STEM.

#MujeresDivulgadoras: ciència amb veu de dona


Malauradament, l'escletxa de gènere és un problema que també es detecta en el nombre d'investigadores que participen com a ponents en les activitats de divulgació científica, tal i com afirma Lydia Gil en el seu blog Social Media en Investigación. I precisament per donar a conèixer la tasca i la biografia de desenes de dones divulgadores científiques de diferents àrees com la física, les matemàtiques, la biologia, l'arqueologia o l'antropologia, Lydia Gil va engegar el novembre de 2017 la iniciativa «#MujeresDivulgadoras» que us convidem a visitar. 

Micro-MOOC sobre excel·lència científica


Heu participat mai en un micro-MOOC, curs impartit íntegrament per Twitter? Si la resposta es no, teniu l’oportunitat de recuperar els tweets i els materials del curs que el Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) va impartir en aquest format per difondre conceptes i nocions bàsiques sobre excel·lència científica. El passat divendres 16 de novembre, entre les 10 i les 13h, el compte del CCS-UPF (@ccupf) va publicar una sèrie de tweets i materials on s’hi abordaven diversos aspectes al voltant del concepte d’excel·lència científica. 

«Earth Challenge 2020», ciència ciutadana a escala global


El proper 22 d'abril de 2020 se celebrarà el 50è aniversari del dia de la Terra, una data d’aniversari que encara queda molt lluny però que els científics ja han començat a preparar.  I és que s’ha engegat la iniciativa «Earth Challenge 2020» que vol ser la major campanya de ciència ciutadana desenvolupada fins ara a escala mundial. L’experiència, que es desenvoluparà en diverses fases, pretén involucrar a milions de ciutadans de tot el món per recopilar i obtenir dades relatives a qualitat de l'aire, qualitat de l'aigua, biodiversitat, contaminació i salut humana.  Ja s’ha obert el termini perquè qualsevol persona pugui plantejar les qüestions de recerca que consideri oportunes. Aquest període finalitza el proper 15 de desembre.

Sense divulgació científica no hi ha democràcia. Sense l'art tampoc


I per acabar, us convidem a llegir un article Déborah García Bello, química i divulgadora científica, on aborda i planteja una qüestió crucial: ¿Per què hi ha molta gent que vol que s'inverteixin els diners dels seus impostos en ciència i, en canvi, rebutja que s'inverteixin en art?. La raó d'aquesta realitat, segons l’autora, és que des del coneixement científic es fa divulgació i en canvi, des de l'art contemporani, encara no se’n fa.

Recerca als instituts, una eina per fomentar vocacions


"Estem investigant si seria possible viure a Mart". Aquesta és la premissa o, millor dit, la pregunta d'investigació que es van plantejar l'Adrián Reyes Delgado i l'Adrià Aguilera Sarrià, dos joves de setze anys de l'Institut Thos i Codina de Mataró. "Per esbrinar-ho, ens hem plantejat simular una biosfera amb tots els elements que consideraríem necessaris per a la vida i analitzar si l'ecosistema que en resulta és sostenible per si sol".

En el cas d'aquests joves, la tasca d'investigació es canalitza dins de l’anomenat Projecte de recerca: un treball d'investigació obligatori per a tots els alumnes de quart curs de l’ESO o, en la seva modalitat més avançada, per als alumnes de Batxillerat de Catalunya. "Fa tot just una setmana que hem enllestit la biosfera. Hi hem inclòs aigua de mar, sorra, una gamba, una cloïssa, un cranc i un grapat d'algues. L’idea és crear un ecosistema sostenible, com el que s’està plantejant de cara a una futura colonització a Mart ", expliquen els joves.

Tant l’Adrián com l’Adrià es confessen apassionats del món de l’espai. Per això, quan se’ls va plantejar l’oportunitat d’investigar sobre qualsevol tema del seu interès, no van deixar passar l’oportunitat. Els joves expliquen que el seu treball, com tots els projectes d’investigació, va començar per una extensa recerca sobre el que s’havia fet fins al moment. Projectes, iniciatives i teories recollides, analitzades i estudiades per entendre cap a on anava el futur de l’exploració espacial. Després de l’elaboració del marc teòric, el plantejament de preguntes és el que va portar a aquests dos alumnes a seguir investigant i crear la seva pròpia recerca.

Ciència de dades, intel·ligència artificial i els futurs del treball


Aquest informe ofereix una revisió de la literatura recent sobre el futur del treball. Es tracta d'una revisió encarregada per The Alan Turing Institute amb la finalitat d'informar sobre l'estratègia de recerca de l'institut amb l'objectiu de promoure la investigació en matèria de ciència de dades i intel·ligència artificial per poder abordar els problemes del món real. L’informe posa en relleu que la naturalesa canviant de l'organització del treball, així com els seus diversos impactes en les societats obliguen a aplicar nous enfocaments de recerca i investigació per comprendre la nova realitat i anar cap a un nou mercat de treball sostenible, equitatiu i just.