Periodisme científic

Entrevista a Valentina Raffio, periodista especialitzada en ciència, investigadora i escriptora


«El sistema educatiu actual t’obliga a escollir entre ciències i lletres... és absurda aquesta divisió, és impossible viure sense l’una o l’altre. Un plantejament molt intel·lectual s’ha acabat implementant de forma molt preocupant.»

«L’Associació Catalana de Comunicació Científica vol aconseguir connectar la societat amb la cultura científica, prenent la figura d’aquesta espècie de pont entre ambdues.»



Valentina Raffio és una jove periodista, Italiana de naixement i catalana d’adopció, amb interessos en les humanitats i màster en història de la ciència i divulgació científica (UAB-UB). Actualment és Responsable de Relacions Internacionals a l’Associació Catalana de Comunicació Científica, periodista especialitzada en ciència en El Periódico, col·laboradora d’Il·lustraciència  i redactora per a BCN Science Corner. Ha estat periodista en l’Observatori de la Comunicació Científica i investigadora en el Grup de Recerca en Comunicació Científica. Es defineix com periodista, investigadora i escriptora. Especialitzada en els darrers anys en comunicació científica, amb la voluntat de contribuir a apropar la ciència a la societat.

Nuevos modelos de periodismo científico: hacia la esperanza


La crisis económica avanzó pareja a lo que muchos llamaron la crisis del periodismo. La falta de recursos obligó al cierre de cabeceras, al recorte de salarios y de trabajadores y a la sensación de estar perdiendo un valor nuclear. El periodismo científico no fue ni mucho menos ajeno a ello. Acostumbrado a ocupar un papel lateral, fue de los primeros en acusar el golpe y sus secciones acabaron por ser de las más castigadas.

Pero también, y paralelamente, fueron surgiendo nuevos medios. En general digitales, en general haciendo de la necesidad virtud. Por varias razones hubo muchos que no sobrevivieron. Otros, como Materia, especializados en periodismo científico, se reconvirtieron y acabaron siendo responsables de la sección de ciencia de un medio tradicional como El País. Nacieron fundaciones como Civio, que se mantienen con éxito bajo una estructura colaborativa, o un poco antes la Agencia Sinc, una apuesta pública ya consolidada. Y, en medio de ese paisaje, han aparecido iniciativas como Percientex, que pretende servir como un escaparate de buenas prácticas; de un periodismo científico que, desde una u otra trinchera, desde medios más novedosos o más tradicionales (sea lo que sea que eso signifique) lucha por mostrar que siguen apareciendo ejemplos de calidad. Que la esperanza está fundada.

Explica’m la ciència

‘Explica’m la ciència’ és un nou concurs de notícies de ciència per a joves. La convocatòria s’adreça a estudiants de 2n cicle d'ESO, Batxillerats i Cicles Formatius. Es tracta d'una iniciativa de CosmoCaixa per estimular l’interès pels temes de ciència i el pensament científic entre els joves i que pretén explorar noves formes creatives, innovadores i rigoroses de desenvolupar, tractar i comunicar una  idea científica, així com potenciar les habilitats comunicatives (orals, escrites i en llenguatges audiovisuals)  i d’indagació de l’alumnat.

PerCientEx, excel·lència i innovació en periodisme científic

El projecte PerCientEx ha recopilat en una base de dades articles de periodisme científic que destaquen per la seva innovació, per la seva tasca d’investigació, per l’ús de noves narratives o periodisme de dades en temes de ciència, tecnologia, salut o medi ambient, publicats en una selecció de mitjans digitals en castellà, català, gallec o euskera. L’objectiu ha estat identificar i difondre bones pràctiques de periodisme científic excel·lent i exemplificar-les a través dels articles seleccionats per la seva alta qualitat o innovació.