Apunts

El poder dels museus per impulsar la cultura científica


El món no està canviant, ja ha canviat. En bona part, pel desenvolupament de la ciència i la tecnologia, que durant les darreres dècades ha anat vinculat a canvis en l’economia global. Els governs han impulsat polítiques basades en el coneixement finançant polítiques científiques; construint grans infraestructures per a la recerca; afavorint l’accés a l’educació superior i introduint noves regulacions. Tres factors caracteritzen l’actual economia basada en la ciència: la inversió pública en recerca, desenvolupament i innovació; la inversió privada, i un canvi en la geografia de la recerca: ha esdevingut multipolar, per comptes d’estar pràcticament circumscrita a Europa i Estats Units.

El coneixement científic i tecnològic és la principal via de progrés social i el motor de la societat. L’augment de coneixement provoca de nou el creixement tecnològic; fins al punt que vivim en una època de «revolució científica i tecnològica» en què una alimenta l’altra. Gràcies als descobriments de la termodinàmica, l’electromagnetisme i la ciència de materials, una segona revolució industrial va crear maquinària per als sectors manufacturers; la revolució electrònica posterior va millorar la capacitat productiva de la maquinària. Per tot plegat, l’esperança de vida ha pujat i la nostra quotidianitat ha canviat radicalment: la forma de treballar, de comunicar-nos i de moure’ns. Les famílies han accedit a cotxe propi, nevera, ràdio i televisió...

La situació ha provocat canvis tant en la societat industrial, com en la societat rural; ens afecta visquem on visquem. Des dels habilis, els humans incorporem coneixement; la diferència rau en la velocitat amb què s’incorpora i en l’aspecte global que ha adquirit. Però béns, eines i serveis capaços de proporcionar millores en la qualitat de vida també poden generar riscos si es fan servir sense discerniment; donar-ne bon ús passa per difondre el coneixement i el pensament crític, tant per defensar-nos de la manipulació, com d’acarar un desenvolupament sostenible, si és que volem que la nostra societat perduri –no pas el planeta, que donarà voltes al Sol encara uns milions d’anys més.

Resum de premsa setmanal


La cara oculta de la Luna de Tintín
CosmoCaixa celebra el 50 aniversario de la llegada al satélite con una exposición que orbita en torno al díptico lunar de Hergé
Javier Pérez Andújar
(El Periódico)
Llegir

COOP-24, KATOWICE. Una oportunitat perduda.

La cimera pel clima que s’ha fet a Katowice, Polònia, ha acabat amb una certa frustració pels pobres resultats aconseguits amb comparació amb les expectatives que s’havien posat sobre la taula. Diem oportunitat perduda perquè avui la lluita contra el canvi climàtic és una cursa contra rellotge i cada any, cada cimera que passa és una oportunitat per impulsar mesures més ambicioses en aquesta carrera tan important pel futur del planeta.

La ciencia y la lectura: historia de dos sentidos


“La lectura es un gimnasio para la mente”, dice Ignacio Morgado, catedrático de psicobiología y director del Instituto de Neurociencias en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Para que unos (¿simples?) símbolos lleguen a contener vidas, ideas y mundos, para que puedan ser primero almacenados y luego compartidos, algo tiene que suceder en nuestros cerebros que permita ese torrente. “Cuando estás leyendo”, prosigue Morgado, “tiene que activarse la corteza occipital, la responsable de la visión, pero también la auditiva, que permite rememorar los sonidos. O las áreas relacionadas con la memoria. ¿Cómo si no vas a poder evocar episodios y emociones que se relacionan con tu propia vida?”.

Alejada durante mucho tiempo de estos procesos, la investigación científica ha tratado de acercarse en los últimos años a ellos. (Y, como veremos, también ciertos proyectos han tratado de acercar ciencia y lectura desde las humanidades). Muchos de ellos han tratado de ver qué sucede en el cerebro mientras leemos. Para ello se usan pruebas de resonancia magnética funcional, una suerte de escáner que detecta en directo el consumo de azúcar en cada zona del cerebro. En una relación lógica y, en general, bastante consistente: cuanto más funciona un área, mayor es la demanda de energía y mayor su consumo.

Algunos de esos estudios han visto que cuando leemos palabras asociadas a olores intensos se activan las áreas cerebrales relacionadas con el olfato. Que cuando un personaje realiza alguna acción, nuestro cerebro la remeda en la región responsable. Que cuando leemos palabras como chupar, agarrar o pegar una patada, se activan respectivamente las áreas de la corteza premotora relacionadas con la cara, con los brazos, con las piernas.

(Que no hay un espíritu de la lectura; que todo lo que es comunicado, interpretado o revivido tiene forzosamente su neuronal correlato).

Els quatre nivells de comunicació científica i el català


I recuperem un article publicat recentment del conegut científic i divulgador i articulista Salvador Macip on assenyala que, donat que una part molt important de la feina dels científics és comunicar la seva feina a la resta de científics, als organismes finançadors i a la societat, és imprescindible que la comunitat científica tingui un domini mínim de les arts narratives, l’oral i l’escrita. I afirma, «els científics som, al cap i a la fi, homes de lletres, per contradictori que pugui semblar». I tot i admetre que l’anglès és la llengua de la ciència, defensa la idoneïtat i la necessitat de fer servir les llengües pròpies com el català per a la comunicació i la divulgació científica.

Primer intent per avaluar l’activitat divulgadora dels investigadors


Ja podeu consultar la «Guía de Valoración de la Actividad de Divulgación Científica del Personal Académico e Investigador»,​ una eina que  vol ser d’utilitat en els processos d’avaluació del personal docent i investigador universitari que reconeguin les activitats de divulgació i difusió social del coneixement. La guia, dissenyada per la CRUE Universidades Españolas i la FECYT, descriu fins a 17 tipologies d’activitats de divulgació científica i proposa una sèrie d’indicadors de qualitat per ajudar els avaluadors a puntuar els currículums.

Neix el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya


El Govern va aprovar a finals d’octubre la creació del Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT). Aquest Comitè serà el principal instrument del Programa per a la integritat de la recerca, una proposta pionera que neix per donar compliment a les recomanacions europees en la matèria i garantir la màxima qualitat de la recerca que es fa a Catalunya amb l’objectiu de promoure i consolidar les bones pràctiques en aquest àmbit. Aquesta mesura està impulsada pel Departament d’Empresa i Coneixement a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca en col·laboració amb el Departament de Salut.

Crònica del B-Debate «Ciència oberta: un camí per fer-la real»


I ja es troba també disponible la síntesi de l'interessant debat al voltant del concepte de ciència oberta que sota el títol «Open science: from values ​​to practice. Building a roadmap for Transformative change» es va celebrar els passats 4 i 5 d'octubre al CosmoCaixa de Barcelona i que va reunir a experts internacionals en la matèria convocats per B-Debate.

Estàndards ètics digitals: eines per establir polítiques


I podeu consultar també en línia els «Estàndards Ètics Digitals: Eines per establir polítiques», un conjunt d’eines d’accés obert dirigides a ciutats per a desenvolupar polítiques digitals que posin als ciutadans en el centre i promoure governs més oberts, transparents i col·laboratius. Es tracta d’un toolkit que proporciona l’Ajuntament de Barcelona com a mesura de govern per a la Digitalització Oberta i que defineix un procés de canvi profund, progressiu en la manera en què la ciutat desenvolupa i ofereix els seus serveis als ciutadans. 

Convocatòria Premi Dones Innovadores edició 2019


La Comissió Europea ha convocat el Premi per a Dones Innovadores 2109 que reconeix les fites professionals i l’aportació creativa de les emprenedores europees. El premi s’atorgarà a un màxim de quatre dones innovadores fundadores d’empreses exitoses i amb impacte en l’ecosistema d’innovació, i que hagin transformat idees en nous productes i serveis avançats per al benefici de la ciutadania europea. El termini de presentació de candidatures finalitza el 16 de gener de 2019.