Publicacions

Com interactuen els/les investigadors/es amb actors no acadèmics?


L'Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (Ingenio) CSIC-UPV publica l’informe ‘Interacciones con actores no académicos’ que analitza com s’impliquen els investigadors en els processos de producció de coneixement i com interactuen amb altres actors no acadèmics. L’estudi observa tres tipologies d’interaccions externes (formals, informals i comercials) i assenyala els principals obstacles (burocràtics i cognitius) que dificulten aquestes interaccions. L’informe es fixa també en en quin tipus d’activitats de difusió per a usuaris finals realitzen els investigadors i en quines eines fan servir. També fa una valoració de l’ús de les xarxes socials per part dels investigadors.

1

Narrar la salut


En els darrers anys ha crescut l’interès per la utilització de la literatura en el context mèdic amb diferents objectius. En primer lloc, fer-ne ús com a instrument pedagògic en estudiants de medicina ha permès millorar competències professionals necessàries però difícils d’assolir en la formació biologista tradicional. En segon lloc, les narracions dels pacients han esdevingut un element de gran interès per comprendre la vivència de les malalties. Finalment, es va reconeixent la utilitat de les obres literàries com a instrument adjuvant en la millora de la qualitat de vida dels pacients. En conclusió, la literatura constitueix un element de gran interès formatiu i pot millorar la relació amb els pacients perquè permet comprendre millor els aspectes emocionals de la seva malaltia.

El camí obert per a la igualtat de gènere en la recerca


«La institucionalització de polítiques d’igualtat en el camp científic, tant en el marc general com en l’europeu, hauria d’afavorir el progrés cap a la igualtat en un espai que es vol veure a si mateix marcat per la capacitat i el mèrit. Però les pràctiques discriminatòries, conscients o inconscients, directes o indirectes, deixen les dones fora de molts llocs en què per la seua vàlua haurien d’estar. Bona part de les institucions científiques i dels seus professionals encara no han entès que si no vigilen el compliment real, no sols formal, de la igualtat de gènere, perdran part del talent que aquestes mateixes institucions ajuden a crear

Informe ‘Science, research and innovation performance of the EU 2018’


Informe de la Comissió Europea on s'analitza el paper d'Europa en matèria de ciència, recerca i innovació en l’actual context global. Segons l'informe, Europa té una oportunitat única per liderar la innovació més puntera en àrees com la fabricació digital, la genòmica, la intel·ligència artificial o la internet de les coses. I ofereix dades i anàlisis empíriques que demostren que Europa té molts punts forts però s’enfronta també a debilitats que cal abordar. El propòsit de l’informe és proporcionar una millor comprensió de les dinàmiques canviants en matèria de ciència, recerca i innovació i del seu impacte a Europa.

1

Informe Anual del projecte Mosquito Alert


Ja es troba disponible l’informe amb els resultats de totes les activitats que ha desenvolupat aquest projecte de ciència ciutadana durant el 2017. Mosquito Alert és un observatori de ciència ciutadana per seguir i controlar el mosquit tigre (Aedes albopictusi el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti). Aquestes espècies de mosquit són invasores i vectores de malalties globals com el Dengue, la Chikungunya o el Zika. L’informe inclou dades sobre participació ciutadana, activitat científica, validació experta, mapes i dades sobre educació internacionalització. Mosquito Alert demostra que la ciència ciutadana és útil i fiable per estudiar els mosquits transmissors de malalties.

1

El diálogo entre ciencia y sociedad en España


La Investigación e Innovación Responsables (RRI por sus siglas en inglés) suponen desde la perspectiva de la Unión Europea alinear mejor los procesos y resultados de la investigación y la innovación con los valores, las necesidades y las expectativas de la sociedad. Para poder llegar a esta alineación resultan claves la comunicación y el diálogo entre ciencia y sociedad, ya que solo a través de la ellos se puede informar sobre ciencia y conocer los intereses legítimos de las personas afectadas para poder darles respuesta. La presente publicación recoge los resultados del «Estudio sobre el diálogo entre ciencia y sociedad en España: propuestas para avanzar hacia la RRI desde la comunicación» desarrollado gracias a la colaboración de la Fundación la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

1

Com involucar la ciutadania en el co-disseny de les agendes científiques?


Cada vegada més països promouen el compromís ciutadà com a mecanisme per millorar l'eficiència, la qualitat i la rellevància de la recerca i millorar la transparència i la confiança en la ciència. A la vegada que la digitalizació obre noves oportunitats de consulta i intercanvi amb els ciutadans. Aquest informe que us presentem analitza set iniciatives concretes que han obert mecanismes de participació i consulta de la ciutadania en el co-disseny de les agendes d'investigació i de recerca

Els casos estudiats se situen contextos molt diferents i responen a objectius i metodologies molt diverses, però els autors miren d'extrapolar algunes observacions i recomanacions de cara a articular d’una manera efectiva la participació ciutadania en el disseny de les agendes científiques, a establir quins recursos fan falta o avaluar quins poden ser el impactes potencials.

Guía básica para la evaluación de proyectos de cultura científica


Es tracta d'un recurs pràctic per facilitar als responsables de projectes finançats per la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología) la seva avaluació i millora. La guia explica com definir l'estratègia d'avaluació, com dissenyar els plans d'avaluació i proposa instruments per assolir aquests objectius. Els autors de la guia assenyalen la importància de l'avaluació com a revisió sistemàtica i objectiva d'un projecte en curs o finalitzat donat que proporciona informació de gran utilitat de cara a la presa de decisions pel que fa a l'eficiència, l'eficàcia, l'impacte i la sostenibilitat de la iniciativa.

1

Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología 2016


Ja podeu consultar l'informe d'anàlisi dels resultats de la «VIII Encuesta de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología en España» que la Fu​ndación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT) va realitzar el 2016 i que van ser presentats l’abril de 2017. L’informe que es publica ara, elaborat per diferents investigadors, coordinats pel Departament de Cultura Científica i de la Innovació de la FECYT, recull totes les dades de l’enquesta i l’anàlisi dels experts per tal d’aprofundir en el coneixement de les relacions entre ciència, tecnologia i societat; analitzar com la ciutadania percep els diferents avenços científics i tecnològics, i avaluar la capacitat d’aquests avenços per millorar la qualitat de vida de la població.

El finançament de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació per part de la Generalitat de Catalunya


També s’acaba de publicar l’informe de finançament d’activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) dut a terme l’any 2016 pel subsector Generalitat de Catalunya (departaments i òrgans superiors), que ha estat de 753,22 milions d’euros (753,19 milions d’euros dels departaments, i la resta, del òrgans superiors, és a dir, el Parlament i organismes estatutaris i consultius).