Museus

El poder dels museus per impulsar la cultura científica


El món no està canviant, ja ha canviat. En bona part, pel desenvolupament de la ciència i la tecnologia, que durant les darreres dècades ha anat vinculat a canvis en l’economia global. Els governs han impulsat polítiques basades en el coneixement finançant polítiques científiques; construint grans infraestructures per a la recerca; afavorint l’accés a l’educació superior i introduint noves regulacions. Tres factors caracteritzen l’actual economia basada en la ciència: la inversió pública en recerca, desenvolupament i innovació; la inversió privada, i un canvi en la geografia de la recerca: ha esdevingut multipolar, per comptes d’estar pràcticament circumscrita a Europa i Estats Units.

El coneixement científic i tecnològic és la principal via de progrés social i el motor de la societat. L’augment de coneixement provoca de nou el creixement tecnològic; fins al punt que vivim en una època de «revolució científica i tecnològica» en què una alimenta l’altra. Gràcies als descobriments de la termodinàmica, l’electromagnetisme i la ciència de materials, una segona revolució industrial va crear maquinària per als sectors manufacturers; la revolució electrònica posterior va millorar la capacitat productiva de la maquinària. Per tot plegat, l’esperança de vida ha pujat i la nostra quotidianitat ha canviat radicalment: la forma de treballar, de comunicar-nos i de moure’ns. Les famílies han accedit a cotxe propi, nevera, ràdio i televisió...

La situació ha provocat canvis tant en la societat industrial, com en la societat rural; ens afecta visquem on visquem. Des dels habilis, els humans incorporem coneixement; la diferència rau en la velocitat amb què s’incorpora i en l’aspecte global que ha adquirit. Però béns, eines i serveis capaços de proporcionar millores en la qualitat de vida també poden generar riscos si es fan servir sense discerniment; donar-ne bon ús passa per difondre el coneixement i el pensament crític, tant per defensar-nos de la manipulació, com d’acarar un desenvolupament sostenible, si és que volem que la nostra societat perduri –no pas el planeta, que donarà voltes al Sol encara uns milions d’anys més.

Entrevista a Lluís Noguera, director de CosmoCaixa


«El 95% del que aprenem en ciència passa per l’educació no formal,  els agents que fem educació no formal hem de prendre consciència de la importància que tenim.»


Lluís Noguera i Jordana és llicenciat en filosofia i lletres i màster en gestió cultural. Gestor cultural i museòleg. Director de CosmoCaixa.

Va ser Secretari general del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la  Generalitat de Catalunya (2006-2010).

Ens endinsem en el món de l’Obra Social de La Caixa i en concret de CosmoCaixa, de la mà del seu director, que dóna una visió de l’actual panorama de la divulgació científica a casa nostra i de la rellevància de la seva difusió des dels ens  locals i culturals.
 

Cosmocaixa, un espai privilegiat per a la ciència

CosmoCaixa ocupa les instal·lacions del que va ser el primer Museu de la Ciència interactiu d'Espanya, inaugurat l'any 1981. Després de 25 anys d'història, l'augment de visitants, la necessitat d'ampliar l'oferta d'activitats i l'adaptació a les noves tecnologies,  van fer que el 2004 nasqués CosmoCaixa Barcelona, el nou Museu de la Ciència de l'Obra Social "la Caixa", un espai orientat a divulgar el coneixement científic i a estimular vocacions, amb la participació directa dels visitants. Un punt de trobada entre la ciència i la societat.

El Museu de Ciències Naturals La Tela de Granollers celebra 30 anys de recerca i divulgació

I ho celebra amb la inauguració d'una biblioteca i una sala de lectura dedicada a Antoni Jonch, director del Museu de Granollers el 1982 quan es va posar en marxa la secció de ciències naturals i que el 1987 es convertiria en el Museu de Ciències Naturals La Tela.

Una de les activitats principals del museu és la recerca científica. En l’actualitat, La Tela divideix la seva activitat investigadora en quatre àrees (segons els organismes estudiats), són les següents: quiròpters, lepidòpters, petits mamífers i herpetologia (amfibis i rèptils). Cadascuna de les àrees porta a terme diferents projectes.

Des de l'any 2015 les quatre àrees s'han integrat en el grup de recerca emergent BiBIO. A més, la qualitat de la recerca científica duta a terme des del museu queda avalada per la publicació dels resultats en revistes científiques de prestigi internacional.