Participació ciutadana

Coneixement compartit i polítiques locals


Qualsevol política pública es basa en una teoria més o menys explícita sobre l’existència d’unes necessitats que cal atendre, i sobre la forma com es distribueixen els recursos disponibles per a realitzar les accions que han de produir els resultats buscats. La defensa de la salut dels ciutadans o el desenvolupament d’un entorn respectuós amb el medi ambient exigeix la informació científica i tècnica més recent. Els científics produeixen proves, que els polítics utilitzen per prendre decisions. A canvi, els responsables polítics proporcionen als científics requisits d'evidència i recursos per a la recerca. Científics i polítics necessiten treballar junts.

En el punt crucial en què som, especialment en els ajuntaments, hi apareix el tercer actor: els ciutadans. El nou urbanisme ja no busca solucionar com es fa la ciutat, sinó quina ciutat volem. La política local, doncs, ofereix les oportunitats òptimes per a la intervenció de l’organització veïnal en la planificació urbanística amb l’objectiu de millorar les condicions de vida i l’equitat territorial. Així doncs i cada cop més, en la presa de decisions relatives a l’aspecte i els usos de les ciutats s’acosten tres mons: gestió, recerca i ciutadania. Com en un triangle. Aquesta visió inclusiva compromet tots tres actors a comprendre com és el coneixement científic, com es poden planificar les accions polítiques i quines són les necessitats dels ciutadans. El coneixement compartit entre tots tres ha proposat solucions en àmbits com la mobilitat a diferents ciutats i la reducció de desigualtats entre els barris de Barcelona.

Com involucar la ciutadania en el co-disseny de les agendes científiques?


Cada vegada més països promouen el compromís ciutadà com a mecanisme per millorar l'eficiència, la qualitat i la rellevància de la recerca i millorar la transparència i la confiança en la ciència. A la vegada que la digitalizació obre noves oportunitats de consulta i intercanvi amb els ciutadans. Aquest informe que us presentem analitza set iniciatives concretes que han obert mecanismes de participació i consulta de la ciutadania en el co-disseny de les agendes d'investigació i de recerca

Els casos estudiats se situen contextos molt diferents i responen a objectius i metodologies molt diverses, però els autors miren d'extrapolar algunes observacions i recomanacions de cara a articular d’una manera efectiva la participació ciutadania en el disseny de les agendes científiques, a establir quins recursos fan falta o avaluar quins poden ser el impactes potencials.