Apunts

La ciencia y la lectura: historia de dos sentidos


“La lectura es un gimnasio para la mente”, dice Ignacio Morgado, catedrático de psicobiología y director del Instituto de Neurociencias en la Universidad Autónoma de Barcelona.

Para que unos (¿simples?) símbolos lleguen a contener vidas, ideas y mundos, para que puedan ser primero almacenados y luego compartidos, algo tiene que suceder en nuestros cerebros que permita ese torrente. “Cuando estás leyendo”, prosigue Morgado, “tiene que activarse la corteza occipital, la responsable de la visión, pero también la auditiva, que permite rememorar los sonidos. O las áreas relacionadas con la memoria. ¿Cómo si no vas a poder evocar episodios y emociones que se relacionan con tu propia vida?”.

Alejada durante mucho tiempo de estos procesos, la investigación científica ha tratado de acercarse en los últimos años a ellos. (Y, como veremos, también ciertos proyectos han tratado de acercar ciencia y lectura desde las humanidades). Muchos de ellos han tratado de ver qué sucede en el cerebro mientras leemos. Para ello se usan pruebas de resonancia magnética funcional, una suerte de escáner que detecta en directo el consumo de azúcar en cada zona del cerebro. En una relación lógica y, en general, bastante consistente: cuanto más funciona un área, mayor es la demanda de energía y mayor su consumo.

Algunos de esos estudios han visto que cuando leemos palabras asociadas a olores intensos se activan las áreas cerebrales relacionadas con el olfato. Que cuando un personaje realiza alguna acción, nuestro cerebro la remeda en la región responsable. Que cuando leemos palabras como chupar, agarrar o pegar una patada, se activan respectivamente las áreas de la corteza premotora relacionadas con la cara, con los brazos, con las piernas.

(Que no hay un espíritu de la lectura; que todo lo que es comunicado, interpretado o revivido tiene forzosamente su neuronal correlato).

Resum de premsa setmanal

Por la I+D+i española en Europa: Una España de conocimiento e innovación en Europa
Un incremento de la financiación pública estatal de la I+D+i a través de los presupuestos generales del Estado está incluido en el anteproyecto que será presentado en enero y que toda la comunidad científica considera necesario
Pedro Duque
(La Vanguardia)
Llegir

Els quatre nivells de comunicació científica i el català


I recuperem un article publicat recentment del conegut científic i divulgador i articulista Salvador Macip on assenyala que, donat que una part molt important de la feina dels científics és comunicar la seva feina a la resta de científics, als organismes finançadors i a la societat, és imprescindible que la comunitat científica tingui un domini mínim de les arts narratives, l’oral i l’escrita. I afirma, «els científics som, al cap i a la fi, homes de lletres, per contradictori que pugui semblar». I tot i admetre que l’anglès és la llengua de la ciència, defensa la idoneïtat i la necessitat de fer servir les llengües pròpies com el català per a la comunicació i la divulgació científica.

Primer intent per avaluar l’activitat divulgadora dels investigadors


Ja podeu consultar la «Guía de Valoración de la Actividad de Divulgación Científica del Personal Académico e Investigador»,​ una eina que  vol ser d’utilitat en els processos d’avaluació del personal docent i investigador universitari que reconeguin les activitats de divulgació i difusió social del coneixement. La guia, dissenyada per la CRUE Universidades Españolas i la FECYT, descriu fins a 17 tipologies d’activitats de divulgació científica i proposa una sèrie d’indicadors de qualitat per ajudar els avaluadors a puntuar els currículums.

Neix el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya


El Govern va aprovar a finals d’octubre la creació del Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT). Aquest Comitè serà el principal instrument del Programa per a la integritat de la recerca, una proposta pionera que neix per donar compliment a les recomanacions europees en la matèria i garantir la màxima qualitat de la recerca que es fa a Catalunya amb l’objectiu de promoure i consolidar les bones pràctiques en aquest àmbit. Aquesta mesura està impulsada pel Departament d’Empresa i Coneixement a través de la Secretaria d’Universitats i Recerca en col·laboració amb el Departament de Salut.

Crònica del B-Debate «Ciència oberta: un camí per fer-la real»


I ja es troba també disponible la síntesi de l'interessant debat al voltant del concepte de ciència oberta que sota el títol «Open science: from values ​​to practice. Building a roadmap for Transformative change» es va celebrar els passats 4 i 5 d'octubre al CosmoCaixa de Barcelona i que va reunir a experts internacionals en la matèria convocats per B-Debate.

Estàndards ètics digitals: eines per establir polítiques


I podeu consultar també en línia els «Estàndards Ètics Digitals: Eines per establir polítiques», un conjunt d’eines d’accés obert dirigides a ciutats per a desenvolupar polítiques digitals que posin als ciutadans en el centre i promoure governs més oberts, transparents i col·laboratius. Es tracta d’un toolkit que proporciona l’Ajuntament de Barcelona com a mesura de govern per a la Digitalització Oberta i que defineix un procés de canvi profund, progressiu en la manera en què la ciutat desenvolupa i ofereix els seus serveis als ciutadans. 

Convocatòria Premi Dones Innovadores edició 2019


La Comissió Europea ha convocat el Premi per a Dones Innovadores 2109 que reconeix les fites professionals i l’aportació creativa de les emprenedores europees. El premi s’atorgarà a un màxim de quatre dones innovadores fundadores d’empreses exitoses i amb impacte en l’ecosistema d’innovació, i que hagin transformat idees en nous productes i serveis avançats per al benefici de la ciutadania europea. El termini de presentació de candidatures finalitza el 16 de gener de 2019.

Premi Joves Divulgadors Celera


Celera, un programa que té per objectiu identificar joves amb talent i dotar-los d’eines que els permetin aprofitar al màxim el seu potencial, convoca aquest premi que convida a joves investigadors de totes les disciplines a mostrar els seus resultats d’una manera atractiva, rigorosa i divulgativa. El premi està dissenyat per, d'una banda, generar vocacions en joves del nostre país i apropar les investigacions més punteres a la societat i, d'altra banda, per incentivar la capacitat divulgativa i comunicativa dels investigadors joves. El termini de presentació de vídeos restarà obert fins al 31 de desembre.

Divulgar matemàtiques: reptes + emoció


I per acabar, us recomanem, una vegada més, una nova entrega del programa Deuwatts, en aquesta ocasió dedicat a la divulgació de les matemàtiques, especialment a través dels museus. I que inclou converses amb Pura Fornals, directora del Museu de Matemàtiques de Catalunya; Guido Ramellini, biòleg i vicepresident del Museu de Matemàtiques de Catalunya; Rosario Delgado, professora d’Estadística a la UAB; Sergio Belmonte, professor de secundària i un dels organitzadors del congrés Matrix 2018, entre d’altres.