Destacats

Oberta una nova edició d’X(p)rimenta


Per vuitè any consecutiu, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), convoquen el concurs X(p)rimenta, que cerca alumnes i professors que vulguin fer experiments científics interessants i que els filmin en vídeo. Els millors rebran diferents premis i s’incorporaran al portal de l’FCRi Recerca en Acció. El termini per presentar els vídeos finalitza el 15 de maig de 2018.

Compromís públic: una guia pràctica


Les institucions científiques i els seus equips són cada vegada més conscients de la necessitat de comunicar els resultats de les seves investigacions a la societat. Aquesta guia proporciona consells pràctics i útils per comunicar amb èxit els resultats de recerques i projectes científics que inclouen, molt sovint, conceptes sensibles i complicats d’entendre per a públics no especialitzats.

1

Llistat de temes d’interès científic per al parlament del Regne Unit


La setmana passada us presentàvem la convocatòria pública oberta que ha engegat la iniciativa ciutadana 'Ciencia en el Parlamento' per identificar els temes que haurien de debatre polítics i científics. Una convocatòria que restarà oberta fins el proper 1 d'abril. Podeu recuperar el post aquí. Si teniu intenció de participar en aquesta consulta, podeu consultar la llista de temes d'interès per al 2018 que ha elaborat l'Oficina Parlamentària d'Assessorament Científic del Regne Unit

1

La participació ciutadana en línia al parlament alemany


I recollim també aquest breu informe que avalua l’experiència del Bundestag, el parlament alemany, en matèria de participació ciutadana en línia. El document, elaborat per l’Office of Technology Assessment at the German Bundestag, el consell assessor científic i tecnològic del parlament alemany, repassa els diferents procediments consultius desenvolupats pel Bundestag durant l’última dècada, n'identifica els avantatges i els riscos, i formula algunes recomanacions per a l’organització futura de processos participatius en línia.

1

Polítiques municipals per la cultura científica


Tant per les qüestions mèdiques, com pel coneixement i els usos de l’entorn, la ciència i la tecnologia s’han incrustat en la nostra vida quotidiana. Mirem on mirem hi són presents. Els mitjans ens informen dels reptes que ens afecten i en els que, en molts casos, hi podem jugar algun paper. Una certa cultura científica permet tenir opinió sobre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, sobre la resistència als antibiòtics i les malalties re-emergents, sobre l’enginyeria genètica i la nanotecnologia. Cal construir, doncs, una ciutadania culturalment activa.

En ser la unitat bàsica de l’organització territorial i per tant la més pròxima al ciutadà, el municipi té una gran capacitat per a promoure la cultura científica. Els resultats del Eurobaròmetre especial de 2010 fan palès que prop del seixanta per cent dels europeus (els espanyols som a la mitjana) estem interessats en conèixer els avenços en ciència, tecnologia i mediambient; però ens sentim poc informats, per sota de la mitjana (en aquest cas, som molt per sota de la mitjana). Si la cultura és un dret i una demanda, és una obligació pública apoderar culturalment els ciutadans.

El municipi té una gran capacitat de transformació social. Quan el coneixement circula fàcilment per la xarxa generada pels diferents agents en un municipi, tothom hi surt guanyant. Les accions públiques que han democratitzat el coneixement han afavorit la inclusió social, i la mateixa gestió pública ha resultat més efectiva. Per adaptar-se a la realitat, immersa en un procés ràpid de canvi i transformació, cal afavorir processos de generació de coneixement amb la ciutadania.

Un científic que volia explicar a tothom els conceptes més complexos de l’univers


Els articles i opinions publicats aquests darrers dies sobre Stephen Hawking destaquen l'excel·lència de les seves investigacions, la seva personalitat carismàtica i el seu esperit de superació. Ens trobem sens dubte davant d'una figura icònica global, una ment brillant i un dels científics més rellevants del segle XX. Hem vist alguns matisos entre les opinions dels experts a l'hora de calibrar la veritable transcendència de les seves descobertes. Hawking va ser reconegut amb els guardons científics més prestigiosos però no va aconseguir el Nobel perquè algunes de les seves teories encara no s'han pogut certificar. Però hi ha un consens unànime i aclaparador a l'hora de reconèixer la importància de la seva faceta divulgadora i el mèrit d'haver fet arribar al gran públic una producció científica de primer nivell i tan complexa.

6 coses que no sabies sobre els forats negres


Què passa dins d'un forat negre? Com sabem que existeixen? Per als qui estiguin encuriosits pels forats negres i pels misteris de l'Univers, però trobin els llibres de Stephen Hawking un pel massa feixucs, una bona alternativa pot ser visitar el canal YouTube de l'Instituto de Física Teórica (UAM-CSIC) que conté una amplia col·lecció de vídeos que en pocs minuts expliquen conceptes fonamentals de la física. Comencem per aquest titulat «6 cosas que no sabías sobre los agujeros negros». 
 

See video
     

Informe del Observatorio de la ciencia ciutadana en España


Informe que reporta el segon any d’activitat del Observatorio de la Ciencia Ciudadana en España, un projecte que va iniciar l’any 2016 la Fundación Ibercivis amb l'objectiu de crear un catàleg de pràctiques per conèixer i donar més visibilitat a les iniciatives en matèria de ciència ciutadana que es desenvolupen a l’estat espanyol. El document informa dels projectes introduïts en el catàleg de pràctiques, dels impactes de la ciutadana en les publicacions científiques i dels recursos (guies, metodologies, indicadors d’avaluació i recursos docents) més rellevants en matèria de ciència ciutadana. L’informe fa una comparativa dels programes de finançament i dels models organitzatius de les associacions o xarxes de ciència ciutadana. I inclou també els articles de divulgació de la ciència ciutadana publicats per l’observatori.

1

Stephen Hawking ens deixa el mateix dia que va néixer Albert Einstein


Capricis del destí, el mateix dia que acomiadem a Stephen Hawking, un 14 de març, però de 1879, va néixer Albert Einstein, un dels científics més famosos de tots els temps. Va desenvolupar la teoria de la relativitat, un dels pilars fonamentals de la física moderna. L’any 1923 el premi Nobel de Física va visitar Catalunya en un viatge per donar a conèixer les seves teories. Un viatge que va tenir un important ressò a la premsa de l’època i una gran influència en el món intel·lectual. L’any 2015, coincidint amb el centenari de la teoria de la relativitat general la Fundació Catalana per a la Recerca va presentar una pàgina web commemorativa de la visita d’Einstein a Catalunya. Aprofitem l’efemèride per recuperar aquesta web on podeu trobar la cronologia de la visita, fotografies, articles, recursos didàctics i el vídeo del reportatge ‘La visita d'Einstein a Barcelona’.

Stephen Hawking (1942-2018) [Resum de premsa]



Hawking, una Teoría del Todo para todos

Con justicia, la sociedad, el mundo, ha apreciado, admirado y se ha conmovido con el esfuerzo de un magnífico y original científico severamente incapacitado
José Manuel Sánchez Ron
(El Cultural)
Llegir