Destacats

Recerca als instituts, una eina per fomentar vocacions


"Estem investigant si seria possible viure a Mart". Aquesta és la premissa o, millor dit, la pregunta d'investigació que es van plantejar l'Adrián Reyes Delgado i l'Adrià Aguilera Sarrià, dos joves de setze anys de l'Institut Thos i Codina de Mataró. "Per esbrinar-ho, ens hem plantejat simular una biosfera amb tots els elements que consideraríem necessaris per a la vida i analitzar si l'ecosistema que en resulta és sostenible per si sol".

En el cas d'aquests joves, la tasca d'investigació es canalitza dins de l’anomenat Projecte de recerca: un treball d'investigació obligatori per a tots els alumnes de quart curs de l’ESO o, en la seva modalitat més avançada, per als alumnes de Batxillerat de Catalunya. "Fa tot just una setmana que hem enllestit la biosfera. Hi hem inclòs aigua de mar, sorra, una gamba, una cloïssa, un cranc i un grapat d'algues. L’idea és crear un ecosistema sostenible, com el que s’està plantejant de cara a una futura colonització a Mart ", expliquen els joves.

Tant l’Adrián com l’Adrià es confessen apassionats del món de l’espai. Per això, quan se’ls va plantejar l’oportunitat d’investigar sobre qualsevol tema del seu interès, no van deixar passar l’oportunitat. Els joves expliquen que el seu treball, com tots els projectes d’investigació, va començar per una extensa recerca sobre el que s’havia fet fins al moment. Projectes, iniciatives i teories recollides, analitzades i estudiades per entendre cap a on anava el futur de l’exploració espacial. Després de l’elaboració del marc teòric, el plantejament de preguntes és el que va portar a aquests dos alumnes a seguir investigant i crear la seva pròpia recerca.

Resum setmanal de premsa


La Ciencia, un (viejo) Derecho Humano con mucho futuro
La Cumbre Iberoamericana respalda el derecho de toda persona a gozar de los beneficios del progreso científico
Mikel Mancisidor
(El País)
Llegir

EL MEDITERRANI. El canvi climàtic ens està passant factura?

El Mediterrani amb una superfície de 2,5 milions de Km2 és un mar petit comparat amb les grans masses oceàniques com són el Pacífic o l’Atlàntic, malgrat això els que vivim a les seves ribes sabem que en certes èpoques de l’any pot causar tragèdies com les que estem veient aquesta tardor.

Ciència de dades, intel·ligència artificial i els futurs del treball


Aquest informe ofereix una revisió de la literatura recent sobre el futur del treball. Es tracta d'una revisió encarregada per The Alan Turing Institute amb la finalitat d'informar sobre l'estratègia de recerca de l'institut amb l'objectiu de promoure la investigació en matèria de ciència de dades i intel·ligència artificial per poder abordar els problemes del món real. L’informe posa en relleu que la naturalesa canviant de l'organització del treball, així com els seus diversos impactes en les societats obliguen a aplicar nous enfocaments de recerca i investigació per comprendre la nova realitat i anar cap a un nou mercat de treball sostenible, equitatiu i just.

Vídeos de les primeres jornades Ciencia en el Parlamento


Ja podeu visionar totes les jornades de Ciencia en el Parlamento (CeeP) celebrades el passat 6 de novembre en el Congrés dels Diputats. La iniciativa, que reivindica la incorporació de l'evidència científica en la presa de decisions polítiques, tal i com ja passa a d'altres països com el Regne Unit, va aconseguir el compromís de la presidenta del Congrés Ana Pastor de crear una oficina d'assessoria científica abans del final de la legislatura. Durant la jornada, els tècnics voluntaris de CeeP van compartir amb els diputats les evidències recollides durant tres mesos en una primera prova pilot.

Enquesta INGSA sobre ús de les evidències científiques en les polítiques públiques


L’INGSA (International Network for Government Science Advice), com a fòrum d’intercanvi, recerca i capacitació en matèria d’assessorament científic governamental, convida a investigadors,  polítics, acadèmies i societats científiques a participar en una breu enquesta sobre els conceptes i metodologies emprades per a la promoció de l’ús de l’evidència científica en la formulació de polítiques públiques. El termini per omplir el formulari (de només 5 minuts) finalitza el proper 21 de desembre.

Aliança per protegir els drets digitals dels ciutadans i ciutadanes

Aquesta setmana s'ha donat a conèixer, en el marc de l’Smart City Expo World Congress, l'Aliança de les ciutats de Barcelona, Nova York i Amsterdam per protegir els drets digitals, una iniciativa conjunta per protegir, promoure i controlar els drets digitals dels ciutadans a escala global. Aquesta coalició de ciutats generarà polítiques, eines i recursos en concordança amb la Carta dels drets humans i els principis per a internet, establerta en el marc del Fòrum de Governança d’Internet de l’ONU.

S'obre la convocatòria dels premis IND+I Science


L'objectiu d'aquests premis és reconèixer, divulgar i fer realitat l'aplicació de la recerca que es fa en les universitats catalanes o per estudiants catalans en universitats estrangeres. Es tracta d’una iniciativa d’IND+I, trobada anual de referència en innovació i indústria a Viladecans, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. La data límit per al lliurament de les propostes és el 20 de desembre de 2018.

dimecres
28
19:00h
Novembre 2018

Conferència: "Recerca i conservació dels goril·les de muntanya a Rwuanda"

Ja fa més de 50 anys que la primatòloga Dian Fossey va començar l’estudi dels goril·les de muntanya a les muntanyes Virunga. Des d’aleshores han estat moltes les amenaces que ha sofert aquesta població, que l’han portada prop de l’extinció. Aquesta xerrada mostrarà quins són els esforços realitzats que fan possible que actualment encara puguem veure aquests grans primats al seu hàbitat natural, així com la importància de seguir fent-ne recerca.

Eventos, cátedras, revistas y unidades de cultura: acciones de ciencia sobre la ciudad (y más allá)


Las formas de hacer presente la ciencia pueden adquirir las más diversas formas, presencias y niveles. Hay veces que usan la red o los medios, otras conforman espectáculos o tertulias, charlas o revistas. Este es un paisaje no exhaustivo de algunas de ellas. Su impacto es, la mayoría de las veces, subjetivo, y la forma de medirlo podría tener en cuenta diferentes propósitos: el fomento de vocaciones, la difusión de cultura científica, el mero interés o el acercamiento a una manera de pensar. Pero ciertas iniciativas parecen estar consiguiendo un efecto multiplicador: más allá de una intención global, generan un ambiente propicio en las ciudades y lugares que las promocionan. Es, como se dice, una labor de agitación y propaganda, un bien en sí mismo.