Destacats

Què li fa la ciència a la ciutat?


El suburbi napolità de Sant Giovanni a Teduccio - amb els murs coberts de grafiti, roba estesa entre els edificis, i una profunda crisi que l’acompanya des dels anys ’80, quan es va tancar l’empresa alimentària que donava feina a la gent del barri – sembla un lloc improbable per instal·lar-hi una acadèmia de desenvolupadors de Apple. Tanmateix, és exactament aquesta l’aposta de la Universitat Federico II de Nàpols, en col·laboració amb la tecnològica fundada per Steve Jobs.


“Els promotors s’estan prenent molt seriosament l’idea d’integrar el centre d’investigació amb els negocis existents en la zona”, afirma Jean Paul Addie, investigador en urbanisme de la Georgia State University (EEUU), que està seguint el cas des de prop.


Maqueta de la Developer Academy de Apple, a la Universitat Federico II de Nàpols / Università Federico II di Napoli

Informe Cotec 2018


La Fundación Cotec para la Innovación ha publicat un nou informe anual sobre la situació de la I+D+I a Espanya. L’informe denuncia que no s’està apostant per un creixement basat en el coneixement científic i el desenvolupament tecnològic. I alerta que malgrat alguns indicadors milloren lleugerament, l’increment de la inversió es manté - per sisè any consecutiu - per sota del creixement del PIB, la qual cosa allunya Espanya dels països del seu entorn i del conjunt de la UE.

Estem preparats per a la participació ciutadana en recerca en salut?


Per donar resposta a aquesta pregunta, l’informe «Estem preparats per a la participació ciutadana en recerca en salut?» de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, revisa el concepte de participació ciutadana i els seus beneficis a través de diferents perfils professionals de dos instituts d’investigació biomèdica de Catalunya: l’IDIBAPS i el VHIR. Gràcies al diàleg amb professionals implicats en recerca es posa de manifest que malgrat els avenços que s’han fet, els esforços encara estan molt centrats en informar i hi ha cert desconeixement respecte a altres formes de participació com ara consultar, implicar o cocrear. Segons els experts, la participació ciutadana en recerca encara es troba en un estat molt embrionari. I tot i que aquesta participació es considera beneficiosa, encara hi ha nombrosos reptes a l’hora de dur-la a la pràctica. Finalment, s’hi exposen 10 recomanacions aplicables a les organitzacions de recerca en salut que poden facilitar la participació de la ciutadania en la recerca.

Resum setmanal de premsa


Premiados Manel Esteller y Antoni Trilla por sus tareas de divulgación científica
La UB destaca su esfuerzo por acercar la investigación a la Sociedad
Beatriz Pérez
(El Periódico)
Llegir

El «Lab sobre rodes» del Lab 0_6 de Manresa tanca el primer curs d’activitat


El «Lab sobre rodes» és una furgoneta que transporta propostes d’experimentació i ciència a escoles bressol de Catalunya impulsada pels estudis de Grau en Mestre d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials del Campus Manresa de la UVic-UCC. En el primer curs d’activitat d’aquesta iniciativa 5.573 nens i nenes de 116 escoles de Catalunya han pogut jugar i experimentar amb les propostes del «Lab sobre rodes».

PerCientEx, exemples de periodisme científic de qualitat


El Observatorio PerCientEx és un projecte d’investigació que té per objectiu recopilar i difondre exemples de periodisme científic de qualitat publicats en premsa escrita digital a l’estat espanyol i a l’àmbit iberoamericà. Així com crear una xarxa de periodistes que apostin per la qualitat i la investigació. Us convidem a visitar les bases de dades del projecte on trobareu articles innovadors i d’alta qualitat sobre ciència, tecnologia, salut i medi ambient.

La ciencia no facilita el periodismo científico


«Empiezo a estar harto de esforzarme a ir a hablar con científicos, que te cuenten cosas novedosas e interesantísimas, y no poder publicarlas. Luego se quejan del periodismo científico ‘de papers’, piden que se cuente ‘la ciencia en acción’, que contemos historias y que lo hagamos con emoción. Pero el propio encorsetamiento de la ciencia, y su prudencia, que entiendo perfectamente, no lo facilita. Asumámoslo de una vez.» 

La ‘app’ Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats


El Punt d’Informació Aerobiològica (PIA), en col·laboració amb el Centre de Visió per Computador de la UAB, han posat en marxa l'aplicació per a dispositius mòbils Planttes, com a eina de ciència ciutadana. L’aplicació Planttes mostra als usuaris imatges de les diferents plantes al·lergògenes més importants, i els ofereix informació de com són les seves flors i els seus fruits. El sistema permet a l’usuari assenyalar en el mapa el punt on es troba (geolocalització), quina planta està veient, i si aquesta es troba sense flor, en fase de formació de flor, si té la flor oberta o si ja té fruit. L’objectiu de l’'app' Planttes és engrescar els ciutadans a que col·laborin en la configuració del mapa de les possibles al·lèrgies als carrers de les nostres ciutats i pobles

Un estàndard comú per a l’avaluació del compromís públic amb la recerca


L’interès pel compromís públic amb la recerca és cada vegada més gran. El Higher Education Funding Council for England ha definit aquest concepte com a «Specialists in higher education listening to, developing their understanding of, and interacting with non-specialists. The ‘public’ includes individuals and groups who do not currently have a formal relationship with an HEI [higher education institution] through teaching, research or knowledge transfer» (HEFCE, 2016). Cada cop més països consideren que el compromís públic amb la recerca és un mitjà per garantir que la investigació científica contribueixi al bé comú i tingui un impacte positiu per a la societat. La Comissió Europea identifica el compromís públic amb la recerca com un dels sis eixos clau per a una recerca i innovació responsable, i s’està plantejant com millorar l’avaluació de l’impacte de la recerca que finança. Us presentem aquest article que proposa un marc conceptual i metodològic que serveixi d’estàndard comú d’avaluació per a projectes de compromís públic amb la recerca aplicable a un ampli ventall de possibles contextos i propòsits.

Conclusions de la conferència B-Debate sobre epigenètica i càncer


La informació genètica es troba codificada en l'ADN, al qual metafòricament es coneix com un llibre d'instruccions. Encara es desconeixen bona part d'aquests mecanismes, però la seva importància és tan radical que alteracions del sistema donen lloc a nombrosos i greus problemes. Ja es troba disponible la sinopsi amb les conclusions de la 5a conferència de B-Debate sobre epigenètica i càncer que es va celebrar a Barcelona el passat mes d’octubre i que va reunir a experts mundials per discutir alguns dels més recents i importants avenços. B-Debate impulsa trobades internacionals d’alt nivell científic per promoure la col·laboració i l’intercanvi d’iniciatives i coneixements entre experts de reconegut prestigi i la comunitat científica de Catalunya, generant debat avançat tranversal en l’àmbit de les ciències de la vida i la seva repercussió a la societat.