Apunts

Convocatòria de ponències per a la 22a Trobada de l'Anella Científica


S'obre el termini per a la presentació de propostes de ponències per a la 22a Trobada de l'Anella Científica (TAC). La TAC'18 tindrà lloc el 21 de juny al MACBA, amb el lema ‘25 anys d'Anella Científica: reptes de present i preguntes de futur’. El termini de presentació de ponències per a aquesta trobada finalitza el 21 de maig.

La comunitat científica i els mitjans de comunicació


Per què els científics i les científiques haurien de difondre la ciència? Quines estratègies adoptar per esdevenir un comunicador actiu? Com enfocar el contacte amb els periodistes? Com preparar una entrevista? Quin ha de ser el paper del científic en una notícia, en un reportatge o en un article d’opinió? Què cal tenir en compte quan es participa en un programa de ràdio o de televisió? Es pot revisar i corregir la feina del periodista? Aquestes i moltes altres qüestions s’hi aborden en aquesta guia elaborada per la Unitat de Cultura Científica (UCC+i) de la Universidad Complutense de Madrid.

La cultura científica de la ciutadania


Els historiadors de la ciència concorden que l’interès massiu del públic cap als afers de ciència i tecnologia va començar durant i després de la segona guerra mundial, quan les incursions aèries i la seva detecció per radars van canviar el progrés –si es pot dir així– de les guerres. Una dècada més tard l’interès es va adreçar cap a l’astronàutica, quan el llançament de l’Spútnik pels soviètics va fer prometre Kennedy –per recuperar l’orgull ferit ianqui– que els Estats Units arribarien a trepitjar la Lluna, cosa que es va culminar en el viatge de l’Apollo 11.

Al mateix temps, la comercialització dels antibiòtics, que permetien guarir-se de malalties abans mortals; i dels pesticides, que aniquilaven les odiades plagues que minvaven els conreus, també acaparava l’interès de quefers relacionats amb la química i la farmacologia. La publicació, el 1962, del llibre «Primavera silenciosa» va ser una alerta i el despertar del moviment ecologista. La biòloga Rachel Carson advertia dels efectes perjudicials dels pesticides, especialment en els ocells –que en desaparèixer no se sentia el seu cant– i de la ocultació d’aquestes dades per part de la indústria química.

En la dècada dels setantes va ser la recerca del càncer, que omplia els diaris, i, en la dècada dels noranta, la genòmica, un coneixement relacionat que s’havia desenvolupat pels avenços en les tècniques de laboratori i de computació. En l’actualitat, cap dels casos anteriors no ha perdut interès, i s’hi han afegit el canvi climàtic i el coneixement del nostre cervell. Qui més qui menys, tenim noció. Però, en paraules d’Isaac Asimov, «L'aspecte més trist de la vida en aquest precís moment és que la ciència reuneix el coneixement més ràpid del que la societat reuneix la saviesa».

Estudis i indicadors sobre percepció social de la ciència


La Cristina Junyent ja en menciona alguns en el seu article sobre cultura científica de la ciutadania, però a continuació recopilem alguns dels principals estudis i informes amb dades i indicadors de percepció social de la ciència, tant a escala estatal com europea i internacional. En conjunt, ofereixen informació sobre l’interès de la ciutadania per la ciència i la tecnologia; la imatge que té el públic general de la ciència i dels seus professionals; el grau d’alfabetització científica i tecnològica de la població i si hi ha recolzament ciutadà cap a la recerca científica.

From Citizen to Civic Science


«Civic science is not merely about scientists seeking dialogue with the public. It is not just about creating regulatory processes with as much public input as possible. A culture of civic science requires both of these—and much more. It requires contributions from the academic community, from organizations that have made it their mission to enable a better dialogue between science and society, from patient groups and other affected stakeholders, from religious groups, from diverse populations, and from policy leaders. It requires a difficult, broad-based negotiation of moral, financial, and other societal trade-offs alongside a collective investigation of scientific potential. And to succeed, a culture of civic science requires investments from philanthropic organizations to seed and sustain work with inclusive engagement across sectors and communities.»

Arrenca la 6a edició d’Illustraciencia


El Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i l´Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) convoquen la sisena edició del Premi Internacional d’Il·lustració Científica i de Natura, Illustraciencia. D’aquest certamen sortiran les 40 obres relacionades amb la ciència i la naturalesa que seran exposades en el museu d'octubre a desembre de 2018. El termini per a la presentació d'obres finalitza el 20 de juny de 2018.

Voleu sol·licitar l’exposició itinerant Illustraciencia?


Un del objectius d’Illustraciencia és difondre el treball dels 40 il·lustradors seleccionats. Per aquest motiu, en cada edició s’organitza una exposició itinerant. Si esteu interessats a sol·licitar l’exposició, he d’omplir el formulari de préstec i enviar-lo seguint les instruccions. Es donarà prioritat a les ciutats i institucions que no hagin acollit cap edició anterior de Illustraciencia. Així mateix, es valorarà el pla de comunicació i difusió de l’exposició establert per la institució sol·licitant.

Deuwatts: Màgia i neurociències


Recuperem el programa Deuwatts emès el passat 24 d’abril on s’hi aborda la estreta relació entre neurociència i màgia. El programa conversa amb l’il·lusionista Edgar Mauri, entrevista a Jordi Cami, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i gran aficionat a la màgia que, de tant en tant, explica neurociències als mags. I parla amb Sergio Belmonte, professor de matemàtiques i mag que comenta com fa servir la màgia a les aules. 

La nova 'ciència de la ciutat'


Els assentaments informals – barris de barraques i d’infrahabitatge – no són cap anomalia. De fet, són presents a centenars de ciutats del món. Tanmateix, se sap poc sobre qui hi viu, i fins i tot quina és la seva geografia, en la majoria dels casos per ser il·legals, hi ha poques dades sobre ells als instituts d’estadística i als mapes oficials.

El projecte Know Your City, liderat per l’ONG Slum Dwellers International, ha aconseguit recollir informació censal, geogràfica i d’infraestructures sobre gairebé 8000 assentaments informals en més de 200 ciutats del món, tal i com revela un informe d’aquest any. El que és més notable, és que ho ha fet amb la participació dels propis habitants, que a través d’organitzacions locals han recollit dades i fins i tot, ajudat a fer mapes.

L’urbanista Richard Sliuzas, de la Universitat de Twente (Holanda), ha abordat el mateix problema des d’un enfocament completament diferent. “Fer mapes ja no és domini exclusiu dels professionals”, afirma en una presentació. Eines com Google Earth, OpenStreetMap, Wikimapia i altres, empren imatges de satèl·lits per fer mapes de llocs fins ara inaccessibles, com els infrahabitatges.

Les ciutats són cada vegada més grans i més intel·ligents però, s’hi podrà viure?


Després de llegir l’interessant article del Michele Catanzaro ens hem volgut fixar en quins són els eixos d’investigació prioritaris a Europa en matèria de planificació urbana, enginyeria civil, informàtica, sociologia i altres disciplines que han de donar solució als grans reptes que es plantegen a les ciutats i als entorns urbans en el futur més immediat. Recuperem el dossier «Wanted: The Human City» on diversos investigadors finançats per l’Europan Research Council (ERC), un dels principals organismes que finança recerca de frontera a Europa, expliquen els seus projectes de recerca urbana.