Apunts

Pedro Duque: «Conocer mejor la ciencia mejoraría muchísimo la vida cotidiana de las personas»


«Echo de menos que se conozca mejor la ciencia. Que se entienda la ciencia, su funcionamiento. La gente tendría que entender mejor cómo funciona todo este proceso por el cual medimos, estudiamos, pensamos, volvemos a medir y al final obtenemos un resultado a través de eso que llamamos la ciencia. Este proceso, que es bastante sencillo, es sin embargo muy desconocido. Y si se entendiera mejor provocaría cambios inmediatos: no compraríamos tantas estupideces para la salud que solo cuestan dinero y que realmente no ayudan en nada, no se comprarían productos que dicen que quitan el colesterol y resulta que es mentira. Conocer mejor la ciencia mejoraría muchísimo la vida cotidiana de las personas, de hecho. Solo interesándose por cómo decidimos que ciertas cosas son verdad y otras no, y que eso es algo que no depende de la opinión. Pero mucha gente cree que existe la opinión en la ciencia. Que existe una opinión y que existe otra, y que ahí acaba todo. Y eso es una tontería. Contrastadas con los datos, esa multitud de opiniones se convierte en lo que llamamos ley científica, que ya no está sujeta a la opinión. Creo que eso no se entiende bien, y creo que deberíamos esforzarnos por conseguir que se entienda.»

L’expertesa i l’evidència científica estan en crisi?


Qui són els 'experts' en les societats contemporànies? On resideix la seva expertesa? Què els fa dignes de la nostra confiança? Per què és tan complicat desenvolupar debats públics amb dades i evidències científicament contrastades? S’està produint últimament una pèrdua de confiança en la ciència i en altres formes d’expertesa?. ALLEA, la Federació Europea d’Acadèmies de Ciències i Humanitats, acaba de publicar aquest document de reflexió sobre la relació actual entre veritat, confiança i expertesa i sobre com millorar els mecanismes de transmissió de coneixements vàlids i científicament contrastats a la societat.

Maximitzar l’impacte dels projectes a través de les xarxes socials


Us presentem una guia pràctica publicada recentment per la Comissió Europea que ofereix consells sobre com activar i incrementar la presència dels projectes d’investigació a les xarxes socials. «Guidance Social media guide for EU funded R&I projects», així és titula la guia, explica com obrir un compte de Twitter o una pàgina de Facebook i proporciona exemples i recomanacions detallades sobre com elaborar un pla de comunicació o un calendari d’accions.

Què és una fotografia matemàtica? Per a què serveix?


«La fotografia matemàtica ha de ser una eina poderosa que ajudi a perdre aquella visió hermètica d’unes matemàtiques poc útils, ha de ser una font de contextos amb els quals desenvolupar unes matemàtiques properes a les persones». Aquest seria el concepte de fotografia matemàtica per a l’Associació de Barcelona per l’Ensenyament i l’Aprenentatge de les Matemàtiques (ABEAM) que com cada any des del 2000 convoca el Concurs de Fotografia Matemàtica per a centres educatius

Projecte Hypatia, educació STEM amb perspectiva de gènere


Hypatia és un projecte per atreure joves, i sobre tot noies, als àmbits d’estudi de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, les anomenades STEM (Science, Technology, Engineering i Mathematics). Per fomentar una educació STEM més inclusiva amb les noies adolescents, el projecte Hypatia considera que tant l’educació reglada com la no reglada hi juguen un paper clau i fomenta la col·laboració entre escoles, museus i centres de ciència, empreses i món acadèmic.

Convocatòria de candidatures a la residència Faber sobre Dona i Ciència


La Residència Faber acollirà durant un mes (octubre-novembre 2018) dones professionals que treballin en algun projecte relacionat amb gènere i ciència (STEM). Hi haurà investigadores, enginyeres, informàtiques, científiques, matemàtiques… Es vol parlar de la relació entre dona i ciència en un sentit molt ampli. El termini de presentació de candidatures finalitza el 16 de juliol de 2018. Els projectes de treball hauran de reflectir aspectes d’aquesta relació en qualsevol àmbit de les ciències socials, humanes, naturals o exactes.

Ja has presentat el teu projecte als premis Apps&Iot for citizens?


La Diputació de Barcelona convoca els premis ‘Apps & IoT for citizens’, amb l'objectiu de fomentar la creació de serveis i aplicacions relacionats amb projectes innovadors d’internet de les coses (IoT), que utilitzin la plataforma d’actuadors i sensors SENTILO de la Diputació i que estiguin relacionats amb algun dels àmbits d’actuació de la mateixa Diputació o dels municipis de la seva demarcació. El termini de presentació de projectes finalitza el 12 d'octubre de 2018.

10 iniciatives innovadores de divulgació científica


Fer que el coneixement científic arribi a nous públics és tasca àrdua però necessària. Per això, són cada vegada més les iniciatives que sorgeixen per “revolucionar” la divulgació científica convencional i, així fent, atraure nous públics a la ciència. Des de festivals científics per als més canyers, fins a monòlegs còmics i espectacles en directe per riure, aprendre i enamorar-se de la ciència. Si el món canvia, la comunicació científica s’adapta per connectar amb nous públics.

Javier Polinario, periodista i formador en divulgació a través de xarxes socials, explica: “Avui en dia és més necessari que mai divulgar ciència, ja que hem d'aconseguir que la gent sigui partícip dels avenços en investigació i, alhora, que la recerca estigui en línia amb les necessitats reals de la societat”. D’altra banda, són molts els experts que consideren que el foment de la comunicació científica va més enllà de la simple transmissió del coneixement: “Moltes vegades és més important transmetre la necessitat de desenvolupar un pensament crític que no pas el coneixement científic en si mateix”, explica Lydia Gil, documentalista experta en divulgació a través de xarxes socials.

Engage2020 Action Catalogue


Aquest recurs és una eina de suport a la presa de decisions en línia per ajudar als investigadors, responsables polítics i actors de la societat civil que vulguin divulgar i desenvolupar projectes de recerca inclusiva que impliquin a la societat, a trobar la metodologia més adequada per a les necessitats específiques del seu projecte. El recurs ofereix a través d’una interfície força atractiva, intuïtiva i visual un catàleg amb 57 metodologies que contemplen la implicació i inclusió de la ciutadania i la societat civil en el desenvolupament dels projectes d’investigació.

Divulgar ciència en xarxes socials: un repte pendent


Valentina Raffio esmenta en el seu article a Lydia Gil, documentalista experta en divulgació a través de les xarxes socials. Us convidem a visitar el seu blog «Social media en investigación», un magnífic recurs amb estudis, entrevistes amb experts, projectes de divulgació científica a través de les xarxes socials. També podeu visionar la conferencia «Divulgar ciencia en redes sociales: un reto pendiente» impartida recentment per Gil.