Apunts

Fira Recerca en Directe 2019


Del 6 al 9 de març de 2019 se celebrarà a CosmoCaixa la 17 Fira de la Recerca en directe al Parc Científic de Barcelona. A la Fira els investigadors i investigadores explicaran els projectes en què están treballant, es podran fer experiments i interactuar amb la seva instrumentació científica i es podrà conversar amb ells i elles i preguntar-los tot allò que desperti curiositat.

Presentació de propostes per al II Congreso Nacional de Scientix


S'amplia fins al 14 de novembre el termini per enviar les propostes de taller, comunicació oral o taula rodona al II Congreso Nacional de Scientix que té per objectiu desenvolupar i promoure estratègies basades en la investigació i la innovació que permetin millorar l'educació en l'àrea CTIM (Ciencia, Tecnologia, Engineria i Matemàtiques). El congrés que tindrà lloc els dies 2 i 3 de febrer de 2019 a la seu d'Alcobendas (Madrid) del Museo Nacional de Ciencia y Tecnologia.

EL NIVELL DEL MAR ESTA PUJANT. Mite o Realitat científica

Certament l'increment del nivell dels mars i oceans no és un fet que el ciutadà pugui observar fàcilment, però si fem una mirada àmplia i global cada cop hi ha més evidències que estem davant d'un fenomen real d'abast planetari.

Incubadores al campus, les empreses científiques i tecnològiques del futur


Les start-ups científiques del futur neixen, en gran part, entre les parets de la universitat. Per això mateix, cada vegada són més els centres educatius que creen programes per fomentar la investigació, el desenvolupament i la innovació entre els seus alumnes. D'aquest esperit neixen les conegudes com a incubadores: un recurs per a fomentar la creació de nous projectes científics, tècnics i empresarials més enllà de les aules.

Quan es parla d’innovació, recerca i desenvolupament, el nom de Barcelona es posiciona com un dels primers referents del sector. Però més enllà dels llindars de la ciutat comtal, l’àrea metropolitana que la rodeja també esdevé un entorn ideal per desenvolupar aquestes iniciatives. Exemple d’això, els dos grans pols d’innovació empresarial que rodegen la metròpolis: 30 km cap al nord, les instal·lacions del Tecnocampus de Mataró; 20 km cap al sud, el Business Incubation Center de l’Agència Espacial Europea a Castelldefels. Ambdós, grans referents de com el desenvolupament científic pot ser canalitzat cap a grans iniciatives d’alt impacte social. 

Innovació i noves tendències en Ciència Ciutadana


Us presentem un nou document de lectura obligada per a tothom qui estigui interessat en la ciència ciutadana i en la participació activa de la ciutadania en els projectes de recerca científica.  El volum aborda el paper de la ciència ciutadana en el context més ampli de la ciència i de la innovació oberta i planteja noves mesures per adaptar-la dins una estratègia de recerca i innovació més responsable. El document destaca també que, com a fenomen global en clara expansió, la ciència ciutadana pot ser un valuós instrument per ajudar la ciutadania a jugar un paper més actiu en el desenvolupament sostenible.  

Projectes i casos d’èxit en projectes de Ciència amb i per a la Societat


Recuperem aquest document publicat recentment que recull nou casos d’èxit en matèria de Ciència amb i per a la Societat (SwafS) del programa Horizon 2020. Editat per la xarxa SiS.net (Network of National Contact Points for Science with and for Society),  el document té per objectiu mostrar la riquesa i varietat dels temes abordats pels projectes SwafS (compromís públic, integritat de la recerca, educació científica, etc.) i destacar el seu impacte en l’enfortiment de la relació entre ciència i societat. La iniciativa també vol remarcar la necessitat de garantir-ne el finançament, donar a conèixer bones pràctiques i fomentar la formació i la cooperació entre els diversos agents que desenvolupen i participen en els projectes SwafS.

Explicar coses al públic general pot ajudar els científics a millorar la seva feina


Recuperem un interessant article que fa referència a un estudi que demostra als investigadors i estudiants de ciències que escriure sobre el seu treball per a una audiència no acadèmica els ajudar a descobrir i replantejar diferents idees de la seva tesi o investigació. I també els ajuda a prendre consciència de la importància i impacte social de la seva feina.

«Dones en la ciència. Tantes contribucions silenciades del patriarcat 'científic'»


L'Associació de Dones Periodistes (ADPC) dedica el seu últim monogràfic Dones Dossier a, més enllà de lamentar l’exclusió flagrant de les dones en la ciència, donar a conèixer científiques que duen a terme diàriament la lluita per sobreposar-se al model imposat. I es pregunta com són les dones que fan ciència; quines possibilitats i entorn laboral tenen; com és la ciència que experimenten; com és el món que avui aborda la ciència, o què ha aportat el feminisme al coneixement científic. El monogràfic també presenta algunes iniciatives de divulgació científica amb perspectiva de gènere.

Arriba a les televisions locals Àmbit B30 sobre investigació, recerca i innovació al territori


Vallès Visió ha iniciat l’emissió del programa setmanal de divulgació Àmbit B30, una sèrie de 13 capítols de 50 minuts de durada on s’inclouen reportatges i entrevistes amb protagonistes de les diferents àrees d’innovació, recerca, innovació, emprenedoria i empresa que conformen l’Associació Àmbit B30.

Ciència i política: l’evidència i l’impacte


La major part dels gestors que apliquen una acció política tenen intenció de millorar les condicions dels beneficiaris; però no és freqüent que es dediqui una partida pressupostària a avaluar si realment s’han assolit els resultats. Segons Daniel Levy, professor de polítiques públiques a la universitat de Harvard, habitualment només s’estudien esforços i recursos esmerçats en el programa. Ara bé, estudis del Banc Mundial detecten una tendència global creixent que, per a prendre decisions i valorar si els programes realitzats han assolit els seus resultats, se n’avaluï l’impacte.

L’avaluació d’impacte forma part d’un programa més ampli que promou polítiques basades en l’evidència; però aquest mètode d’anàlisi canvia el focus: d’estudiar les inversions emprades, passa a analitzar els resultats obtinguts pels beneficiaris. Tant per confirmar si s’assoleixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides 2030, signats pels estats membres el 2015, com per a valorar les accions més locals, aquesta tendència mundial està canviant la manera que es planifiquen les polítiques públiques.

Estudiar els resultats d’un programa no només s’empra per transparència, rendiment de comptes o l’orientació de les accions públiques; sinó que les conclusions dels programes d’avaluació ofereixen la capacitat de prendre millors decisions d’utilització dels recursos i millorar els programes per, si s’escau, redireccionar-los.