Apunts

Els efectes del Brexit sobre la ciència europea


A només six mesos que es faci efectiu el Brexit i el Regne Unit deixi la Unió Europea, la revista Nature analitza en quin estat es troben les negociacions i com aquest ruptura pot afectar a la recerca tant del Regne Unit com de tota la Unió Europea.

Les putes urnes i la teoria de grafs


Daniel Closa, doctor en biologia i investigador a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona parteix d'un dels vídeos que han sortit a la llum on es veu l'actuació de la policia cercant les urnes el dia 1 d'octubre de fa un any, per explicar en el seu blog «Centpeus» que potser, amb un millor domini de les matemàtiques i si s'hi hagués aplicat la teoria de grafs potser s'haguessin trobat les urnes.

Creació del Premi Europeu de Ciència Hipàtia


L’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’Academia Europaea llença la primera edició del Premi Europeu de Ciència Hipàtia. Aquest guardó, que s’inscriu en el programa “Barcelona Ciutat de Ciència” i que compta amb una dotació econòmica de 30.000 euros, té com a principal objectiu contribuir a la visibilitat de la ciència, així com promoure, reforçar i maximitzar a escala europea el valor de la recerca de l’excel·lència i del seu impacte sobre la societat. El termini de presentació de candidatures ja està obert i es tancarà el proper 31 d’octubre.

Mostra el millor en ciència i tecnologia per a joves


YoMo Barcelona (Festival del Mòbil Ciència+tecnologia per a joves) que se celebrarà del 26 febrer a l'1 de març de 2019 a la Farga de L’Hospitalet (Barcelona) busca activitats per motivar joves a seguir la seva educació i formació en les disciplines STEAM i que aportin contingut emocionant i interessant, que convidin a la interacció pràctica i, sobretot, que eduquin els joves. La recepció de propostes finalitzarà el divendres 5 d’octubre.

Nuevos modelos de periodismo científico: hacia la esperanza


La crisis económica avanzó pareja a lo que muchos llamaron la crisis del periodismo. La falta de recursos obligó al cierre de cabeceras, al recorte de salarios y de trabajadores y a la sensación de estar perdiendo un valor nuclear. El periodismo científico no fue ni mucho menos ajeno a ello. Acostumbrado a ocupar un papel lateral, fue de los primeros en acusar el golpe y sus secciones acabaron por ser de las más castigadas.

Pero también, y paralelamente, fueron surgiendo nuevos medios. En general digitales, en general haciendo de la necesidad virtud. Por varias razones hubo muchos que no sobrevivieron. Otros, como Materia, especializados en periodismo científico, se reconvirtieron y acabaron siendo responsables de la sección de ciencia de un medio tradicional como El País. Nacieron fundaciones como Civio, que se mantienen con éxito bajo una estructura colaborativa, o un poco antes la Agencia Sinc, una apuesta pública ya consolidada. Y, en medio de ese paisaje, han aparecido iniciativas como Percientex, que pretende servir como un escaparate de buenas prácticas; de un periodismo científico que, desde una u otra trinchera, desde medios más novedosos o más tradicionales (sea lo que sea que eso signifique) lucha por mostrar que siguen apareciendo ejemplos de calidad. Que la esperanza está fundada.

«De la linotipia al ordenador. Crónica biográfica de 40 años de periodismo»


I fa justament poques setmanes, un referent del periodisme científic a casa nostra com és Vladimir de Semir ha presentat un nou llibre titulat «De la linotipia al ordenador. Crónica biográfica de 40 años de periodismo» on aborda els grans canvis que ha experimentat el món del periodisme des dels anys 70 fins a l’actualitat. El llibre és a la vegada una crònica biogràfica de la seva trajectòria professional com a periodista, polític municipal i professor universitari i també un assaig sobre l’evolució i l’estat del periodisme i la comunicació científica. 

La Nit com a laboratori de proves


Us convidem també a llegir el dossier que l’últim número de la revista Spokes dedica a la Nit dels Investigadors Europeus, una iniciativa finançada per la Comissió Europea  que se celebra des del 2005 a més de 300 ciutats cada últim cap de setmana de setembre. El dossier entrevista a diversos investigadors i investigadores que participen activament en aquest esdeveniment de divulgació científica que congrega a més d'un milió de visitants cada any. Els entrevistats reflexionen sobre les característiques principals de la Nit, els èxits, els aspectes a millorar i la necessitat d'imaginar futures accions innovadores.

Videos i crònica de Naukas Bilbao 2018


El passat cap de setmana, del 13 al 16 de setembre es va celebrar al Palacio Euskalduna una nova edició de Naukas Bilbao amb gran èxit de públic i científics participants. Naukas és un esdeveniment possiblement encara desconegut per al gran públic i per a molts científics però que cada any aconsegueix reunir a més persones que volen gaudir de la ciència i el coneixement. Hi participen els millors divulgadors i divulgadores del país que amb xerrades de 10 minuts de durada que demostren que la ciència, si s’explica de manera interessant i divertida pot a treure a un públic molt ampli.

Turisme per a Gent Curiosa, nova línia per fomentar l'atractiu cultural i científic de les comarques de Barcelona


Des de l’Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona i entre les accions previstes per aquest 2018 Any del Turisme Cultural s’ha decidit impulsar un seguit d’estratègies orientades a posicionar la nostra demarcació com a destinació de turisme cultural als diferents mercats.

Projecte NeuroArt: Potencia la part artística del teu cervell!


NeuroArt és un projecte de divulgació científica adreçat a grups escolars de 1r a 4t d’ESO. Busca que els infants i joves creïn representacions artístiques del sistema nerviós: estructura, funcions i plasticitat; tot aprenent de neurociències. El projecte ha estat organitzat per la Universitat de Barcelona, a través de l’Institut de Neurociències, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la Universitat de Barcelona.

Enguany, hi podran participar 20 centres educatius en total, amb un mínim de 40 i un màxim de 140 alumnes per centre. Només s’acceptarà una inscripció per centre educatiu, tot i que hi poden participar diferents classes i cursos d’un mateix centre. La data límit per inscriure’s és el 28 de setembre del 2018.