Apunts

EL CANVI CLIMÀTIC, ON SOM I CAP ON ANEM . No tot són males notícies.

CATASTROFISME O REALITAT

La realitat es tossuda i contínuament els esdeveniments i les dades s’encarreguen  de mostra-la, de manera que malgrat els esforços d’alguns en negar-ho, el canvi climàtic es perfila com un problema global que ja és present, però que té una clara tendència a empitjorar en un futur no massa llunyà.

Síndromes literàries, una eina d’introspecció en la ment humana


La Madame Bovary de Gustave Flaubert patia una insatisfacció sentimental crònica. L’Anna Karenina de Lev Tolstoi, un ímpetu amorós desmesurat i destructiu. L’Otel·lo de Shakespeare, una gelosia malaltissa. Si alguna cosa tenen en comú aquests personatges icònics de la literatura universal, més enllà de les seves peripècies amoroses, és que han esdevingut models per descriure el comportament humà davant una determinada situació. La caracterització d'aquests personatges ficticis ha servit per delimitar un conjunt de quadres clínics on, la suma de diversos símptomes, defineix un estat patològic. D'aquí la creació de trastorns, símptomes i complexos amb el seu nom.

Moltes d’aquestes alteracions de la salut mental es presenten com a plantejaments intel·lectuals. És a dir, es formulen per descriure determinades conductes o trets psicològics d'una persona i, només en alguns casos, compten amb un rerefons científic suficientment sòlid que permeti consolidar el terme en l’àmbit acadèmic. Per això mateix, la majoria d’aquests trastorns, síndromes i complexos amb base literària compten amb més acceptació en l'esfera social. Així i tot, la creació d'aquestes categories per explicar determinats comportaments de la conducta humana ens permet establir un clar vincle entre literatura i psicologia, dues disciplines aparentment incompatibles que però comparteixen un mateix propòsit: la voluntat d'introspecció en la ment humana.

Arrenca Ciència Ciutadana en Acció, per incorporar els ciutadans en els processos científics


L’Espai Francesca Bonnemaison ha acollit el 4 d’octubre la presentació a les biblioteques de Ciència Ciutadana en Acció, un dels tres projectes d’innovació social, juntament amb Ateneu de Dades i Read-On, que enguany fa realitat el programa BiblioLab, liderat per la Diputació de Barcelona.

El programa BiblioLab proposa “un canvi sistèmic de les biblioteques tot preservant la seva essència, és a dir, el foment de la lectura, la cohesió social i l’accés al coneixement”, ha definit la gerent de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Marta Cano, durant la presentació. Dins d’aquesta voluntat de canviar les maneres de fer de les biblioteques preservant el que són, el BiblioLab ha desenvolupat tres estratègies: un catàleg d’activitats a les biblioteques, un programa de subvencions a les entitats locals que treballen en innovació social i la posada en marxa de tres projectes d’innovació local.

Conveni per a la creació i desenvolupament de l'Observatori de la Ciència Ciutadana a Saragossa


El passat 26 de setembre va tenir lloc l’acte de signatura del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Saragossa i la Fundació Ibercivis per a la posada en marxa i desenvolupament de l’Observatorio de la Ciencia Ciudadana a Saragossa, a les instal·lacions d’Etopia, el Centro de Arte y Tecnología de Zaragoza. L’acte va acollir també una sèrie d’activitats relacionades amb la ciència ciutadana.

El director executiu d’Ibercivis, Francisco Sanz, va presentar la I Convocatòria Ibercivis per a projectes de ciència ciutadana que té per finalitat seleccionar projectes impulsats per la ciutadania per al desenvolupament de projectes de Ciència Ciutadana. La finalitat d’aquest programa és impulsar la investigació ciutadana.

Monogràfic de la revista Nature, «Co-production of research»


La revista Nature acaba de publicar un interessant número especial titulat «Co-production of research» on s'hi analitzen les oportunitats i el reptes al voltant de la recerca efectuada en col·laboració entre científics i altres agents socials. També s'hi presenten projectes concrets i s'hi explica com s'han concebut, finançat, desenvolupat i avaluat. 

Nou Pla estratègic d'educació i voluntariat ambiental als parcs naturals de Catalunya


Es tracta d’un document que recull la planificació estratègica amb visió global sobre educació i voluntariat ambiental als Parcs Naturals per al període 2019-2022, amb l’objectiu de programar accions prioritàries amb una visió conjunta i, millorar i enfortir un dels aspectes clau de la gestió d’un parc. El nou pla preveu una seixentena d'accions i té per objectiu comptar amb una estratègia global, independentment de l'administració gestora.

Neix la Red Estratégica en Matemáticas para impulsar la seva investigación i difusió


Es tracta d’una macroestructura que reuneix a cinc centres d’investigació del País Basc, Catalunya, Madrid i Andalusia i tres xarxes nacionals acadèmiques i de la indústria. A més de potenciar la investigació en matemàtiques, la Xarxa potenciarà les relacions de la disciplina amb la indústria i la societat en general. Un altre objectiu de la xarxa és millorar la percepció d’aquesta ciència en la societat i compta amb un Comité de Divulgació per a difondre l’activitat i els resultats de la investigació matemàtica a Espanya. Segons declara David Martín de Diego, investigador del ICMAT i membre del Comitè Directiu  de la REM, «La matemática es un bien cultural, que debe ser compartido con todos los ciudadanos».

Resum de premsa Setembre 2018



Revalorizar la ciencia

Los científicos deben fortalecer la comprensión y el aprecio de la población por su trabajo y divulgar los avances en la mejora de la calidad de vida de las persones
Mariano Marzo
(El Periódico)
Llegir

Entrevista a Valentina Raffio, periodista especialitzada en ciència, investigadora i escriptora


«El sistema educatiu actual t’obliga a escollir entre ciències i lletres... és absurda aquesta divisió, és impossible viure sense l’una o l’altre. Un plantejament molt intel·lectual s’ha acabat implementant de forma molt preocupant.»

«L’Associació Catalana de Comunicació Científica vol aconseguir connectar la societat amb la cultura científica, prenent la figura d’aquesta espècie de pont entre ambdues.»



Valentina Raffio és una jove periodista, Italiana de naixement i catalana d’adopció, amb interessos en les humanitats i màster en història de la ciència i divulgació científica (UAB-UB). Actualment és Responsable de Relacions Internacionals a l’Associació Catalana de Comunicació Científica, periodista especialitzada en ciència en El Periódico, col·laboradora d’Il·lustraciència  i redactora per a BCN Science Corner. Ha estat periodista en l’Observatori de la Comunicació Científica i investigadora en el Grup de Recerca en Comunicació Científica. Es defineix com periodista, investigadora i escriptora. Especialitzada en els darrers anys en comunicació científica, amb la voluntat de contribuir a apropar la ciència a la societat.

Feminisme i ciència : conflictes, convergències i compatibilitats


La ciència i el feminisme enfronten obstacles similars, provinents tant de la manca de rigor com de la dificultat per respondre a les crítiques externes i incorporar-les de manera raonable. «Mètode» la revista de divulgació científica de Universitat de València publica aquest interessant article sobre el desplegament històric dels projectes científics i feministes que ha fet patent la complexitat de les relacions entre aquestes dues dimensions.