Apunts

Eines per a una ciència paritària


Recentment l’Associació Espanyola de Comunicació Científica (AECC) va comunicar que només participaria en esdeveniments que comptin, com a mínim, amb un 40% de dones. Aquest protocol es durà a terme en cas que hi hagi cinc o més participants. En cas que l’esdeveniment compti només amb tres o quatre persones, hi haurà d’haver, almenys, una dona. L’objectiu d’aquesta iniciativa és reforçar la igualtat de gènere en l’àmbit de la comunicació científica.
 

Es presenta el Pla Barcelona Ciència


Fa tot just una setmana, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va presentar el Pla Barcelona Ciència, que proposa impulsar l'ecosistema d'investigació i innovació de la ciutat per consolidar la ciutat com a capital europea en investigació i innovació amb l'ajuda de la comunitat científica, empresarial, acadèmica i la ciutadania. Amb el nou pla s'incrementa fins als 2,4 milions d'euros el finançament municipal a projectes de recerca i innovació impulsats per centres de la ciutat i l'àrea metropolitana, un 83% més que en l'actualitat.

Horizon Europe (2021-2027)


El futur programa marc de finançament de recerca i innovació, impulsat per la Comissió Europea (CE), es dirà Horizon Europe i té previst invertir 97.900 milions d’euros en R+D+I en el període 2021-2027. La nova iniciativa aglutinarà en un únic programa tot el finançament de les activitats de recerca i innovació de la Unió Europea (UE) amb l’objectiu de fomentar la cooperació entre els equips de recerca de tots els països i les disciplines que són vitals per aconseguir descobriments innovadors.

Inspiraciència 2018 ja té relats guanyadors


El passat 29 de juny es van entregar  els premis del concurs de relats d’inspiració científica Inspiraciència, organitzat pel CSIC a través de la seva delegació a Catalunya. Es van concedir vuit premis i vuit finalistes, en les categories d’adult i juvenil dels quatre idiomes (castellà, català, gallec i euskera), i dos accésits Feynman, convocats aquest any en el marc de la commemoració dels 100 anys del naixement del físic. S’hi van entregar els dos premis del públic, concedits per votació popular a través del web.
 

LES ONADES DE CALOR. Uns fenòmens climàtics que cada cop son més freqüents.

Aquesta primavera que hem deixat enrere, plujosa i fins i tot fresca ha donat peu a molts negacionistes del canvi climàtic a afirmar com deia el Sr.Trump que aquest  és un "conta xines”. Convé però recordar que de la mateixa manera que no podem confondre Temps Atmosfèric amb Clima no podem ignorar la tendència general que ens marquen les dades climatològiques de cents d'anys (escalfament global) amb el fet puntual d’ haver tingut una primavera menys calorosa.

Resum de premsa Juny 2018


Barcelona se postula como capital europea de la ciencia
El Ayuntamiento incrementa la inversión en investigación y elabora un plan con la comunidad científica para posicionarse internacionalment
David Guerrero
(La Vanguardia)
Llegir

Hacia una política basada en la evidencia: de la ciencia al Parlamento


Son dos mundos que apenas parecen tocarse: la ciencia y la política. No mucho más allá, al menos, de las constantes reivindicaciones de la primera tratando de conseguir una mejor financiación por parte de la segunda. Sin embargo, hay una multitud de puentes potenciales entre una y otra, puentes aún por construir y que no tienen tanto que ver con políticas científicas como con el camino inverso, con la ciencia ayudando a hacer mejores políticas y en multitud de ámbitos. Una política que, sin negar las ideologías, trabaje más cercana a la evidencia. Una ciencia que, sin negar su propio funcionamiento, se mezcle con las decisiones en sociedad.
 

Ese es el propósito último de Ciencia en el Parlamento, una iniciativa surgida de un grupo de científicos que pretende mejorar ese diálogo a nivel del Estado español. “Muchos de nosotros hemos estado en el extranjero y veíamos cómo funcionaba en otros países”, comenta Andreu Climent, investigador postdoctoral en el Hospital Gregorio Marañón y uno de los principales impulsores del proyecto. “Es obvio que tenemos un problema de política científica, pero también en el modo en que empleamos la ciencia en la sociedad. Y ese problema muchas veces está en los propios científicos, porque nos cuesta salir de nuestra zona de confort, de nuestros propios laboratorios”.

'Evidence synthesis' un programa de la Royal Society per una política basada en l'evidència


Aquest programa conjunt de la Royal Society i de la Academy of Medical Sciences explica com elaborar informes de síntesi rigorosos, concisos i imparcials per informar els debats i les decisions sobre qüestions específiques. Segons els responsables del projecte 'Evidence synthesis', uns bons informes de síntesi amb evidències procedents de diverses fonts i disciplines per informar els debats i les decisions sobre qüestions específiques és una de les contribucions més valuoses que la comunitat científica por aportar als polítics.

Dossier d'articles «Scientific advice to governments»


I qui vulgui ampliar coneixements sobre l’assessorament científic als governs, pot consultar un complet dossier publicat per «Palgrave Communications amb un vintena d’articles publicats entre 2016 i 2018 sobre qüestions teòriques, pràctiques i polítiques relatives a l’assessorament científic, sorgides de les conclusions de la conferència celebrada a Auckland l’agost de 2014 que va donar lloc a la creació del International Network for Government Science Advice (INGSA).

Als consellers de Cultura i d’Ensenyament


Aquest cap de setmana passat el divulgador científic Xavier Duran va publicar al diari Ara l’article «Als consellers de Cultura i d’Ensenyament» on insta a la consellera de Cultura, Laura Borràs, i al conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, a promoure la cultura científica des de les seves conselleries.