Apunts

CANVI CLIMÀTIC, CONTAMINACIÓ, SALUT. Un trinomi estrictament relacionat.

Cada cop, hi ha, més evidencies i dades medico-científiques què relacionen directament: canvi climàtic, contaminació atmosfèrica i salut pública.

L’Organització Mundial de la Salut, no sols reconeix aquesta relació sinó que està treballant activament per difondre aquest missatge i demana més contundència i compromís en la lluita  contra el canvi climàtic que tal vegada és també la lluita contra la contaminació i a favor de la salut.

Coneixement compartit i polítiques locals


Qualsevol política pública es basa en una teoria més o menys explícita sobre l’existència d’unes necessitats que cal atendre, i sobre la forma com es distribueixen els recursos disponibles per a realitzar les accions que han de produir els resultats buscats. La defensa de la salut dels ciutadans o el desenvolupament d’un entorn respectuós amb el medi ambient exigeix la informació científica i tècnica més recent. Els científics produeixen proves, que els polítics utilitzen per prendre decisions. A canvi, els responsables polítics proporcionen als científics requisits d'evidència i recursos per a la recerca. Científics i polítics necessiten treballar junts.

En el punt crucial en què som, especialment en els ajuntaments, hi apareix el tercer actor: els ciutadans. El nou urbanisme ja no busca solucionar com es fa la ciutat, sinó quina ciutat volem. La política local, doncs, ofereix les oportunitats òptimes per a la intervenció de l’organització veïnal en la planificació urbanística amb l’objectiu de millorar les condicions de vida i l’equitat territorial. Així doncs i cada cop més, en la presa de decisions relatives a l’aspecte i els usos de les ciutats s’acosten tres mons: gestió, recerca i ciutadania. Com en un triangle. Aquesta visió inclusiva compromet tots tres actors a comprendre com és el coneixement científic, com es poden planificar les accions polítiques i quines són les necessitats dels ciutadans. El coneixement compartit entre tots tres ha proposat solucions en àmbits com la mobilitat a diferents ciutats i la reducció de desigualtats entre els barris de Barcelona.

Polítiques municipals verdes i desigualtat social


L'informe «Municipal policy trends and strategies for greening in Europe, Canada and United States (1990-2016)» examina les trajectòries de política ecològica urbana de 50 ciutats d’Europa, Canadà i els EUA durant els últims 25 anys. L’estudi identifica les principals tendències i estratègies utilitzades i classifica les ciutats a partir de criteris clau com posar l’accent en la salut o en l’accés equitatiu.

L’edició genètica davant la societat, l'Informe Quiral 2017


Els últims dos anys els mitjans de comunicació han mostrat molt d'interès per l'edició genètica i pel seu ús en éssers humans. En poc temps ens hem acostumat a sentir parlar dels grans èxits de la investigació i del gran potencial d'aquesta tecnologia. Aquesta setmana s'ha presentat l'informe Quiral 2017 que analitza quina informació s'ha transmès a la societat respecte a l'edició genètica.

Quines són les editorials acadèmiques més prestigioses a l’estat espanyol?


Si voleu saber quines són les editorials acadèmiques més prestigioses segons l’opinió de més de 600 representants de la comunitat científica podeu consultar l’«Estudio cualitativo de las Editoriales Académicas: la percepción de la comunidad científica española» del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i que identifica avalua les editorials espanyoles que publiquen llibres acadèmics en funció del seu perfil, qualitat i característiques.

Vídeo del concurs 'Presenta la teva tesi en 4 minuts'


Els concursos de presentació de tesis doctorals en 4 minuts és un format de divulgació científica que s’està estenent ràpidament entre moltes universitats. Aquest tipus de concursos tenen per objectiu plantejar als estudiants de doctorat, de qualsevol disciplina científica, el repte d’explicar oralment la seva recerca durant un temps màxim de 4 minuts en un llenguatge senzill i fàcilment comprensible per un públic general. Recentment diverses universitats catalanes han celebrat els seus concursos per triar el guanyador o guanyadora per participar al concurs ‘Tesis en 4 minuts’ de la Fundació Catalana per a la Recerca (FCRi).

Convocat el XXIV Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General»


La Universitat de València i l'Ajuntament d'Alzira han convocat el XXIV Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General» en col·laboració amb Edicions Bromera. El guardó té la finalitat d'estimular la creació i la difusió d'obres que, amb un llenguatge entenedor, posen a l'abast del públic general, i dels estudiants preuniversitaris en particular, els avanços científics i tecnològics i també la divulgació de les diverses branques del coneixement. El termini de presentació d'originals clou el 10 de setembre de 2018 i el premi és de 12.000€.

Concurs de cartells Setmana de la Ciència 2018


La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) torna a convocar el concurs de cartells de la Setmana de la Ciència (SC). L'obra guanyadora serà la imatge de l'SC18 i serà premiada amb 1000€. El termini màxim de presentació finalitza el proper 12 de setembre.

Pedro Duque: «Conocer mejor la ciencia mejoraría muchísimo la vida cotidiana de las personas»


«Echo de menos que se conozca mejor la ciencia. Que se entienda la ciencia, su funcionamiento. La gente tendría que entender mejor cómo funciona todo este proceso por el cual medimos, estudiamos, pensamos, volvemos a medir y al final obtenemos un resultado a través de eso que llamamos la ciencia. Este proceso, que es bastante sencillo, es sin embargo muy desconocido. Y si se entendiera mejor provocaría cambios inmediatos: no compraríamos tantas estupideces para la salud que solo cuestan dinero y que realmente no ayudan en nada, no se comprarían productos que dicen que quitan el colesterol y resulta que es mentira. Conocer mejor la ciencia mejoraría muchísimo la vida cotidiana de las personas, de hecho. Solo interesándose por cómo decidimos que ciertas cosas son verdad y otras no, y que eso es algo que no depende de la opinión. Pero mucha gente cree que existe la opinión en la ciencia. Que existe una opinión y que existe otra, y que ahí acaba todo. Y eso es una tontería. Contrastadas con los datos, esa multitud de opiniones se convierte en lo que llamamos ley científica, que ya no está sujeta a la opinión. Creo que eso no se entiende bien, y creo que deberíamos esforzarnos por conseguir que se entienda.»

L’expertesa i l’evidència científica estan en crisi?


Qui són els 'experts' en les societats contemporànies? On resideix la seva expertesa? Què els fa dignes de la nostra confiança? Per què és tan complicat desenvolupar debats públics amb dades i evidències científicament contrastades? S’està produint últimament una pèrdua de confiança en la ciència i en altres formes d’expertesa?. ALLEA, la Federació Europea d’Acadèmies de Ciències i Humanitats, acaba de publicar aquest document de reflexió sobre la relació actual entre veritat, confiança i expertesa i sobre com millorar els mecanismes de transmissió de coneixements vàlids i científicament contrastats a la societat.