Apunts

Pla Clima 2018-2030 de la ciutat de Barcelona


L’article del Jesús Méndez que acabem de llegir fa referència a algunes de les accions que les ciutats poden fer per lluitar contra la contaminació. Com a exemple de visió estratègica a nivell local, recuperem el Pla Clima (2018-2030) de la ciutat de Barcelona per fer front al canvi climàtic i que es va presentar el passat 24 d'abril, fa només dues setmanes. El Pla Clima és un programa estratègic que neix de la necessitat de lluitar i adaptar-nos al canvi climàtic i que beu del Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat (2012-2022) i del Compromís de Barcelona pel Clima, pacte previ entre entitats de la Xarxa Barcelona+Sostenible i l’Ajuntament que estableix dos objectius de gran importància de cara al 2030: reduir un 40% el nivell d’emissions de CO2 equivalent per càpita respecte el 2005 i incrementar el verd urbà 1m2 per cada habitant. 

Neix l’Observatori Ambiental de Catalunya


El Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) ha posat en marxa l’Observatori Ambiental, un nou projecte que neix amb la vocació d’esdevenir un recurs de referència per donar a conèixer l’estat del medi ambient a Catalunya i posar en valor el coneixement que es genera en aquest àmbit. L’objectiu de l’Observatori és agrupar i generar informació de valor per posar-la a disposició de la ciutadania, el teixit empresarial, les administracions i totes les organitzacions interessades en els temes ambientals per tal de millorar el seu coneixement i la seva difusió amb solvència i rigor científic.

L'espai televisiu «Sense ficció» dedica una nit a l'Alzheimer


El passat dimarts 8 de maig el programa de TV3 «Sense ficció» va estrenar dos documentals molt recomanables que aprofundeixen en la malaltia de l’Alzheimer. El primer, La música és vida, mostra l'esclat d'emocions i sentiments que surt de la barreja d'un grup d'adolescents, un grup de pacients d'Alzheimer i la música. Al segon, Un monstre al cap (Monster in the mind), la periodista mèdica Jean Carper, amb una llarga carrera a la CNN i a la premsa escrita, i que passats els vuitanta anys, descobreix que és portadora d'un gen que la predisposa a patir la malaltia d'Alzheimer. En aquest documental, la periodista mostra com es proposa conèixer a fons aquest trastorn consultant els especialistes capdavanters d'arreu del món. El que descobreix trenca amb tot el que creiem comunament sobre l'Alzheimer.

European Open Science Cloud


Es publica l’informe final de l’estudi «The European open science cloud governance model: towards a new European decision making modelling to support research and innovation» que intenta articular les bases cap a un model de governança dinàmica per a l’European Open Science Cloud (EOSC), la iniciativa de la Comissió Europea que té com a objectiu dotar a Europa d’una economia competitiva de dades i coneixement per donar suport a la Ciència Oberta. La finalitat és que els investigadors puguin processar la gran quantitat de dades científiques generades per la recerca i compartir els seus resultats amb la comunitat científica i amb el conjunt de la societat, afavorint així l’accés al coneixement i a la innovació.

Portal de la Recerca de Catalunya (PRC)


A casa nostra, des del 2016 el Portal de la Recerca de Catalunya recull, mostra i difon des d’un lloc únic l’activitat investigadora que es du a terme a Catalunya, facilitant l’accés obert a la producció científica. S’hi poden trobar articles, llibres (sencers o capítols), tesis, grups i projectes de recerca dels investigadors que disposen d’identificador ORCID.

Convocatòria de ponències per a la 22a Trobada de l'Anella Científica


S'obre el termini per a la presentació de propostes de ponències per a la 22a Trobada de l'Anella Científica (TAC). La TAC'18 tindrà lloc el 21 de juny al MACBA, amb el lema ‘25 anys d'Anella Científica: reptes de present i preguntes de futur’. El termini de presentació de ponències per a aquesta trobada finalitza el 21 de maig.

La comunitat científica i els mitjans de comunicació


Per què els científics i les científiques haurien de difondre la ciència? Quines estratègies adoptar per esdevenir un comunicador actiu? Com enfocar el contacte amb els periodistes? Com preparar una entrevista? Quin ha de ser el paper del científic en una notícia, en un reportatge o en un article d’opinió? Què cal tenir en compte quan es participa en un programa de ràdio o de televisió? Es pot revisar i corregir la feina del periodista? Aquestes i moltes altres qüestions s’hi aborden en aquesta guia elaborada per la Unitat de Cultura Científica (UCC+i) de la Universidad Complutense de Madrid.

La cultura científica de la ciutadania


Els historiadors de la ciència concorden que l’interès massiu del públic cap als afers de ciència i tecnologia va començar durant i després de la segona guerra mundial, quan les incursions aèries i la seva detecció per radars van canviar el progrés –si es pot dir així– de les guerres. Una dècada més tard l’interès es va adreçar cap a l’astronàutica, quan el llançament de l’Spútnik pels soviètics va fer prometre Kennedy –per recuperar l’orgull ferit ianqui– que els Estats Units arribarien a trepitjar la Lluna, cosa que es va culminar en el viatge de l’Apollo 11.

Al mateix temps, la comercialització dels antibiòtics, que permetien guarir-se de malalties abans mortals; i dels pesticides, que aniquilaven les odiades plagues que minvaven els conreus, també acaparava l’interès de quefers relacionats amb la química i la farmacologia. La publicació, el 1962, del llibre «Primavera silenciosa» va ser una alerta i el despertar del moviment ecologista. La biòloga Rachel Carson advertia dels efectes perjudicials dels pesticides, especialment en els ocells –que en desaparèixer no se sentia el seu cant– i de la ocultació d’aquestes dades per part de la indústria química.

En la dècada dels setantes va ser la recerca del càncer, que omplia els diaris, i, en la dècada dels noranta, la genòmica, un coneixement relacionat que s’havia desenvolupat pels avenços en les tècniques de laboratori i de computació. En l’actualitat, cap dels casos anteriors no ha perdut interès, i s’hi han afegit el canvi climàtic i el coneixement del nostre cervell. Qui més qui menys, tenim noció. Però, en paraules d’Isaac Asimov, «L'aspecte més trist de la vida en aquest precís moment és que la ciència reuneix el coneixement més ràpid del que la societat reuneix la saviesa».

Estudis i indicadors sobre percepció social de la ciència


La Cristina Junyent ja en menciona alguns en el seu article sobre cultura científica de la ciutadania, però a continuació recopilem alguns dels principals estudis i informes amb dades i indicadors de percepció social de la ciència, tant a escala estatal com europea i internacional. En conjunt, ofereixen informació sobre l’interès de la ciutadania per la ciència i la tecnologia; la imatge que té el públic general de la ciència i dels seus professionals; el grau d’alfabetització científica i tecnològica de la població i si hi ha recolzament ciutadà cap a la recerca científica.

From Citizen to Civic Science


«Civic science is not merely about scientists seeking dialogue with the public. It is not just about creating regulatory processes with as much public input as possible. A culture of civic science requires both of these—and much more. It requires contributions from the academic community, from organizations that have made it their mission to enable a better dialogue between science and society, from patient groups and other affected stakeholders, from religious groups, from diverse populations, and from policy leaders. It requires a difficult, broad-based negotiation of moral, financial, and other societal trade-offs alongside a collective investigation of scientific potential. And to succeed, a culture of civic science requires investments from philanthropic organizations to seed and sustain work with inclusive engagement across sectors and communities.»