Apunts

Ciència i política: l’evidència i l’impacte


La major part dels gestors que apliquen una acció política tenen intenció de millorar les condicions dels beneficiaris; però no és freqüent que es dediqui una partida pressupostària a avaluar si realment s’han assolit els resultats. Segons Daniel Levy, professor de polítiques públiques a la universitat de Harvard, habitualment només s’estudien esforços i recursos esmerçats en el programa. Ara bé, estudis del Banc Mundial detecten una tendència global creixent que, per a prendre decisions i valorar si els programes realitzats han assolit els seus resultats, se n’avaluï l’impacte.

L’avaluació d’impacte forma part d’un programa més ampli que promou polítiques basades en l’evidència; però aquest mètode d’anàlisi canvia el focus: d’estudiar les inversions emprades, passa a analitzar els resultats obtinguts pels beneficiaris. Tant per confirmar si s’assoleixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides 2030, signats pels estats membres el 2015, com per a valorar les accions més locals, aquesta tendència mundial està canviant la manera que es planifiquen les polítiques públiques.

Estudiar els resultats d’un programa no només s’empra per transparència, rendiment de comptes o l’orientació de les accions públiques; sinó que les conclusions dels programes d’avaluació ofereixen la capacitat de prendre millors decisions d’utilització dels recursos i millorar els programes per, si s’escau, redireccionar-los.

Polítiques d’innovació en governs locals


La Cristina Junyent fa referencia en el seu text a l’article de Marçal Farré «Els governs locals: de la innovació a les polítiques informades en l’evidència» que forma part del monogràfic «Polítiques d’innovació en governs locals» publicat a la revista Àmbits de Política i Societat que publica el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. Us convidem a llegir també aquest monogràfic explora la capacitat d’innovació dels governs locals per fer front als nous reptes, tant locals com globals.

El laboratoris ciutadans en els nous ecosistemes d'innovació


Us convidem també a llegir un text de Artur Serra, director de l'i2cat Foundation i vicepresident de l'European Network of Living Labs (ENoLL) on analitza cap a on s’han de dirigir les institucions de participació científica de cara a esdevenir veritables laboratoris vius i espais amb un paper actiu en la democratització d’internet i de les tecnologies digitals i en el nou model d’innovació i ciència oberta. L'autor parteix de l'exemple concret del Citilab de Cornellà i opina també sobre la necessitat d'afegir un quart pilar (la societat civil i la ciutadania) a l'anomenat model de la Triple Hèlix de la innovació (institucions acadèmiques, corporacions privades i governs).

Ciència inclusiva per a tots els públics


PDICIENCIA és un projecte de divulgació científica que apropa la cultura i el coneixement científic a la ciutadania des d'una perspectiva inclusiva, a través d'un programa audiovisual i de l'art, l'humor, les xarxes socials i les TIC com a eines de comunicació. L'equip està integrat per un grup paritari de persones de capacitats intel·lectuals i físiques diverses que treballen en un ambient d'integració i inclusió on es fomenten i recolzen les seves capacitats.

Convocatòria oberta Premi Internacional a la Innovació Cultural


El Premi Internacional a la Innovació Cultural és un certamen temàtic biennal organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb l’objectiu d’estimular projectes que explorin possibles escenaris culturals dels pròxims anys. El tema corresponent a la tercera edició del Premi (2018-2019) és Internet. 

Què es pot fer, des de la cultura, per una Internet més lliure, igualitària i oberta? Aquesta edició del Premi està oberta a projectes culturals innovadors que proposin actuacions en àmbits com l’accessibilitat i la representació, la seguretat i la privacitat, la tecnopolítica i la transformació social, l’impacte ecològic, l’ètica i l’alfabetització digital, o en qualsevol altre tema clau que contribueixi a l’apoderament de la ciutadania i a la millora de la xarxa.

Nova edició de l'iFest, esdeveniment de joves, tecnologia i ciència


Tret de sortida a una nova edició de l’iFest, esdeveniment que s’ha concebut com una gran festa de la innovació, la ciència i la tecnologia, dirigida a aquells qui representen el futur del país: estudiants d’últims anys de batxillerat, FP, graus universitaris, màsters i doctorats. Crea un equip, inscriu-te, tria dels reptes, desenvolupa el teu prototip i presenta la teva demo a l'iFEST2019.

Wildlife Photographer of the Year 2018


Ja podeu veure les fotografies guanyadores d’aquest certamen fotogràfic que organitza cada any el Museo d’Història Natural de Londres amb la voluntat de mostrar la natura en el seu estat més pur i conscienciar sobre la importància de la conservació del nostre entorn natural.
 

L’evolució del potencial transformador de la cultura científica


L’objectiu de qualsevol administració és cuidar dels ciutadans, créixer i, dins el possible, ésser cada dia més rics. Però la riquesa més gran no es mesura en euros. La principal via de progrés social és el coneixement; per això des de institucions occidentals nacionals i supranacionals des de fa dècades s’ha considerat necessari establir línies polítiques per a estimular el creixement econòmic, la cohesió social i el desenvolupament basat en la recerca. Hores d’ara, bona part de les entitats i administracions públiques –des de les locals fins a les supranacionals– i privades treballen segueixen i evolucionen dins la filosofia consensuada en el marc internacional per a la transmissió de coneixement.

Bàsicament, en ciència i tecnologia hi ha tres models que relacionen experts i públic. El primer és el model de difusió –sovint anomenat model de dèficit–, el model de diàleg i el model de participació. Els tres models, reflex d’una evolució en què cada cop la intervenció de la ciutadania és superior, coexisteixen sense excloure’s i proposant fórmules híbrides. El diàleg i la participació ciutadana, per tant, han esdevingut una part crucial de la comunicació científica i tecnològica, que es basa en el compromís i l'experiència del públic, que s’ha anat ampliant amb la inclusió, per descomptat femenina, sinó també dels altres col·lectius que configuren una societat polièdrica i rica com és la nostra.

«Manual de Frascati» per a la medició de les activitats científiques, tecnològiques i d'innovació


La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) acaba de traduir i publicar l’última edició del Manual de Frascati, un estàndard internacional per a la recopilació i presentació d’estadístiques comparables sobre els recursos econòmics i humans destinats a la investigació i el desenvolupament experimental.

La guia proporciona els principis i consells pràctics bàsics sobre com abastar el panorama de la investigació i el desenvolupament cada vegada més complex en les economies actuals i els elements distintius dels diferents sectors. Aquesta última edició presenta moltes novetats i presta especial atenció al creixent procés de globalització de la I+D, així com a la creixent varietat d’acords mitjançant els quals es finança i es posa en pràctica la I+D dins i a través de les fronteres sectorials.

La Universitat Pompeu Fabra aposta pel Planetary Wellbeing


Els estudis més recents sobre l’evolució del canvi climàtic i la degradació dels recursos mediambientals ens mostren que ens trobem davant d’una situació d’emergència global, en què calen accions transformadores de naturalesa diversa. En aquest sentit, la UPF ha presentat un ambiciós programa internacional de generació i transmissió de nou coneixement al voltant del concepte de Benestar Planetari.

L’objectiu de la universitat és focalitzar les seves energies a donar resposta a aquesta situació que planteja reptes als diversos àmbits del coneixement i l’ensenyament: des del de la salut, la biologia, la política, l’economia, les humanitats, l’enginyeria, el dret o la comunicació.