Recerca

Recerca als instituts, una eina per fomentar vocacions


"Estem investigant si seria possible viure a Mart". Aquesta és la premissa o, millor dit, la pregunta d'investigació que es van plantejar l'Adrián Reyes Delgado i l'Adrià Aguilera Sarrià, dos joves de setze anys de l'Institut Thos i Codina de Mataró. "Per esbrinar-ho, ens hem plantejat simular una biosfera amb tots els elements que consideraríem necessaris per a la vida i analitzar si l'ecosistema que en resulta és sostenible per si sol".

En el cas d'aquests joves, la tasca d'investigació es canalitza dins de l’anomenat Projecte de recerca: un treball d'investigació obligatori per a tots els alumnes de quart curs de l’ESO o, en la seva modalitat més avançada, per als alumnes de Batxillerat de Catalunya. "Fa tot just una setmana que hem enllestit la biosfera. Hi hem inclòs aigua de mar, sorra, una gamba, una cloïssa, un cranc i un grapat d'algues. L’idea és crear un ecosistema sostenible, com el que s’està plantejant de cara a una futura colonització a Mart ", expliquen els joves.

Tant l’Adrián com l’Adrià es confessen apassionats del món de l’espai. Per això, quan se’ls va plantejar l’oportunitat d’investigar sobre qualsevol tema del seu interès, no van deixar passar l’oportunitat. Els joves expliquen que el seu treball, com tots els projectes d’investigació, va començar per una extensa recerca sobre el que s’havia fet fins al moment. Projectes, iniciatives i teories recollides, analitzades i estudiades per entendre cap a on anava el futur de l’exploració espacial. Després de l’elaboració del marc teòric, el plantejament de preguntes és el que va portar a aquests dos alumnes a seguir investigant i crear la seva pròpia recerca.

Incubadores al campus, les empreses científiques i tecnològiques del futur


Les start-ups científiques del futur neixen, en gran part, entre les parets de la universitat. Per això mateix, cada vegada són més els centres educatius que creen programes per fomentar la investigació, el desenvolupament i la innovació entre els seus alumnes. D'aquest esperit neixen les conegudes com a incubadores: un recurs per a fomentar la creació de nous projectes científics, tècnics i empresarials més enllà de les aules.

Quan es parla d’innovació, recerca i desenvolupament, el nom de Barcelona es posiciona com un dels primers referents del sector. Però més enllà dels llindars de la ciutat comtal, l’àrea metropolitana que la rodeja també esdevé un entorn ideal per desenvolupar aquestes iniciatives. Exemple d’això, els dos grans pols d’innovació empresarial que rodegen la metròpolis: 30 km cap al nord, les instal·lacions del Tecnocampus de Mataró; 20 km cap al sud, el Business Incubation Center de l’Agència Espacial Europea a Castelldefels. Ambdós, grans referents de com el desenvolupament científic pot ser canalitzat cap a grans iniciatives d’alt impacte social. 

Coneixement compartit i polítiques locals


Qualsevol política pública es basa en una teoria més o menys explícita sobre l’existència d’unes necessitats que cal atendre, i sobre la forma com es distribueixen els recursos disponibles per a realitzar les accions que han de produir els resultats buscats. La defensa de la salut dels ciutadans o el desenvolupament d’un entorn respectuós amb el medi ambient exigeix la informació científica i tècnica més recent. Els científics produeixen proves, que els polítics utilitzen per prendre decisions. A canvi, els responsables polítics proporcionen als científics requisits d'evidència i recursos per a la recerca. Científics i polítics necessiten treballar junts.

En el punt crucial en què som, especialment en els ajuntaments, hi apareix el tercer actor: els ciutadans. El nou urbanisme ja no busca solucionar com es fa la ciutat, sinó quina ciutat volem. La política local, doncs, ofereix les oportunitats òptimes per a la intervenció de l’organització veïnal en la planificació urbanística amb l’objectiu de millorar les condicions de vida i l’equitat territorial. Així doncs i cada cop més, en la presa de decisions relatives a l’aspecte i els usos de les ciutats s’acosten tres mons: gestió, recerca i ciutadania. Com en un triangle. Aquesta visió inclusiva compromet tots tres actors a comprendre com és el coneixement científic, com es poden planificar les accions polítiques i quines són les necessitats dels ciutadans. El coneixement compartit entre tots tres ha proposat solucions en àmbits com la mobilitat a diferents ciutats i la reducció de desigualtats entre els barris de Barcelona.

Investigació, innovació i divulgació


Divulgar per assegurar la pervivència del coneixement
 

Narra la llegenda que entre les parets de la biblioteca d'Alexandria es concentrava tot el saber de la humanitat. Cap a principis del segle III aC., s'estima que aquest centre cultural de l'antiguitat comptava amb un total de 900.000 manuscrits arribats de tot el món. Tot el que mereixia ser conegut, estudiat o analitzat, tenia un lloc entre lleixes de la biblioteca més prestigiosa del món antic. Innumerables savis acudien a la ciutat egípcia per entrar en contacte amb aquestes fonts de coneixement. Aleshores, Alexandria representava un dels epicentres intel·lectuals més importants de l'antiguitat. Tanmateix, el mite de la gran biblioteca universal va arribar a la seva fi uns segles després del seu apogeu. Un gran incendi, atribuït popularment a Juli Cèsar, va destruir gran part del patrimoni intel·lectual de la ciutat egípcia. Segons algunes estimacions, es podrien haver perdut fins a 400.000 volums després d'una sèrie de catastròfiques dissorts ocasionades per l’incendi.
 

Aleshores, la pèrdua de llibres va equivaldre a una incommensurable pèrdua de coneixement. El contingut dels manuscrits es va perdre entre les flames i el fum. Ningú, més enllà dels savis, s'havia preocupat per entendre què deien aquelles obres enigmàtiques arribades de qualsevol racó del món. Ningú, més enllà dels experts, s'havia interessat per entendre el nou coneixement albergat entre les parets de la gran biblioteca universal. Paradoxalment, el centre cultural d’Alexandria havia reclòs, mantingut i deixat morir una gran font de saviesa. La llegenda de la biblioteca universal ha perviscut fins als nostres dies, en part, com a moralina. L'apogeu i decadència d'aquest centre cultural representa la demostració perfecta de perquè, més enllà de la investigació, cal fomentar projectes de divulgació: per assegurar la supervivència del coneixement.

Premis IND+I Science als millors assajos de recerca en indústria, innovació i l’agenda de les ciutats sostenibles


Els Premis, dotats amb 1.500€ cadascun, són iniciativa de l’IND+I Science, la trobada anual de referència d’innovació i indústria a Viladecans, i de l’Institute for Innovation and Public Purpose (IIPP) de la University College London, en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

La plataforma IND+I Science va néixer per activar la generació i la divulgació ordenada de coneixement científic en l’àmbit de la innovació, la indústria i l’agenda de les ciutats sostenibles en coordinació amb les universitats catalanes i, per l’altra banda, fer-lo útil per a les persones responsables de les polítiques públiques en aquests àmbits. Aquests premis són la primera iniciativa de l’IND+I Science.