Literatura

Síndromes literàries, una eina d’introspecció en la ment humana


La Madame Bovary de Gustave Flaubert patia una insatisfacció sentimental crònica. L’Anna Karenina de Lev Tolstoi, un ímpetu amorós desmesurat i destructiu. L’Otel·lo de Shakespeare, una gelosia malaltissa. Si alguna cosa tenen en comú aquests personatges icònics de la literatura universal, més enllà de les seves peripècies amoroses, és que han esdevingut models per descriure el comportament humà davant una determinada situació. La caracterització d'aquests personatges ficticis ha servit per delimitar un conjunt de quadres clínics on, la suma de diversos símptomes, defineix un estat patològic. D'aquí la creació de trastorns, símptomes i complexos amb el seu nom.

Moltes d’aquestes alteracions de la salut mental es presenten com a plantejaments intel·lectuals. És a dir, es formulen per descriure determinades conductes o trets psicològics d'una persona i, només en alguns casos, compten amb un rerefons científic suficientment sòlid que permeti consolidar el terme en l’àmbit acadèmic. Per això mateix, la majoria d’aquests trastorns, síndromes i complexos amb base literària compten amb més acceptació en l'esfera social. Així i tot, la creació d'aquestes categories per explicar determinats comportaments de la conducta humana ens permet establir un clar vincle entre literatura i psicologia, dues disciplines aparentment incompatibles que però comparteixen un mateix propòsit: la voluntat d'introspecció en la ment humana.

Narrar la salut


En els darrers anys ha crescut l’interès per la utilització de la literatura en el context mèdic amb diferents objectius. En primer lloc, fer-ne ús com a instrument pedagògic en estudiants de medicina ha permès millorar competències professionals necessàries però difícils d’assolir en la formació biologista tradicional. En segon lloc, les narracions dels pacients han esdevingut un element de gran interès per comprendre la vivència de les malalties. Finalment, es va reconeixent la utilitat de les obres literàries com a instrument adjuvant en la millora de la qualitat de vida dels pacients. En conclusió, la literatura constitueix un element de gran interès formatiu i pot millorar la relació amb els pacients perquè permet comprendre millor els aspectes emocionals de la seva malaltia.

Concurs de ficció climàtica d'inspiració fotònica i premi musical


Últims dies per participar a La Llum a les Ones del Canvi, el concurs de ciència ficció climàtica impulsat des de l’ICFO per a estudiants d’ESO, Batxillerat i cicles formatius, i major de 18 anys. L’objectiu del concurs és celebrar la ciència ficció com a gènere on la ciència inspira i ofereix temes i arguments a la literatura, i la literatura socialitza i contextualitza, amb totes les seves eines, l’activitat científica. La data límit per a la presentació de relats que en un principi era el 23 d’abril, s’ha ampliat fins al 30 d’abril.

La ciència ficció influeix en els avenços cientítics reals?


Per aprofundir en la influencia de la ciència ficció en els avenços científics reals, ens fem ressò d’un estudi publicat fa tot just un mes i que analitza com els investigadors que treballen en la interacció entre humans i ordinadors fan servir les obres de ciència ficció (novel·les, pel·lícules,...) en els seus projectes. Les conclusions de la investigació confirmen no només que la ciència ficció juga un paper important en aquest tipus d’investigacions, sinó que el seu impacte és cada vegada més gran.

Un Sant Jordi de ciència


Fem una petita selecció de les novetats publicades aquests últims mesos en matèria de divulgació científica general. El recull mostra diferents maneres d’explicar la ciència al gran públic i d’abordar les qüestions científiques, tecnològiques i ètiques més actuals. Hi trobareu des d'assaig acadèmic sobre història de la ciència fins a llibres de divulgació científica de youtubers d’èxit que, sense renunciar al rigor científic, volen divertir i entretenir. I trobareu també novel·les, obres que des de la ficció, fan també bona divulgació científica.