Política científica

Ciència i política: l’evidència i l’impacte


La major part dels gestors que apliquen una acció política tenen intenció de millorar les condicions dels beneficiaris; però no és freqüent que es dediqui una partida pressupostària a avaluar si realment s’han assolit els resultats. Segons Daniel Levy, professor de polítiques públiques a la universitat de Harvard, habitualment només s’estudien esforços i recursos esmerçats en el programa. Ara bé, estudis del Banc Mundial detecten una tendència global creixent que, per a prendre decisions i valorar si els programes realitzats han assolit els seus resultats, se n’avaluï l’impacte.

L’avaluació d’impacte forma part d’un programa més ampli que promou polítiques basades en l’evidència; però aquest mètode d’anàlisi canvia el focus: d’estudiar les inversions emprades, passa a analitzar els resultats obtinguts pels beneficiaris. Tant per confirmar si s’assoleixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides 2030, signats pels estats membres el 2015, com per a valorar les accions més locals, aquesta tendència mundial està canviant la manera que es planifiquen les polítiques públiques.

Estudiar els resultats d’un programa no només s’empra per transparència, rendiment de comptes o l’orientació de les accions públiques; sinó que les conclusions dels programes d’avaluació ofereixen la capacitat de prendre millors decisions d’utilització dels recursos i millorar els programes per, si s’escau, redireccionar-los.

Ciutats i territoris que fan florir la ciència


L’illa de Roosevelt, a Nova York, és el més gran experiment de transformació d’una ciutat en un pol global d’investigació científica. Els motors de la ciutat han sigut des de sempre les finances, la construcció, els serveis, però no la ciència. Al contrari de Boston, Nova York no té cap de les universitats més famoses dels Estats Units. Comparat amb Silicon Valley, està a anys llum en quant a innovació.

Fa una dècada, l’alcalde Michael Bloomberg es va plantejar donar-li la volta a aquesta situació. Per raons històriques, Nova York té més competències que la majoria de les ciutats del país; té un termini municipal molt gran; i té molts diners. L’administració va destinar el sol de l’Illa de Roosevelt a la creació d’un pol de recerca i innovació.

Per a qui volgués fer-ne aquell ús, hi ha un bon tros de terra a baix preu al costat de Manhattan. Al cap de poc, la Universitat de Cornell i l’israelià Technion van comprometre’s a construir-hi un campus i Google va expressar el seu interès en obrir-hi una seu.

L’èxit o el fracàs d’aquest experiment urbanístic es coneixerà només d’aquí uns anys. Tanmateix, el projecte resumeix bona part de les accions que les administracions locals poden fer per fer florir la ciència al seu territori: accions que tenen a veure amb l’urbanisme, els usos del sol, la creació d’infraestructures, l’atracció de talent, etcètera.

Informe ‘Science, research and innovation performance of the EU 2018’


Informe de la Comissió Europea on s'analitza el paper d'Europa en matèria de ciència, recerca i innovació en l’actual context global. Segons l'informe, Europa té una oportunitat única per liderar la innovació més puntera en àrees com la fabricació digital, la genòmica, la intel·ligència artificial o la internet de les coses. I ofereix dades i anàlisis empíriques que demostren que Europa té molts punts forts però s’enfronta també a debilitats que cal abordar. El propòsit de l’informe és proporcionar una millor comprensió de les dinàmiques canviants en matèria de ciència, recerca i innovació i del seu impacte a Europa.

1

Aprovat el Plan Estatal de Política Científica y Técnica y de Innovación (2017-2020)


El Consell de Ministres  aprova el divendres 29 de desembre el Plan Estatal de Política Científica y Técnica y de Innovación 2017-2020 que inclou les ajudes estatals destinades a la R+D+i, que s'atorguen preferentment a través de convocatòries en règim de concurrència competitiva. El Pla Estatal és el principal instrument estatal en matèria de política científica i tecnològica que, igual que el corresponent al període 2013-2016, està integrat per quatre programes estatals que responen als objectius generals establerts en la Estrategia Española de Ciencia y Tecnología y de Innovación (2013-2020): promoció del talent i la seva ocupabilitat; generació de coneixement i enfortiment del sistema; lideratge empresarial en R+D+i; i, la R+D+i orientada als reptes de la societat.

Campanya 21D #TambéVotemCiència


Amb motiu de la celebració el proper 21 de desembre de les eleccions al Parlament de Catalunya l’equip de Scientists Dating Forum, una associació transversal de joves professionals de la comunitat científica, ha impulsat la campanya 21D #TambéVotemCiència, una iniciativa per analitzar i comparar els programes científics dels set partits polítics que s'hi presenten. Scientists Dating Forum ha demanat als partits polítics que comparteixin la seva opinió sobre 10 temes relacionats amb ciència.

La COSCE presenta l’informe de seguiment i anàlisi de les de les polítiques científiques del govern espanyol l'any 2017


La Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE) presenta aquest informe amb una anàlisi de les actuacions del govern espanyol en matèria d’I+D+i. L’informe fa una valoració dels Presupuestos Generales del Estado (PGE) destinats a ciència el 2017, del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación, del compliment dels pactes d’investidura, i de l’activitat desenvolupada per l’Agencia Estatal d’Investigació (AEI). L’informe també inclou propostes amb canvis i modificacions que, segons la COSCE, poden contribuir a millorar l’efecte de la intervenció pública en la ciència.

Indicadores del sistema español de ciencia, tecnología e innovación 2017


Informe elaborat per l’Observatorio Español de I+D+I (ICONO) de la Fundació Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) que recull dades i indicadors sobre l'evolució de la ciència i la innovació a España, les compara amb el context internacional i mostra la distribució per comunitats autònomes. Les dades que proporciona l'informe mostren els recursos econòmics i humans en matèria de ciència, tecnologia i innovació i els resultats de les activitats d'investigació científica, desenvolupament i innovació a España.

El finançament de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació per part de la Generalitat de Catalunya


També s’acaba de publicar l’informe de finançament d’activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) dut a terme l’any 2016 pel subsector Generalitat de Catalunya (departaments i òrgans superiors), que ha estat de 753,22 milions d’euros (753,19 milions d’euros dels departaments, i la resta, del òrgans superiors, és a dir, el Parlament i organismes estatutaris i consultius).

El sector científic i la in/dependència de Catalunya : taula rodona i debat


Com afectaria al sector científic una eventual independència de Catalunya? Quines serien les conseqüències i oportunitats d'aquest possible escenari per als diferents agents i estructures que configuren la comunitat científica (universitats, centres d'investigació, govern, inversors, investigadors, startups)? I de quina manera repercutiria aquest nou panorama en el finançament de la ciència o en la captació i retenció de talent científic?

Aquestes i d’altres qüestions es van abordar el passat dimecres 25 d’octubre en la taula rodona organitzada pel col·lectiu de joves científics Scientists Dating Forum i que va comptar amb la participació d’Enric Banda (Senior Advisor del Barcelona Supercomputer Center), Lluís Rovira (director de Centres de Recerca de Catalunya I-CERCA), Josep M. Vilalta (expert en política universitària i gestió de la I+D) i Pere Puigdomènech (professor d'investigació en el GRAG-CSIC).