Centres de recerca

Què li fa la ciència a la ciutat?


El suburbi napolità de Sant Giovanni a Teduccio - amb els murs coberts de grafiti, roba estesa entre els edificis, i una profunda crisi que l’acompanya des dels anys ’80, quan es va tancar l’empresa alimentària que donava feina a la gent del barri – sembla un lloc improbable per instal·lar-hi una acadèmia de desenvolupadors de Apple. Tanmateix, és exactament aquesta l’aposta de la Universitat Federico II de Nàpols, en col·laboració amb la tecnològica fundada per Steve Jobs.


“Els promotors s’estan prenent molt seriosament l’idea d’integrar el centre d’investigació amb els negocis existents en la zona”, afirma Jean Paul Addie, investigador en urbanisme de la Georgia State University (EEUU), que està seguint el cas des de prop.


Maqueta de la Developer Academy de Apple, a la Universitat Federico II de Nàpols / Università Federico II di Napoli

Investigació, innovació i divulgació


Divulgar per assegurar la pervivència del coneixement
 

Narra la llegenda que entre les parets de la biblioteca d'Alexandria es concentrava tot el saber de la humanitat. Cap a principis del segle III aC., s'estima que aquest centre cultural de l'antiguitat comptava amb un total de 900.000 manuscrits arribats de tot el món. Tot el que mereixia ser conegut, estudiat o analitzat, tenia un lloc entre lleixes de la biblioteca més prestigiosa del món antic. Innumerables savis acudien a la ciutat egípcia per entrar en contacte amb aquestes fonts de coneixement. Aleshores, Alexandria representava un dels epicentres intel·lectuals més importants de l'antiguitat. Tanmateix, el mite de la gran biblioteca universal va arribar a la seva fi uns segles després del seu apogeu. Un gran incendi, atribuït popularment a Juli Cèsar, va destruir gran part del patrimoni intel·lectual de la ciutat egípcia. Segons algunes estimacions, es podrien haver perdut fins a 400.000 volums després d'una sèrie de catastròfiques dissorts ocasionades per l’incendi.
 

Aleshores, la pèrdua de llibres va equivaldre a una incommensurable pèrdua de coneixement. El contingut dels manuscrits es va perdre entre les flames i el fum. Ningú, més enllà dels savis, s'havia preocupat per entendre què deien aquelles obres enigmàtiques arribades de qualsevol racó del món. Ningú, més enllà dels experts, s'havia interessat per entendre el nou coneixement albergat entre les parets de la gran biblioteca universal. Paradoxalment, el centre cultural d’Alexandria havia reclòs, mantingut i deixat morir una gran font de saviesa. La llegenda de la biblioteca universal ha perviscut fins als nostres dies, en part, com a moralina. L'apogeu i decadència d'aquest centre cultural representa la demostració perfecta de perquè, més enllà de la investigació, cal fomentar projectes de divulgació: per assegurar la supervivència del coneixement.

El BIST entre les 100 millors institucions científiques del món

El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) ocupa el lloc 24 en el rànquing de les millors institucions científiques d'Europa i el 95 del rànquing mundial, segons el Nature Index 2016, elaborat pel grup editorial de la revista Nature.

El BIST agrupa sis dels centres d'investigació més importants de Catalunya: l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), el de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), el Català d’Investigació Química (ICIQ), el de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), el de Física d’Altes Energies (IFAE) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG).

L'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), la ciència de la llum

L'ICFO és una institució jove que té com a objectiu fer avançar els límits del coneixement de la fotònica, la ciència i la tecnologia de la llum. Els seus programes de recerca s'emmarquen en línies de frontera de primer nivell mundial i tenen l'objectiu d'encarar els importants desafiaments als què s'enfronta la societat en general. Es centra en problemes, actuals i de futur, en salut, energia, informació, seguretat, protecció i cura del medi ambient.

Institució CERCA

La Institució CERCA és el mitjà propi i servei tècnic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per al seguiment, suport i facilitació de l’activitat dels centres de recerca del sistema CERCA. Constituïda com a fundació, va ser creada al 2010 per donar resposta a un dels compromisos formulats al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació:

«L’Administració de la Generalitat crearà l’Agència de Centres de Recerca de Catalunya a partir de recursos existents amb la finalitat de respondre a les necessitats específiques i singulars que representa el desenvolupament, el seguiment i el finançament estructural dels centres de recerca catalans.»