Destacats

Cloenda de la programació «Després de la fi del món» del CCCB


Últims dies per visitar l’exposició «Després de la fi del món» sobre el present i el futur del canvi climàtic. L’exposició pròpiament dita es podrà visitar a les sales del CCCB fins al proper 1 de maig. El projecte Estació Ciutat que ens ha explicat la Valentina Raffio en el post anterior, ubicat en el passatge Trullàs del districte de Sant Martí, i que es planteja com una extensió espacial i temporal de l’exposició, finalitza també aviat, el 29 d’abril. A patir d’aquesta data els veïns decidiran com gestionen aquest espai. I demà dissabte 14 d'abril, durant tot el dia, se celebrarà al centre cívic de Vil·la Urània, ubicat al districte de Sarrià-Sant Gervasi, la festa de cloenda de la programació «Després de la fi del món» organitzades conjuntament amb la xarxa de Centres Cívics del Barcelona i les Biblioteques de Barcelona. Un cicle d’activitats que ha servit per reflexionar, des de diferents vessants, sobre els efectes, conseqüències i oportunitats que el procés de canvi climàtic pot tenir sobre el nostre planeta i la nostra societat.

Fomentar el compromís de la ciutadania i del tercer sector amb la recerca i innovació


Manual que proporciona informació i idees per desenvolupar polítiques i estratègies que fomentin el compromís de la ciutadania i dels actors del tercer sector amb les polítiques de recerca i innovació de la Unió Europea. El document, orientat a responsables polítics, institucions, organismes de recerca i entitats del tercer sector, explica com incorporar la Recerca i la Innovació Responsable (RRI) en les seves polítiques i estratègies. L’objectiu és doble: aconseguir que la recerca i la innovació donin millor resposta a les necessitats reals de la societat, i involucrar i apoderar a actors socials que tradicionalment no han participat en els processos de recerca i innovació.

1

Respon la recerca a les necessitats de salut?


«Quan comparem l’impacte de cada malaltia amb la intensitat de la recerca que se li dedica, podem observar importants desajustos entre esforç i necessitats. Malalties com la depressió o l’ictus, encara que afecten centenars de milions de persones a tot el món, s’investiguen relativament poc. Passa el mateix amb les patologies que prevalen als països de renda baixa i mitjana, com ara la malària o la tuberculosi: tenint en compte el seu impacte, mereixerien més inversió en R+D.»

Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible


Del 30 de maig al 5 de juny tindrà lloc la 4a edició de la Setmana Europea del Desenvolupament Sostenible (ESDW, per les seves sigles en anglès). Es tracta d'una iniciativa a escala europea que té per objectiu estimular i fer visibles les activitats, els projectes i els esdeveniments que promouen el desenvolupament sostenible arreu d’Europa. Aquesta edició posa el focus en l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats per Nacions Unides el setembre de 2015.

La participació està oberta a una gran varietat d’organitzacions: governs, centres de recerca, centres educatius, museus, empreses, associacions i altres entitats de la societat civil, així com al conjunt de la ciutadania. Tots ells hi poden participar presentant iniciatives (conferències, exposicions, projectes educatius, etc.) que estiguin relacionats amb algun dels 17 Objectius globals de Desenvolupament Sostenible.

Ciencia, colaboración y ciudad: una revolución contra el alzhéimer


Lo primero, la realidad actual: “El alzhéimer es una enfermedad muy cruel, que va degradando a la persona en su progresión hacia la incapacidad. Y para la que no hay ningún tratamiento eficaz. Lo único que existe es que haya alguien dispuesto a cuidarte”. Ese es un posible resumen de la situación a día de hoy, formulado por alguien que lleva diez años tratando de cambiarla. Es Jordi Camí, director general de la Fundación Pasqual Maragall contra el alzhéimer.

Justo después, motivos para la esperanza: “Cuando diagnosticamos a una persona con alzhéimer, la enfermedad lleva ya años desarrollándose”, comenta. “El cerebro se busca la vida para aparentar que funciona, y lo hace muy bien, pero es como un edificio con aluminosis. Y la ciencia no es capaz de reparar un edificio cuando ya se cae. Ahora nos estamos centrando en un nuevo enfoque, estamos investigando en prevención, estamos en el momento de descubrir el proceso inicial de la enfermedad”. Es ahí donde sí podrían funcionar los fármacos que hasta ahora han fracasado, u otros nuevos que se están desarrollando. “Estoy seguro de que antes conseguiremos reducir el número de personas que llegan a estar enfermas que curar a los que ya tienen síntomas”, asegura Camí.

Nos recibe en su luminoso despacho, en el primer piso de la fundación, justo a un lado del parque de la Ciutadella. La conversación es un viaje por el drama del alzhéimer y el optimismo en que suelen basarse el conocimiento y la investigación. Es también un viaje por la historia de una fundación con miles de socios y voluntarios, que nació del drama pero también de la oportunidad, que se nutre de la colaboración.
 

Planificació urbana, medi ambient i salut


L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha presentat la Iniciativa de Planificació urbana, medi ambient i salut amb l'objectiu d'aplicar proves científiques, eines i indicadors per fomentar el desenvolupament urbà saludable i sostenible. A través de la recerca, la incidència política i el desenvolupament de capacitats, la iniciativa vol tenir un impacte transformador a la societat.

Per a ISGlobal, la col·laboració entre els sectors de la planificació, el transport, el medi ambient i la salut és imprescindible per abordar els reptes que planteja la urbanització, tot situant la salut i el benestar en el centre del desenvolupament urbà i els problemes que enfrontem, com els alts nivells de contaminació atmosfèrica i soroll, l'efecte insular de l'escalfament, la manca d'espais verds i la conducta sedentària.
 

Centenari del naixement del físic Richard P. Feynman


Aquest any se celebra el centenari del naixement de Richard P. Feynman, condiderat com un dels físics més importants de la història i qualificat com a geni intuïtiu, professor inspirador, artista lliure i narrador captivador. I us volem recomanar que, si encara no ho heu fet, visiteu el web que aglutina informació sobre el científic i un ampli ventall d'activitats pensades per a tots els públics i que, agrupades sota l’eslògan ‘Feynman Total’, volen acostar la ciència i la tecnologia a la societat a través de la captivadora figura de Richard P. Feynman.

Durant tot l’any 2018 s’estan celebrant una gran varietat d’activitats per abordar les facetes més interessants del científic nord-americà: la seva física, les seves passions, els seus llibres, la seva manera d’entendre la ciència, les seves aventures més exòtiques i la figura d’altres grans genis de la ciència amb qui va coincidir. Així com per debatre sobre l’impacte de la seva figura més enllà de la ciència, per explorar fins on han arribat les seves prediccions visionàries i per difondre la seva particular manera d’entendre el món.
 

10 tecnologies emergents que cal conèixer


Com cada any, la revista «MIT Technology Review» assenyala deu tecnologies que considera tindran un gran impacte en la societat i a les nostres vides. Algunes poden trigar alguns anys fins a desenvolupar-se de manera massiva i d’altres estan a punt d’arribar al gran públic. Vols saber quines són?

Así fue Ciencia en Redes 2018


El passat divendres 16 de març va tenir lloc a Caixaforum Sevilla la setena edició de Ciencia en Redes, la trobada professional sobre comunicació de ciència a les xarxes socials organitzada per la Asociación Española de Comunicación Científica (AECC). Com cada any, periodistes, investigadors, comunicadors, museògrafs, professors, institucions i empreses van compartir experiències i reflexions al voltant de la divulgació científica a les xarxes.
 

Inspiraciència, concurs de relats d'inspiració científica


S'obre la vuitena edició d'aquest concurs que té per objectiu fomentar l’apropament al pensament científic d’una forma lliure i personal a través de la creació literària i d’explorar realitats abans no imaginades. El concurs té dues categories: adult (a partir de 18 anys) i jove (de 12 a 17 anys). Els relats poden presentar-se en català, en castellà, en gallec o en eusquera. Com a novetat, els premis d'aquesta edició inclouen un accèssit Feynman. Inspiraciència és un projecte impulsat per la Delegació del CSIC a Catalunya. El termini de presentació de relats finalitza el 17 de maig de 2018.