blog de catanzarom

Ciutats que estimen les dones


Una tarda del passat mes de maig, una desena de dones es van reunir en un col·legi del barri madrileny de Fuencarral. El grup, format per mestresses de casa amb nens, jubilades i adolescents, estava convocat per Inés Novella, una urbanista de la Universitat Politècnica de Madrid. Novella va desplegar davant d’elles un mapa del barri. Les dones van apuntar les seves zones preferides, els carrers pels quals prefereixen no passar i les àrees que els proporcionen serveis i oportunitats. 
 

Al cap d’unes setmanes, el mateix grup va tornar a quedar amb Novella. Van fer un llarg passeig per Fuencarral, mentre la investigadora prenia nota de totes les seves observacions. “A mesura que les participants es van obrint, surt molta informació. En una activitat d’aquest tipus, que vaig fer en una altra ciutat, una participant va revelar que havia sofert una agressió sexual al carrer”, explica Novella.
 

El que sorgeixi d’aquestes trobades entrarà en un informe d’impacte de gènere que Novella entregarà a l’empresa responsable de Madrid Nuevo Norte. Es tracta d’un gegantí projecte urbanístic que ocuparà terrenys d’antic us ferroviari, avui semi abandonats, al voltant de l’estació de Chamartín, perllongant pel nord el Passeig de la Castellana i “cosint” el nord de Madrid. 

Què li fa la ciència a la ciutat?


El suburbi napolità de Sant Giovanni a Teduccio - amb els murs coberts de grafiti, roba estesa entre els edificis, i una profunda crisi que l’acompanya des dels anys ’80, quan es va tancar l’empresa alimentària que donava feina a la gent del barri – sembla un lloc improbable per instal·lar-hi una acadèmia de desenvolupadors de Apple. Tanmateix, és exactament aquesta l’aposta de la Universitat Federico II de Nàpols, en col·laboració amb la tecnològica fundada per Steve Jobs.


“Els promotors s’estan prenent molt seriosament l’idea d’integrar el centre d’investigació amb els negocis existents en la zona”, afirma Jean Paul Addie, investigador en urbanisme de la Georgia State University (EEUU), que està seguint el cas des de prop.


Maqueta de la Developer Academy de Apple, a la Universitat Federico II de Nàpols / Università Federico II di Napoli

La nova 'ciència de la ciutat'


Els assentaments informals – barris de barraques i d’infrahabitatge – no són cap anomalia. De fet, són presents a centenars de ciutats del món. Tanmateix, se sap poc sobre qui hi viu, i fins i tot quina és la seva geografia, en la majoria dels casos per ser il·legals, hi ha poques dades sobre ells als instituts d’estadística i als mapes oficials.

El projecte Know Your City, liderat per l’ONG Slum Dwellers International, ha aconseguit recollir informació censal, geogràfica i d’infraestructures sobre gairebé 8000 assentaments informals en més de 200 ciutats del món, tal i com revela un informe d’aquest any. El que és més notable, és que ho ha fet amb la participació dels propis habitants, que a través d’organitzacions locals han recollit dades i fins i tot, ajudat a fer mapes.

L’urbanista Richard Sliuzas, de la Universitat de Twente (Holanda), ha abordat el mateix problema des d’un enfocament completament diferent. “Fer mapes ja no és domini exclusiu dels professionals”, afirma en una presentació. Eines com Google Earth, OpenStreetMap, Wikimapia i altres, empren imatges de satèl·lits per fer mapes de llocs fins ara inaccessibles, com els infrahabitatges.

Ciutats i territoris que fan florir la ciència


L’illa de Roosevelt, a Nova York, és el més gran experiment de transformació d’una ciutat en un pol global d’investigació científica. Els motors de la ciutat han sigut des de sempre les finances, la construcció, els serveis, però no la ciència. Al contrari de Boston, Nova York no té cap de les universitats més famoses dels Estats Units. Comparat amb Silicon Valley, està a anys llum en quant a innovació.

Fa una dècada, l’alcalde Michael Bloomberg es va plantejar donar-li la volta a aquesta situació. Per raons històriques, Nova York té més competències que la majoria de les ciutats del país; té un termini municipal molt gran; i té molts diners. L’administració va destinar el sol de l’Illa de Roosevelt a la creació d’un pol de recerca i innovació.

Per a qui volgués fer-ne aquell ús, hi ha un bon tros de terra a baix preu al costat de Manhattan. Al cap de poc, la Universitat de Cornell i l’israelià Technion van comprometre’s a construir-hi un campus i Google va expressar el seu interès en obrir-hi una seu.

L’èxit o el fracàs d’aquest experiment urbanístic es coneixerà només d’aquí uns anys. Tanmateix, el projecte resumeix bona part de les accions que les administracions locals poden fer per fer florir la ciència al seu territori: accions que tenen a veure amb l’urbanisme, els usos del sol, la creació d’infraestructures, l’atracció de talent, etcètera.