Entrevistes

Nos presenta el proyecto Pintando historias, un movimiento para una Smart Social City en colaboración con el Ayuntamiento del Hospitalet del Llobregat.
Le pedimos también  que nos dé una visión global sobre  los  efectos de la tecnología hoy en día.

Miguel Abrajam. Licenciado en Ciencias de la Comunicación y Relaciones Publicas. Colabora en el departamento de innovación social del Ayuntamiento de Hospitalet para construcción de Social Smart Cities. Ejerce también como docente en diferentes universidades en el área de post-grados y master como Universitat de Vic, Universitat de Catalunya, La Salle Ramon-Llull y la Universidad de Barcelona, y es colaborador externo para el Tecnológico de Monterrey en México. Desde hace más de 10 años ayuda a los departamentos de Recursos Humanos (RRHH), Comunicación y Marketing a definir e implantar estrategias creativas e innovadoras utilizando la tecnología como medio y al usuario como principal protagonista.

«El sistema educatiu actual t’obliga a escollir entre ciències i lletres... és absurda aquesta divisió, és impossible viure sense l’una o l’altre. Un plantejament molt intel·lectual s’ha acabat implementant de forma molt preocupant.»

«L’Associació Catalana de Comunicació Científica vol aconseguir connectar la societat amb la cultura científica, prenent la figura d’aquesta espècie de pont entre ambdues.»

Valentina Raffio és una jove periodista, Italiana de naixement i catalana d’adopció, amb interessos en les humanitats i màster en història de la ciència i divulgació científica (UAB-UB). Actualment és Responsable de Relacions Internacionals a l’Associació Catalana de Comunicació Científica, periodista especialitzada en ciència en El Periódico, col·laboradora d’Il·lustraciència  i redactora per a BCN Science Corner. Ha estat periodista en l’Observatori de la Comunicació Científica i investigadora en el Grup de Recerca en Comunicació Científica. Es defineix com periodista, investigadora i escriptora. Especialitzada en els darrers anys en comunicació científica, amb la voluntat de contribuir a apropar la ciència a la societat.

Laura Valls ens parla de l’exposició 'Éssers modèlics. Entre la natura i el laboratori' i ens dona la seva visió sobre l’actual moment que està vivint la ciència als laboratoris i la difusió que se’n fa d’aquesta per arribar a la societat.

Laura Valls és llicenciada en Biologia per la UB i Màster oficial en història de les ciències: ciència, història i societat, per la UAB i la UB.

“Fer que la ciència estigui a l’abast de la ciutadania és fonamental, tant per l’apoderament i l’esperit crític que genera  com per la defensa i conservació del medi ambient”

Lina Ubero. Historiadora i Museòloga. Coordinadora dels equips i responsable dels departaments d’exposicions, comunicació, educació i activitats, i gestió de públics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona des del 2008. Del 1994 al 2008 responsable dels programes públics del Museu d’Història de la mateixa ciutat.

«El CRISPR permet modificar, actualment a un cost sense precedents, fins a una lletra especifica de l’ADN, per aquest motiu és anomenada eina d’edició genètica... Avui dia, fins i tot ho pots fer a casa, pots comprar per internet kits que et permeten adquirir una bactèria i modificar el seu ADN».

Michele Catanzaro (Roma, 1979) és doctor en física i periodista freelance per a mitjans com El Periódico, Nature, The Guardian, Le Scienze, Physicsworld, Chemistry World, Science i col·laborador d'aquesta plataforma, 'BCN Science Corner'. És co-autor del llibre «Networks. A Very Short Introduction» i del documental 'Injustícia Exprés. El Caso Óscar Sánchez'. El seu treball ha estat reconegut, entre d’altres, pel premi Prismas, European Science Writer of the Year, Nimfa d’Or i Rei d’Espanya.

Un gran científic a la meitat de la seva carrera

Lluís Torner és llicenciat en física, doctor i catedràtic de la UPC. Va concebre i desenvolupar l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que dirigeix des de la seva creació, l’any 2002. Premi Nacional de Recerca 2016 que atorguen la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

L’ICFO es centra en la fotònica, la Generalitat destaca que sota la direcció de Torner l’ICFO s’ha convertit en un centre de referencia global.

«Volem contribuir a estimular el coneixement científic i que es trobi cada cop més orientat a respondre a les necessitats de la ciutadania i més vinculat a la millora de les polítiques públiques que ho han de fer possible»

Oriol Estela és coordinador general del PEMB i professor en diversos màsters i postgraus vinculats a l'àmbit de la planificació estratègica i el desenvolupament local. Llicenciat en Economia per la UB i en Geografia per la UAB, amb formació de postgrau en diverses especialitats per la UPF, la UOC i ESADE. Ha estat Cap de l'Oficina Tècnica d'Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local a la Diputació de Barcelona. Fou Responsable de l'Àrea d'Estratègies Territorials al Grup D'Aleph. 

“Estem en un moment polític molt complex i el fet de tenir ciutadans crítics no només en la ciència, sinó en moltes altres facetes, és 'perillós per al poder'. Estar informats ens permet adoptar posicions crítiques que segurament no adoptaríem si no ho estiguéssim.”

Pere Figuerola és biòleg i màster en Comunicació Científica per la UPF. Cap de Comunicació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, guionista i assessor científic del programa de TVE "¡Qué animal!". Ha treballat en programes de divulgació científica a diversos mitjans de comunicació i ha participat en la producció d'audiovisuals relacionats amb la ciència i la tecnologia per exposicions, cicles de conferències i museus.

«Entre un 20 i un 25% de les persones infectades pel VIH no saben que ho estan, per això se segueix propagant. Quan les persones estan en tractament ja no dispersen la infecció.»

Rosina Malagrida és llicenciada en ciències químiques i Màster en Comunicació Científica per l’Imperial College de Londres. Actualment és responsable del Living Lab de Salut a l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. També és investigadora principal dels projectes europeus CRISH , InsPires, Xplore Health, RRI Tools i EnRRICH.

«La política està canviant, la democràcia està canviant; l’estudiant ara és el centre d’aprenentatge... si estem veient tants canvis d’innovació social no podem permetre que la recerca i la innovació es quedin al marge d’aquest nou paradigma.»

Rosina Malagrida és llicenciada en ciències químiques i Màster en Comunicació Científica per l’Imperial College de Londres. Actualment és responsable del Living Lab de Salut a l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. També és investigadora principal dels projectes europeus CRISH, InsPires, Xplore Health, RRI Tools i EnRRICH.