Destacats

Arrenca la 6a edició d’Illustraciencia


El Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i l´Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) convoquen la sisena edició del Premi Internacional d’Il·lustració Científica i de Natura, Illustraciencia. D’aquest certamen sortiran les 40 obres relacionades amb la ciència i la naturalesa que seran exposades en el museu d'octubre a desembre de 2018. El termini per a la presentació d'obres finalitza el 20 de juny de 2018.

Voleu sol·licitar l’exposició itinerant Illustraciencia?


Un del objectius d’Illustraciencia és difondre el treball dels 40 il·lustradors seleccionats. Per aquest motiu, en cada edició s’organitza una exposició itinerant. Si esteu interessats a sol·licitar l’exposició, he d’omplir el formulari de préstec i enviar-lo seguint les instruccions. Es donarà prioritat a les ciutats i institucions que no hagin acollit cap edició anterior de Illustraciencia. Així mateix, es valorarà el pla de comunicació i difusió de l’exposició establert per la institució sol·licitant.

Deuwatts: Màgia i neurociències


Recuperem el programa Deuwatts emès el passat 24 d’abril on s’hi aborda la estreta relació entre neurociència i màgia. El programa conversa amb l’il·lusionista Edgar Mauri, entrevista a Jordi Cami, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i gran aficionat a la màgia que, de tant en tant, explica neurociències als mags. I parla amb Sergio Belmonte, professor de matemàtiques i mag que comenta com fa servir la màgia a les aules. 

La nova 'ciència de la ciutat'


Els assentaments informals – barris de barraques i d’infrahabitatge – no són cap anomalia. De fet, són presents a centenars de ciutats del món. Tanmateix, se sap poc sobre qui hi viu, i fins i tot quina és la seva geografia, en la majoria dels casos per ser il·legals, hi ha poques dades sobre ells als instituts d’estadística i als mapes oficials.

El projecte Know Your City, liderat per l’ONG Slum Dwellers International, ha aconseguit recollir informació censal, geogràfica i d’infraestructures sobre gairebé 8000 assentaments informals en més de 200 ciutats del món, tal i com revela un informe d’aquest any. El que és més notable, és que ho ha fet amb la participació dels propis habitants, que a través d’organitzacions locals han recollit dades i fins i tot, ajudat a fer mapes.

L’urbanista Richard Sliuzas, de la Universitat de Twente (Holanda), ha abordat el mateix problema des d’un enfocament completament diferent. “Fer mapes ja no és domini exclusiu dels professionals”, afirma en una presentació. Eines com Google Earth, OpenStreetMap, Wikimapia i altres, empren imatges de satèl·lits per fer mapes de llocs fins ara inaccessibles, com els infrahabitatges.

Les ciutats són cada vegada més grans i més intel·ligents però, s’hi podrà viure?


Després de llegir l’interessant article del Michele Catanzaro ens hem volgut fixar en quins són els eixos d’investigació prioritaris a Europa en matèria de planificació urbana, enginyeria civil, informàtica, sociologia i altres disciplines que han de donar solució als grans reptes que es plantegen a les ciutats i als entorns urbans en el futur més immediat. Recuperem el dossier «Wanted: The Human City» on diversos investigadors finançats per l’Europan Research Council (ERC), un dels principals organismes que finança recerca de frontera a Europa, expliquen els seus projectes de recerca urbana.

Finalitza el projecte de ciència inclusiva #BCN-ConCiencia


Centenars de persones han participat en les activitats d’aquest projecte de ciència inclusiva que durant un any ha portat la ciència i l’arqueologia a col·lectius que, per edat, condició social, capacitats físiques o intel·lectuals, quedaven exclosos dels programes i campanyes de divulgació científica habituals. Xerrades, tallers, conferències, demostracions i visites a excavacions són algunes de les 42 accions que s’han realitzat amb el tema central de l’arqueologia i la història de la Barcelona de fa 6000 anys. Us convidem a visionar la col·lecció de vídeos resultants del projecte que mostren algunes de les activitats que s’hi han realitzat i recullen els reveladors i emotius testimonis de participants, familiars, formadors i organitzadors valorant l’experiència.

Com interactuen els/les investigadors/es amb actors no acadèmics?


L'Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (Ingenio) CSIC-UPV publica l’informe ‘Interacciones con actores no académicos’ que analitza com s’impliquen els investigadors en els processos de producció de coneixement i com interactuen amb altres actors no acadèmics. L’estudi observa tres tipologies d’interaccions externes (formals, informals i comercials) i assenyala els principals obstacles (burocràtics i cognitius) que dificulten aquestes interaccions. L’informe es fixa també en en quin tipus d’activitats de difusió per a usuaris finals realitzen els investigadors i en quines eines fan servir. També fa una valoració de l’ús de les xarxes socials per part dels investigadors.

1

El Congreso Comunicación Social de la Ciencia en vídeos


Ja es troben disponibles els vídeos dels debats, taules rodones i espectacles científics del VI Congreso de Comunicación Social de la Ciencia que va tenir lloc a Còrdova del 23 al 25 de noviembre de 2017 sota el títol 'Cultura y Ciencia. Viejos retos, nuevos medios', organitzat per la Asociació Espanyola de Comunicació Científica (AECC) i la Universitat de Còrdova.

Narrar la salut


En els darrers anys ha crescut l’interès per la utilització de la literatura en el context mèdic amb diferents objectius. En primer lloc, fer-ne ús com a instrument pedagògic en estudiants de medicina ha permès millorar competències professionals necessàries però difícils d’assolir en la formació biologista tradicional. En segon lloc, les narracions dels pacients han esdevingut un element de gran interès per comprendre la vivència de les malalties. Finalment, es va reconeixent la utilitat de les obres literàries com a instrument adjuvant en la millora de la qualitat de vida dels pacients. En conclusió, la literatura constitueix un element de gran interès formatiu i pot millorar la relació amb els pacients perquè permet comprendre millor els aspectes emocionals de la seva malaltia.

Ciencia en Acción 2018


Ciencia en Acción és un concurs internacional dirigit a estudiants, professors, investigadors i divulgadors de qualsevol disciplina. L’objectiu principal del concurs és presentar la ciència d’una manera atractiva i motivadora per tal que els joves i el gran públic s’hi interessin i gaudeixin assistint a les conferències del concurs i participant en la fira. El concurs se celebrarà entre el 5 i el 7 d’octubre a Viladecans. El termini per a la presentació de treballs i propostes finalitza el 15 de maig.