Apunts

Convocatoria participantes en las jornadas de preparación Ciencia en el Parlamento 2018


Con objetivo de preparar las evidencias científicas y a las personas participantes en los debates y reuniones bilaterales de noviembre, #CienciaenelParlamento va a celebrar unas jornadas preparatorias donde las personas del sector de la ciencia seleccionadas para realizar las labores de técnic@s de asesoramiento científico recibirán una serie de seminarios por profesionales del asesoramiento científico nacionales e internacionales, participarán en talleres de desarrollo de habilidades diversas y se expondrán a los actuales mecanismos de asesoramiento científico de las Cortes Generales. Si deseas participar en las jornadas preparatorias puedes presentar tu candidatura. El plazo de solicitud para participar en las Jornadas preparatorias de Ciencia en el Parlamento está abierto hasta el jueves 31 de mayo.  

JRC opens call for parliaments, regions and cities


The JRC invites national parliaments, regional bodies and local authorities to express their interest in a new pilot project: 'Science meets Parliaments / Science meets Regions'. The project will support events bringing together scientists, policymakers and citizens to explore locally-relevant issues with the help of scientific evidence. Organisations are invited to submit their ideas for one-day workshops and conferences, or multi-day innovation camps aimed at finding innovative solutions to societal challenges. Events can be local, regional or national in scope. Organisations can express their interest in participating in the project up until June 1.

Michele Catanzaro, doctor en física i periodista científic freelance


«El CRISPR permet modificar, actualment a un cost sense precedents, fins a una lletra especifica de l’ADN, per aquest motiu és anomenada eina d’edició genètica... Avui dia, fins i tot ho pots fer a casa, pots comprar per internet kits que et permeten adquirir una bactèria i modificar el seu ADN».


Michele Catanzaro (Roma, 1979) és doctor en física i periodista freelance per a mitjans com El Periódico, Nature, The Guardian, Le Scienze, Physicsworld, Chemistry World, Science i col·laborador d'aquesta plataforma, 'BCN Science Corner'. És co-autor del llibre «Networks. A Very Short Introduction» i del documental 'Injustícia Exprés. El Caso Óscar Sánchez'. El seu treball ha estat reconegut, entre d’altres, pel premi Prismas, European Science Writer of the Year, Nimfa d’Or i Rei d’Espanya.

Resum de premsa Maig 2018


Por qué no hay asesores científicos en el Parlamento
Un grupo de investigadores consigue que el Congreso de los Diputados baraje crear una oficina de información científica como la que tienen las principales potencias europees
Nuño Domínguez
(El País)
Llegir

Contaminación urbana: la ciencia detecta un problema de todos los sistemas


“Al principio se pensaba que la contaminación sólo afectaba a los pulmones, y únicamente cuando había picos muy altos”, comenta Bénédicte Jacquemin, investigadora en el Instituto de Salud Global de Barcelona (ISGlobal). “Ahora sabemos que nos afecta a todos incluso desde antes de nacer, que lo hace de manera aguda y crónica y que repercute en nuestra calidad de vida, en todos nuestros órganos y sistemas”.

Barcelona no solo no se libra de este problema, sino que en ella es especialmente acuciante. Por su gran densidad, por su trazado dispuesto en auténticas autopistas urbanas y por su particular disposición geográfica, tiene el dudoso honor de ser una de las ciudades más contaminadas de Europa, superando permanentemente los límites exigidos tanto por la Organización Mundial de la Salud (OMS) como por la Unión Europea. Un estudio del año 2009 estimó que, si se cumplieran las normativas de la OMS, habría cada año 3.500 muertes prematuras menos, se aumentaría la esperanza media de vida en más de un año y se ahorrarían hasta 6.400 millones de euros, entre otras innumerables ventajas. ¿Por qué no acaba de llegar este mensaje con toda su crudeza?

Los estudios científicos están mostrando la magnitud del problema, con consecuencias hace poco insospechadas como la repercusión de la contaminación en el desarrollo cerebral y el aprendizaje de los niños. Están apuntando también muchas de las soluciones, con indicaciones concretas de las medidas más necesarias y eficaces a adoptar. De alguna manera está señalando y guiando la importancia y la salida a un problema enorme pero de apariencia invisible. Sin embargo, las medidas están siendo lentas y tímidas, y casi ninguna se libra de críticas de uno u otro sector. Este es un resumen de la situación: el problema, su repercusión, las acciones necesarias, los responsables.

Pla Clima 2018-2030 de la ciutat de Barcelona


L’article del Jesús Méndez que acabem de llegir fa referència a algunes de les accions que les ciutats poden fer per lluitar contra la contaminació. Com a exemple de visió estratègica a nivell local, recuperem el Pla Clima (2018-2030) de la ciutat de Barcelona per fer front al canvi climàtic i que es va presentar el passat 24 d'abril, fa només dues setmanes. El Pla Clima és un programa estratègic que neix de la necessitat de lluitar i adaptar-nos al canvi climàtic i que beu del Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat (2012-2022) i del Compromís de Barcelona pel Clima, pacte previ entre entitats de la Xarxa Barcelona+Sostenible i l’Ajuntament que estableix dos objectius de gran importància de cara al 2030: reduir un 40% el nivell d’emissions de CO2 equivalent per càpita respecte el 2005 i incrementar el verd urbà 1m2 per cada habitant. 

Neix l’Observatori Ambiental de Catalunya


El Col·legi Oficial d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) ha posat en marxa l’Observatori Ambiental, un nou projecte que neix amb la vocació d’esdevenir un recurs de referència per donar a conèixer l’estat del medi ambient a Catalunya i posar en valor el coneixement que es genera en aquest àmbit. L’objectiu de l’Observatori és agrupar i generar informació de valor per posar-la a disposició de la ciutadania, el teixit empresarial, les administracions i totes les organitzacions interessades en els temes ambientals per tal de millorar el seu coneixement i la seva difusió amb solvència i rigor científic.

L'espai televisiu «Sense ficció» dedica una nit a l'Alzheimer


El passat dimarts 8 de maig el programa de TV3 «Sense ficció» va estrenar dos documentals molt recomanables que aprofundeixen en la malaltia de l’Alzheimer. El primer, La música és vida, mostra l'esclat d'emocions i sentiments que surt de la barreja d'un grup d'adolescents, un grup de pacients d'Alzheimer i la música. Al segon, Un monstre al cap (Monster in the mind), la periodista mèdica Jean Carper, amb una llarga carrera a la CNN i a la premsa escrita, i que passats els vuitanta anys, descobreix que és portadora d'un gen que la predisposa a patir la malaltia d'Alzheimer. En aquest documental, la periodista mostra com es proposa conèixer a fons aquest trastorn consultant els especialistes capdavanters d'arreu del món. El que descobreix trenca amb tot el que creiem comunament sobre l'Alzheimer.

European Open Science Cloud


Es publica l’informe final de l’estudi «The European open science cloud governance model: towards a new European decision making modelling to support research and innovation» que intenta articular les bases cap a un model de governança dinàmica per a l’European Open Science Cloud (EOSC), la iniciativa de la Comissió Europea que té com a objectiu dotar a Europa d’una economia competitiva de dades i coneixement per donar suport a la Ciència Oberta. La finalitat és que els investigadors puguin processar la gran quantitat de dades científiques generades per la recerca i compartir els seus resultats amb la comunitat científica i amb el conjunt de la societat, afavorint així l’accés al coneixement i a la innovació.

Portal de la Recerca de Catalunya (PRC)


A casa nostra, des del 2016 el Portal de la Recerca de Catalunya recull, mostra i difon des d’un lloc únic l’activitat investigadora que es du a terme a Catalunya, facilitant l’accés obert a la producció científica. S’hi poden trobar articles, llibres (sencers o capítols), tesis, grups i projectes de recerca dels investigadors que disposen d’identificador ORCID.