Destacats

Què tenen de científic les ciències socials?

Les ciències socials i del comportament comparteixen moltes característiques amb les ciències «exactes» o «naturals»,incloent-hi el compromís amb l’anàlisi sistemàtica de dades empíriques, ja siguen quantitatives o qualitatives. No obstant això, l’objecte de les ciències socials és de vegades més imprecís, i implica moltes entitats abstractes com ara valors i cultures, i els seus mètodes no sempre inclouen mesuraments o experimentació. Són o no «científiques» les ciències socials?

Segona reunió Homo Scientificus Europaeus a l’Ateneu Barcelonès

El passat 16 de maig de 2017 es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès la segona reunió «Homo scientificus europaeus» amb l’objectiu d’articular una xarxa de científics i d’associacions de científics que permeti reubicar la ciència i les polítiques científiques al servei de la societat, així com reivindicar la figura del científic com a agent de millora social.
 

En aquesta segona trobada, representants de Barcelona i de diversos països europeus d'associacions de científics i de comunicació científica i organitzadors d’algunes de les Marxes per la Ciència celebrades el passat mes de març, van presentar els seus projectes i iniciatives i van debatre sobre el concepte de Ciència Oberta en un món obert. Els participants van reflexionar també sobre com millorar la cultura científica de la societat, com incrementar el pes de la ciència en les decisions polítiques o com fomentar el periodisme científic de qualitat.

Resum de premsa Juny 2017

En ciencias quieren más letras
Una ingeniera, un arquitecto, un médico y un economista explican el valor de las Humanidades en sus disciplinas y lamentan el aislamiento entre las dos ramas del saber
Luis Alemany
(El Mundo)
Llegir

Pessics de Ciència, fomentar l'interès per la ciència i fer-la, propera, atractiva, i entenedora

Pessics de Ciència és un projecte del Centre Cultural Sant Josep, un equipament de proximitat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat de propietat i gestió municipal. Té la missió principal de dinamitzar culturalment el seu territori, però tant per la seva situació geogràfica (a cavall entre els barris Sant Josep i Centre) com per la seva trajectòria, el fan especialment indicat per desenvolupar un projecte d’abast ciutadà, que superi els límits del seu treball convencional, i aculli una línia de divulgació científica i tècnica.

Pessics de Ciència neix d’una forma incipient l’any 2003, amb la col·laboració d’un jove científic hospitalenc i usuari del centre, Jordi Serrallonga, i Homínid (grup de recerca dels orígens de l’home). Es comencen a programar activitats diverses de forma discontínua.

El programa de Ciència & Societat del Centre de Regulació Genòmica (CRG)

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) és un centre de recerca biomèdica bàsica, creat per iniciativa del Departament de Universitats, Recerca i Societat de la Informació i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra i del Ministeri d'Educació i Ciència. L’objectiu del CRG és promoure una recerca bàsica d’excel·lència en biomedicina i, especialment, en els àmbits de la genòmica i la proteòmica.

Projecte ORION, una nova iniciativa europea per obrir la recerca a la societat

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona coordina Orion, un projecte que busca explorar noves vies per obrir a la societat la manera com es finança, s'organitza i es duu a terme la recerca en ciències de la vida i biomedicina.

La ciència oberta és una de les estratègies centrals de la Comissió Europea que implica ampliar la participació i la col·laboració, així com compartir els processos i els resultats de la  investigació amb l’objectiu de millorar la recerca i la innovació.

El projecte ORION servirà per a què entitats de recerca i agents finançadors comprenguin els reptes que existeixen en ciència oberta i implementin canvis institucionals, culturals i de comportament en la manera com duen a terme i gestionen la investigació.

100 anys de la creació del parc científic de la Ciutadella

Ara fa 100 anys, el 28 d’abril de 1917, s’emprenia un dels projectes culturals i científics més ambiciosos que s’han engegat mai a Barcelona: el parc científic de la Ciutadella, un complex que pretenia situar la ciutat al mapa internacional de la recerca i la divulgació científica. Recuperem el reportatge «100 anys de ciències naturals» de Toni Pou al suplement Ara Ciència on explica com es va vertebrar i com va evolucionar aquest programa científic que pretenia dotar Barcelona d’un museu de ciències naturals amb una activitat de recerca científica equiparable a la dels museus més importants de l’època.

Enquesta de Percepció Social de la Ciència 2016


Segons l’enquesta que elabora cada dos anys la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), l’interès de les dones per la ciència ha experimentant un increment del 3,8% ja que en 2014 era del 9,9% i en 2016 del 13,7%.  L’interès dels homes, en canvi, ha disminuït un 1,9% en passar d’un 20,4% el 2014 a un 18,5% el 2016. Per tant, la bretxa de gènere s’ha reduït a la meitat en aquests últims dos anys (del 10,5% al 4,8%) i ha assolit el seu mínim històric des de la primera enquesta realitzada l’any 2002.

1

Resum de premsa Maig 2017

Les anomalies socials del culte acrític a la ciència
Una part de la societat renega dels coneixements adquirits pel sistema científic mentre l’altra considera la tecnociència com una institució pràcticament omniscient
Alfredo Caro Maldonado
(Directa)
Llegir
 

Entrevista a Cristina Junyent, divulgadora científica, directora i fundadora de Fundació Ciència en Societat

«La nostra formació científica ens diu que defugim de les emocions en les decisions a l’hora de prendre’n una de terapèutica; perquè les emocions són una mica tramposes. Els científics busquem el coneixement i la deducció. Buscar l’emoció és perillós perquè pot fer caure en el populisme.»


Cristina Junyent és biòloga. Directora i fundadora de la Fundació Ciència en Societat. Divulgadora científica des de diversos mitjans de comunicació.
El benestar comú passa pel pensament crític i el coneixement. S’ha d’apostar, doncs, per la divulgació científica que cerca sempre la promoció i l’estímul de la cultura científica.